12.12.10

Acta de l'XIè Fòrum de les Terres del Gaià i convocatòria d'una assemblea per impulsar una Associació de les Terres del Gaià

Publicat a General | 18:09

De l'XIè Fòrum de les Terres del Gaià, una de les propostes resultants va ser la possible creació d'una Associació que d'entre altres objectius, sigui el motor impulsor d'un futur consorsi/parc natural de les Terres del Gaià.

Amb aquesta intenció, volem fer una primera trobada per parlar-ne el proper dimecres, 15 de desembre a les 7 de la tarda al Casal de Vila-rodona. De fet, quedem a la porta del Casal perquè estarà tancat i entrarem pel darrera.
 
 
ACTA DEL XIè FÒRUM “TERRES DEL GAIÀ”

Celebrat al Pont d’Armentera (Alt Camp). 13 de novembre de 2010

ASSISTENTS/ES: 44 Persones a títol individual o pertanyents a les següents entitats:
  • Salvem el Gaià
  • Associació mediambiental La Sinia
  • GATA
  • GEPEC
  • Ecologistes en Acció
  • Centre d’Estudis del Gaià. Vila-Rodona
  • Centre d’Estudis d’Altafulla
  • Ajuntament d’El Pont d’Armentera
  • Ajuntament de Santa Coloma de Queralt
  • ICODE
  • Consell Comarcal de l’Alt Camp
  • ADF Clot del Bou
  • Associació Ornitològica “Baixa Segarra”
  • Topia

RESUM PONÈNCIES ENTITATS CONVIDADES
Oscar Martinez. Alcalde de Ciutadilla  CONSORCI DE LA VALL DEL RIU CORB
  • Ateny a dues comarques (L’Urgell i la Conca de Barberà ) i dues demarcacions (Tarragona i Lleida), format per 20 municipis.
  • 14.000 Habitants
  • Tenen per objectius el turisme rural, l’artesania, recuperació d’espais fluvials i patrimoni  i la producció ecològica
  • Tenen previst invertir en promoció 240.000€ aportats en un 80% de la Generalitat i la resta 20% dels ajuntaments.
  • Disposen d’assessorament dels tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Jaume Antich. Gerent de la mancomunitat TAULA DEL SÉNIA
  • En una mancomunitat només hi pot haver ajuntaments, ni tan sols s’hi poden afegir Consells Comarcals.Hi participen 24 municipis
  • Tenen en Fundació i una associació en paral•lel
  • Dona servei a 115.000 persones que viuen en tres comunitats autònomes diferents.
  • Afecta a 2.000Km2
  • Es dediquen als sectors de: Camins rurals i naturals, promoció industrial, promoció de productes agrícoles i agropecuaris.
  • Tenen un projecte pilot vers les oliveres mil•lenàries (4.157 exemplars)
  • A Ulldecona hi ha un museu natural en construcció
  • Els acords s’han pres per unanimitat
  • Han realitzat deu estudis diferents finançats en un 70% pel Ministerio de Medi Ambiente
  • Disposen d’un pressupost de 6M €. Cada municipi fa una aportació fixe depenent del nombre d’habitants. Després demanen diners a tothom que poden.
  • En molts dels projectes hi participa el servei SAM de la Diputació de Tarragona

Jarkov Revertè. CONSORCI DE LA SERRA DE LLABERIA
  • Tenen la iniciativa 6 ajuntaments de diferents colors polítics
  • Hi treballen 4 persones: 1 administrativa, 2 tècnics i un altre tècnic associat
  • Es fan mensualment reunions de junta amb 2 alcaldes, 2 tècnics, 1 representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge
  • La inversió anual es de 500.000-1.000.000€. En boscos hi inverteixen 100.000€ anualment.
  • A part dels 6 ajuntaments hi participen la Diputació, tres consells comarcals i la Generalitat. Hi col•laboren la Cambra de Comerç, la Fundación Biodiversidad, ADF, Agents Rurals, empreses locals, etc.
  • Treballen amb projectes concrets amb línies d’ajut específiques (recuperació de senders, prevenció d’incendis, etc.). També fan educació ambiental, difusió de l’espai natural, formació d’ADF.
  • Gestionen l’espai fluvial de la Riera de Capçanes. Tenen un projecte de conservació de la població de tortuga amb 400 exemplars.
  • Consideren que el consorci té molta llibertat de treball.
 
CONCLUSIONS DE LA TAULA RODONA
  • Es planteja quin model pel futur pot servir per a les Terres del Gaià, essent conscients que la iniciativa ha estat des del teixit social més que des de l’institucional, tot i que el segon sempre ha tingut presència, s’afirma que el nostre model ha de tenir participació d’entitats en la presa de decisions, esdevenint així  independent, tot i les reticències que hi pugui haver des d’alguns sectors a compartir poder amb la societat civil, fins i tot hi pot haver patiments per posibles enfrontaments, tot i així també sabem que hi pot haver entesa si trobem interessos comuns.
  • Entre els diferents models es parla del de Parc Natural. En aquest tema es planteja la dificultat d’assolir aquesta figura doncs d’altres espais com les Muntanyes de Prades encara esperen que els arribi aquest dia, quan ja tot semblava fet. També s’afirma que el pressupost d’aquests és força modest. A més es considera que plantejar públicament de manera activa la vindicació d’un Parc Natural ha fet que persones i entitats es mostressin reticents a la iniciativa del Fòrum Terres del Gaià.
  • Tots els models tenen avantatges i desventatges el que cal es saber que es vol fer, amb quin model i quin finançament tindrà. Cada estructura pot tenir un model de gestió diferent.  
  • La participació d’entitats no gobernamentals també pot aconseguir recursos d’altres fonts.
  • Un dels aspectes que es té més clars és que cal treballar fermament per a la recuperació i conservació de l’activitat agrícola a les terres del Gaià, sense pagesos/es no hi ha futur ens han dit molts cops, cal fixar la població i  cal desenvolupar un sector molt relacionat amb la conservació del territori, però cal   fer-ho de manera que econòmicament es sostingui. Si la població viu i treballa en el territòri també es compleix una important funció ecològica.
  • S’arriba a la conclusió que es vol continuar el camí engegat i es planteja la possibilitat de constituir una associació autogestionada amb participació de totes les institucions i entitats que s’hi vulguin afegir. A partir d’aquí es podrà cercar recursos i treballar per aquest objectiu. Cal asseure gent de diferents interessos. La societat civil ha tingut la iniciativa, a partir d’aquí caldrà trucar a moltes portes: ajuntaments, entitats socials, agràries i empreses privades doncs en una associació tothom i totdon i té cabuda. Som conscients que cal fer un treball important de pedagogia evitant que ningú s’espanti amb missatges exclusivament conservacionistes, han d’haver-hi també intencions de desenvolupament economic.
  • Es planteja com un dels primers objectius millorar i donar valor al territòri i els seus productes. Abans de finalitzar l’any es proposa convocar una reunió a totes les persones i entitats interesades. Es parla del nom: Associació Terres del Gaià. De moment es forma un grup amb les següents persones per a seguir treballant en aquest tema: Josep Santesmasses, Oriol Santos, Lluís Gurrera, Jaume Marlès, Narcís Carulla, Xavi Vila, Montse, Héctor Hernandez, Antoni, Ricard Pagès, Eli.  
  • Es proposa celebrar el proper fòrum a l’Alt Gaià, es demanarà acolliment a la vila de Pontils.

 

Antoni Ruiz de Castroviejo