Miscel·lània

i algunes reflexions de l'Alfons

Mort i sufriment (Un capítol d' "El camí dels cireres")

acs | 14 Novembre, 2012 08:54

          Era un d’aquells dies en què la pobra Mercè se sentia consumir per dintre. Ja veia perduda la intensa lluita que mantenia amb la malaltia. No tenia esma per abandonar el llit de l’agonia. Aquella noia vital per naturalesa que, a tothora, portava la joia dibuixada a la cara es trobava a la porta de la mort, en plena flor de la vida. En Silveri temia arribar a aquelles hores del vespre en què, en ajeure’s al llit al costat de la seva dona desfigurada, començava un profund sofriment compartit. S’hi barrejaven tantes coses: l’intens amor de parella; la mentida de qui sap, envers qui no vol saber; el dolor físic del rosec interior; el plor; el somiqueig; la foscor de la nit. I, un altre sensació de dolor més forta, més esfereïdora, indescriptible. Que no podia deixar de banda. Que únicament se’n desfaria amb la mort de la dona. (Segueix)

Relats :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb