5 Jul, 2006
Aeroport
Quan ha marxar, m’ha tocat tornar solet cap a la uni, i desprès cap a casa seva a deixar el cotxe. El primer torç fins la universitat, teòricament era el mes fàcil, ja que l’he fet dos cops, i es “recte”, però casi em perdo (nomes he estat 15 segons perdut). Tot seguit, des de la uni fins a casa seva, tenia una explicació de com arribaria, i ha estat fàcil.
He aparcat el cotxe, he agafat la bici, i cap a la resi. I la tornada en bici ha estat mes “trencacames” que l’anada d’ahir, ja que la uni esta com en un turonet i eren la 13:30 (feia molta calor). A mes, amb la ***** de bici que tinc (deu pesar mes de 20 quilos), casi em moro. (Nota mental: agafar mes la bici).
Me fet una dutxa rapida, i cap a la uni a fer feina.
4 Jul, 2006
Acomiadament
Així que ahir la tarda, la vaig acompanyar a uns quants recados que havia de fer, i de pas varem passar a comprar formatge per mi (ueueue). Tameb varem anar a veure una botiga Italiana, per veure que tenien, i per fi una botiga amb menjar europeu. Vaig trobar tonyina amb oli (a canada tota la tonyina es al aigua), pernil salat a 25$/quilo, quan al supermercat va a 40$quilo. Formatge edam a 15$/quilo (al supermercat/formatgeria va a 20$/quilo), ni que aquest era mes dolent, i moltes altres curiositats que no m’agraden. També tenien xoriço, pro per desgracia era un xoriço xungo, que tenia un gust estrany i molt picant, així que segueixo sense xoriço. Vaig sortir de la botiga amb un paquets de pasta, una llauna de tonyina, i 300grams de pernil.
Desprès, varem anar a sopar amb el Carlos
(sopar d’acomiadament) a un restaurant Mongol (per que collons no tenen
restaurants NORMALS?). Cal dir que el cambrers i cambreres (mmmm) no tenien RES
de mongoles. Quan entres al restaurant, te donen un bol (amb B), i vas a una espècie
de self-service, i fiques al bol tot lo que vols.: carn, peix, pasta, vegetals,
salses, de tot (evidentment res del meu gust). Quan acabes d’omplir el bol, te’l
pesen (pagues per pes), i t’ho couen tot a una planxa enorme, i te’l porten a
la taula. I per acompanyar el bol, te porten arròs blanc (pur com al neu). Jo
amb tot el morro del mol, vaig dir que no volia bol, i que si podia ser un plat
per menjar arròs sol, i me’l van portar. I com que pagues per pes, i el meu
plat estava BUIT, no vaig pagar res. I per variar, l’aigua també gratis ..... si
al final m’agradaran les tradicions Canadenques.
Al acabar de sopar, la Jenny va voler anar a comprar unes coses que li faltaven, i jo vaig aprofitar per descobrir un altre supermercat, amb un tipus diferent de formatge edam (aquets era de bola rodó), i en vaig comprar un tros per provar-lo.
3 Jul, 2006
Dilluns: De compres
Varem dinar per torns: ella a la 1 a un restaurant vegetaria/naturista xungo, que no vaig trobar res que m’agrades. A mes, tampoc tenia gana, que a les 12 havia esmorzat.
Desprès varem anar de compres pel Whyte Ave: botigues de roba basicament.
Fins allà les 3, que em va entrar gana, i buscant algun lloc que jo pogues menjar algo vam trobar un restaurant anomenat OPA (un restaurant grec). Vaig entrar, i vaig demanar pollastre amb patates fregides. Em van donar una merda pinxa moruno amb 3 trosos petits de pollastre, unes quantes patates pregides i em van fer pagar 6.5$, un ROBATORI !, a mes el pollastre tenia un gust estrany. Això si, les patates estaven bones.
Al sortir del OPA, vaig anar a visitar un bar/sala de jocs (encara no se ven be que es aj que estava tancat) anomenat Monkey Island. Així que tocarà tornar-hi un altre dia, entrar al bar i dir: “Hola, em dic Guybrush Threepwood i vull ser pirata”. Una de dos: o em conviden a una ronda, o em foten fora per friky !
Varem seguir de botigues una estona mes, i desprès varem anar a prendre un cafè (jo un got d’aigua gratis, per variar).
Per acabar la tarda, varem anar a casa la Jenny a veure uns quants capítols d’una sèrie que es diu: “Queer as Folk” (no recomanada per ments sensibles).
2 Jul, 2006
Festa d’aniversari
Desprès de dinar, vaig quedar amb la Jenny per anar al “Hawrelak Park” amb una amiga seva, Marin. El parc era molt xulo, TOT ple d’herba, molta gent, un llac al mig, molta calor, moltes noies lleugeres de roba, noies patinant, noies corrents, noies prenent el sol.
Desprès d’això, vaig tornar a anar a la universitat, que fins les 8 no havíem quedat amb el Carlos per anar a una festa d’aniversari d’una amiga de la Jenny. Evidentment, la Jenny va arribar tard com sempre.
TODO: Festa d’aniversari SOSA
1 Jul, 2006
Canada Day (part 3 de 3) – Focs d’artifici
Els focs es feien al costat del riu, i varem anar a un pont a aproximadament 1 quilòmetre en línea recte del lloc on els feien. Una mica lluny, ja que hi havia bastant de retard entre el so i la imatge (estava mal sincronitzat). Però el reflex dels focs al riu era molt maco.
La veritat, es que els focs tampoc van ser res de l’altre mon, potser es per la migranya, per que tenia fred, o per que estava ple de mosquits, però mels esperava mes grans (com que aquí tot es gran). I tant insuls, que no fan ni els petards inicials per avisar, ni els finals per indicar que s’ha acabat.
Al acabar els focs, com que estava millor del mal de cap, van anar a prendre quelcom, a un bar del centre de Edmonton (Joy’s tomatto o alguna cosa així, i la mateixa casa del bar/restaurant tecno de fa unes setmanes). No varem estar ni mitja hora (i que bones estaven les cambreres), i varem marxa, i vaig anar directe cap a la resi a descansar/dormir, que tornava a tenir mal de cap.
1 Jul, 2006
Canada Day (part 2 de 3) - Fort Edmonton
Al arribar, ens trobem una cua LLARGISIMA per entrar al parc. La Jenny diu que possiblement es per que es festiu i sigui gratuït, així que comencem a fer cua. Com que no me’n fiava, vaig anar a veure, i no, no era gratuït, eren 10$ per persona per entrar. Li vaig proposar a la Jenny d’anar a dinar i tornar al acabar de dinar o un altre dia sense tanta gent i menys gent. Eren les 3 de la tarda, no havia dinat res (nomes esmorzat una sandwitch de formatgets “la vaca que rie”), estava cansat del golf, hi havia molta cua/gent, i feia una calor “que te torres”. Evidentment (per si algú ho dubtava), varem acabar entrant al Fort Edmonton.
El Fort Edmonton es un parc d’atraccions a lo “port aventura”, però en comptes d’haver atraccions i països exòtics, son recreacions històriques de carrers de Edmonton d’època. Suposo que com que Canada no te massa història, fan el que sigui per demostrar que en tenen una mica, ni que sigui poca.
Nomes entrar al parc (desprès de pagar i passar per la corresponent botiga de records), hi ha la reproducció d’una estació de tren dels anys 1900 (no em recordo exacte de les dates, i no tinc la propaganda davant). Evidenemnt, a l’estació hi havia tot de gent disfressada i actuaven com si fossin gent del passat: un pobre noi tocant la guitarra i cantant cançons antigues, noies vestides d’època, etc.
L’estació es el punt de partida del fort, on un tren real de vapor (també dels anys 19xx) et dona la volta al parc si vols. Varem fer cua (normal amb la gentada que hi havia) i varem agafar el tren i varem baixar a l’estació de l’altre punta del parc, amb la intensió de recórrer tot el parc caminant amb l’ordre històric.
La primer part del camp es un Fort del “oest”, amb el seu corresponent camp d’indis autòctons al costat. El camp d’indis .... patètic, semblava que estigues a port aventura, i quan un grup de “indígenes” es van ficar a cantar cançons tribals amb sabates “nike” i texans “levis”, em volia fondre. Això si, tots els canadencs ballant en rotllana. Tant ràpid com vaig poder, varem anar a visitar el fort, això ja va ser mes interessant. Teòricament TOT el parc esta construït amb materials i mètodes semblants als que feien servir a l’època que representa cada part, i el fort era molt xulo. Tot fet de fusta, i es veien les diverses cases, “botigues” d’intercanvi de pells, fusteries, etc. Evidentment, la església de torn no podia faltar.
Al sortir del fort, varem anar al carrer “1885”, o sigui, el carrer reconstruït com si fos el 1885. Era com un típic carrer de les pelis “americanes”, amb cotxes (de cavalls) antics, bicis de rodes grans, botiguetes, escola, etc. A mes per moure’t pel parc podies utilitzar tramvies d’època, ja que hi havia diversos tramvies de diferents èpoques movent-se pel parc.
Tot seguit varem anar al carrer 1905, on seguien havent mes cases, mes botiguetes, mes de tot, però mes “moderns”. Com no podia ser menys, a la majoria de botigues podies comprar els típics subvenir d’època. Per acabar, varem recorre 1 o 2 carrers mes, però ja no recordo els anys (i se’m va acabar la bateria de la càmera, i no tinc fotos per demostrar-ho/mirar-ho). Però allà les 6 estava tant cansat, que ja no podia ni caminar .... cansament del golf, la calor .... i la falta d’aliment !!. En resum, un parc d’atraccions diferent, i força curiós, però s’hi ha d’anar amb temps. Espero poder-hi tornar algun dia amb calma.
La Jenny em va deixar a la residencia poc desprès de les 6, on teòricament jo tenia que menjar alguna cosa, fer-me una dutxa i descansar. Però em va venir un mal de cap molt fort (normal), i només vaig ser capaç de menjar, i em vaig quedar adormit al sofà de la residencia. Vaig “dormir” fins les 9 que em van venir a buscar la Jenny i el Carlos per anar a veure els focs artificials (a les 11), però em seguia fent molt mal de cap. Així que em vaig prendre una aspirina per veure si em passava.
1 Jul, 2006
Canada Day (part 1 de 3) - pitch&putt
[Mode història ON]En el “Canada Day” es celebra al creació del “domini” (per dir alguna cosa) de Canada el 1 de Juliol del 1867, desprès de unificar en una federació 3 territoris Britànics: la província de Canada, (el sud de Ontario i el sud de Quebec), New Scotia, i New Brunswick.[Mode història OFF]
Com tota festa nacional, esta tot ple de banderetes, colors Canadencs (vermell i blanc), símbols, actes (ni que a Edmonton pocs).
Nota: Com que el dia nacional cau en dissabte, el dilluns 3 de Juliol es festiu (si que saben aquets canadencs).
El dia va començar amb la partida de pitch&putt amb la Jenny i els seus amics (Katie i Christian). Varen voler fer 9 forats nomes, però te certa lògica, ja que havíem quedat a les 12, a mi em va passar a buscar la Jenny a les 12:30, i fins casi la una no van arribar els “rivals”. Nomes començar em vaig adonar que no tindria rival, al primer forat el Chris va tirar dos pilotes seguides a fora límits (arbres), la Katie també 2 pilotes mes a fora límits, i la Jenny va arribar directe a green, però tirant amb un ferro 5 un forat de 48 metres (la pilota va anar rodolant).
Varem jugar, casi fins les 2:40, que varem acabar els 9 forats. Guanyador: jo amb 38 cops. La Jenny 40 cops (O_o), el Chris va fer 51, i la Katie 57.
Tot i “guanyar” no estic del tot satisfet del meu joc, i haure d’anar a refer el meu swing i practicar el aproach un dia d’aquets. La meva targeta va ser de: 4, 5, 5, 5, 3, 5, 4, 4, 3 (38)
Pel que fa a pilotes, en vaig torbar 4 i en vaig perdre 1 (la Jenny me’n va perdre 3), per tant vaig acabar amb les mateixes pilotes que vaig començar, això si, de marques diferents, ja nomes em queden 2 pilotes “Inesis” de les 3 que vaig portar.
Al acabar el golf, jo vaig dir d;anar a menjar alguna cosa, però a la Jenny se li va ficar entre cella i cella d’anar al “Fort Edmonton”, una espècie de parc d’atraccions històric que hi ha a Edmonton. Evidentment (per si algú ho dubtava), varem acabar anant al Fort Edmonton.
