22.10.08
EL BOSC DE LA MARQUESA
El Bosc de la Marquesa i Punta de la Mora és l’espai més emblemàtic del litoral del Camp de Tarragona, i és alhora el símbol del triomf de la mobilització ciutadana tarragonina i del moviment ecologista envers la preservació dels espais naturals meridionals. La seva conservació com a Espai d’Interès Natural, ha esdevingut un referent i ha motivat l’efecte dominó cap als espais més propers : la desembocadura del riu Gaià, els Muntanyans i Salats de Torredembarra, el Gorg de Creixell, la Platja Llarga, i l’anella agroforestal de Tarragona.
Pel que fa referència a la gestió mediambiental de l’espai, cal reconèixer el mèrit d’haver aconseguit un projecte LIFE i haver endegat una interessant tasca pedagògica i de descoberta per als ciutadans. Però en canvi, el que no s’ha dut a terme ha estat la gestió forestal de l’Espai. Si a més a més, s’afegeix la complexa relació de competències que hi ha entre les diferents administracions públiques sobre l’EIN, i la imminent creació de l’Anella verda agroforestal tarragonina, fa que s’hagi de crear un ens supramunicipal que configuri el Pla de Gestió del Bosc de la Marquesa.
Un Pla que no pot anar deslligat del projecte de gestió de l’Anella verda agroforestal tarragonina, i que no hauria de permetre que projectes com el Camí de Ronda i el Passeig de la Platja Llarga de Tarragona, redactat per la Secretaria de Costes de l’Estat, es puguin tirar endavant, ja que suposarien una ferida mortal i irreversible per a l’EIN. El Bosc de la Marquesa ja disposa d’una xarxa de camins perimetrals, transversals i longitudinals, de terra i d’arena, i no té cap necessitat d’eixamplar el camins existents. Cal evitar una major pressió antròpica sobre l’EIN, i s’ha de regular la seva mobilitat. S’han d’obviar les neteges del sotabosc i s’han de realitzar d’una manera molt acurada les esclarissades del bosc, per tal de preservar un dels millors savinars litorals (Juniperus phoenicea lyciae) que es conserven a Catalunya i un sotabosc molt divers i ric amb espècies com el llentiscle, l’arçot, l’aladern, l’arítjol, l’ullastre, el margalló, el lligabosc, el càdec, el garric, l’esparreguera boscana, el bruc d’hivern, l’estepa blanca, el romaní,..., que serveix d’aixopluc per la fauna. Cal aturar l’extracció d’argila groga dels penya-segats de la platja de la Cala Fonda (“Waikiki”) que provoca una gran erosió, regular l’accés motoritzat a la zona tal com s’ha fet aquest estiu, recuperar els marges de pedra seca, instal·lar el Centre d’Interpretació de la natura al Mas Grimau i millorar la senyalització de l’espai.
En definitiva, la supervivència del Bosc de la Marquesa està en perill, i només depèn d’un Pla de Gestió que reguli els seus usos, que tingui un pressupost real, i que senzillament el protegeixi d’amenaces absurdes i irracionals. És necessari que s’incorpori veloçment al futur Parc Natural de les Terres del Gaià.
Lluís Estamariu i Lola Paniagua
Plataforma Salvem la Platja Llarga, cala Fonda (Waikiki) i Roca Plana
La Resposta de la M. CARME CRESPO, TINENTA D'ALCALDE DE SOSTENIBILITAT, MEDI AMBIENT I SALUT. AJUNTAMENT DE TARRAGONA., s'ha publicat a http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3042444, in en format paper al diari El Punt, dissabte, 25 d'octubre de 2008
Carta a la senyora Paniagua i al senyor Estamariu
M'agradaria explicar-los totes aquelles actuacions que ha fet el govern de Tarragona i les que farà en el futur per tal que vegin un futur optimista per al Bosc de la Marquesa i les platges del voltant, incloent-hi la platja Llarga, així com per a la resta del nostre municipi.
Entenc i comparteixo la seva preocupació per aquestes zones del nostre litoral, que combinen uns extraordinaris valors naturals, culturals i paisatgístics amb una hiperfreqüentació, sobretot a l'estiu, que fa perillar la seva conservació si no ens posem d'acord tots els agents interessats: govern municipal, ciutadans, entitats, DMAH, ministeri, etc.
El govern local comença a fer els deures. Per primera vegada en molts anys hi ha hagut un control de la guàrdia urbana al Bosc de la Marquesa i a totes les platges del municipi. S'han evitat les acampades, s'han denunciat les agressions i les conductes incíviques tant al bosc com a les platges, i hi ha hagut informadores ambientals durant tota la temporada d'estiu.
L'Ajuntament ha entrat a formar part de la xarxa de custòdia del territori per tenir les millors eines a l'hora de preservar els espais naturals de tot el seu terme municipal i, pel que fa al Bosc de la Marquesa, buscarem la fórmula de gestionar-lo conjuntament amb totes les administracions competents, amb la propietat privada i amb Depana, contribuint a l'execució de les actuacions previstes en el pla de protecció del medi natural i del paisatge del PEIN Tamarit-Punta de la Móra, elaborat pel DMAH, i en el pla d'ordenació redactat per Depana, amb tot allò que comporta (senyalització, potenciació del savinar, regulació d'accessos, etc.).
Hem signat convenis amb Depana, La Sínia, els voluntaris forestals i la SES (Societat d'Exploracions Submarines) per tal de protegir i difondre els valors naturals del litoral i dels rius, camins i zones forestals del nostre municipi, i per executar projectes de restauració dels marges del Gaià i el Francolí i d'una reserva marina al llarg del nostre litoral.
Amb la nova aprovació inicial del POUM quedarà protegida tota la plana de Tamarit, desapareixen els desenvolupaments urbanístics previstos al costat de la platja Llarga i al Pont del Diable i, amb la incorporació d'un catàleg d'espais naturals, es defineix una anella verda de sòl no urbanitzable a protegir que connectarà amb les zones verdes urbanes que es desenvoluparan a tot el municipi.
Pel que fa al projecte del camí (camí, no pas passeig) de la platja Llarga, està ja en la fase final. Inclou un sender de fusta per respectar les dunes que hi ha i facilitar la regeneració dels trams que han estat sotmesos a tot tipus d'agressions, la protecció de l'entorn dunar, la millora del sanejament de tota la platja, la integració paisatgística de les instal·lacions, la plantació de vegetació autòctona arbrada, arbustiva i dunar, i l'ordenació i limitació dels aparcaments a l'àrea que actualment ocupen els cotxes però retirats de les dunes i amb places només per a la Creu Roja, discapacitats, serveis, etc.
La resta de vehicles hauran d'utilitzar un altre aparcament que s'habilitarà a l'altre costat de la via. Així mateix, l'enllumenat serà el mínim necessari i limitat a les zones actualment urbanitzades.
Moltes de les actuacions que farem a la platja Llarga les traslladarem també a la resta de platges del nostre municipi, com les que es refereixen a la millora del sanejament i dels serveis, la integració paisatgística de les instal·lacions, la plantació de vegetació autòctona i l'ordenació dels aparcaments.
Els vull dir que resto a la seva disposició, jo i els tècnics que treballen amb mi, per explicar-los tot el que desitgin saber sobre aquests temes, i com bé sap la senyora Paniagua (al senyor Estamariu no tinc el gust de conèixer-lo personalment) el meu número de telèfon està a la seva disposició.
(0) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent
