Havent visionat el vídeo que el PSOE fa córrer sobre les negociacions del PP amb ETA, més en refermo amb la meva opinió sobre el cas Carod-ETA.

D’entrada accepto que era ni el moment ni l’ocasió. Com a President en funcions de la Generalitat de Catalunya és va equivocar de realitzar aquesta trobada. Ho va pagar amb escreix la seva decisió. Aquesta és la forma de la qüestió, aquesta representa la manera, però cal anar al fons.

No em valen els arguments de si podien o no segrestar-lo, si podien deixar sense President en funcions, si la policia l’hagués detingut, si era un acte deslleial, si ..... massa literatura i molta floritura, que de tot pot haver-hi una mica.

Què valoro de la trobada d’en Carod amb ETA?

Haver aconseguit que la banda terrorista no cometés cap atemptat a Catalunya. Estic convençut que si hagués pogut abastar més territori, altres pobles i regions de fora de Catalunya, ho hauria fet. No dubto que els hi ho hagués demanat i suplicat.

Els qui no van ser capaços d’aconseguir-ho per Espanya, es van dedicar a apedregar, insultar i calumniar qui ho va fer per tots els ciutadans que vivim a Catalunya. Encara resta en boca d’alguns la calúmnia de fer creure que va demanar la pau per a Catalunya i que ETA podia continuar matant i assassinant a la resta d’Espanya.

Tots aquells espanyols que tenen familiars i amics a Catalunya poden estar contents que des d’aquell dia fins al present, ens hem “salvat” dels atacs terroristes, i que compartim el dolor i la ràbia davant la impotència dels atemptats que seguen vides humanes, siguin del país, de la regió, del poble que siguin.

Li va costar els càrrec de Conseller Primer, però si això ha servit per salvar una sola vida, crec que, al menys per a mi, mereix tots els meus respectes i gratitud.