Guia de Viatge a Madagascar (part 2)

8
Mar
2011
18:03

    En castellano: Guía de viaje a Madagascar, parte 2 (traducción automática)

    Anar a part 1

    Dia 13 – Antananarivo – Antsiranana (Diego Suárez)

    Avui tenim dia de desplaçaments.

    Després d'esmorzar, tornem a agafar les motxilles i ens en anem amb en Serge un altre cop cap a l'aeroport d'Ivato, on a les 10:55 agafem una avió cap a Antsiranana. Hi arribem a les 13:30 després d'una breu escala a Sambava.

    Agafem un taxi (un dels típics 4L grocs de la zona) i anem cap a la vila, on agafem habitació al Jardin Exótique (http://jardinexotique.hotel-diegosuarez.com/), un lloc una mica kitsch però correcte, a 5 minuts caminant del carrer principal.

    La resta del dia el passem intentant veure com ens ho podem muntar per a les visites dels propers dies, preguntant per les agencies locals, que la veritat és que son molt cares.

    Tombant pel carrer Colbert, coincidim amb una altra parella catalana, que ens expliquen una mica el seu viatge (estan fent el camí que ens queda però a l'inrevés), i ens en anem a fer un suc molt bo en un bar davant de Le Grand Hotel, on coincidim també amb més turistes i fem passar la tarda. Anem a sopar alguna cosa al Mexi'Coco, també a la vora.

    No sabem que va ser, però alguna d'aquestes coses ens senta malament, ja que al dia següent estem amb una gastroenteritis que ens durarà uns quants dies :-(

    Antsiranana és una ciutat tranquil·la i la rue Colbert té cert encant. Es respira una atmosfera relaxada, i el mora-mora malgatxe cobra tot el seu sentit, ajudat per la forta calor (i l'aire) que hi fa. No deixeu de donar-vos un tomb a la tarda i preneu algun beure veient la gent passar, és d'aquells moments que dius ... estem de vacances.




    Dia 14 – Antsiranana – Ramena – Mer d'emeraude – Antsiranana

    Abans de les 8, ja tirem cap al carrer Colbert, on parem un taxi per a que ens porti cap a Ramena, el poblet de pescadors d'on surten les excursions cap al mar maragda. Pel camí, veiem el pa de sucre malgatxe i alguns baobabs (encara no n'havíem vist!) prop de la muntanya del francès.

    El mateix taxista truca “dissimuladament” al seu “parent” de Ramena, que a l'arribada ja ens espera per a oferir-nos l'excursió cap al mar maragda. Ens hi resistim un moment, mirant a veure si podem trobar alguna altra oferta, però després de regatejar una mica el preu, acceptem l'oferta.

    El rei de la marL'excursió és la mateixa independentment de amb qui la feu. Hi ha una sèrie de barques a vela al poble que us portaran a una illeta enmig del bocinet d'aigua maragda protegida per una barrera de corall que és aquest mer d'emeraude. Allà us donaran de menjar, en teoria el que surten a pescar en aquell moment, i després d'estar descansant una mica allà us retornaran cap a Ramena, aturant-vos uns minuts (penseu a reclamar-ho a qui us faci l'excursió) a l'entrada de l'abadia de Diego Suárez per a fer snorkel en uns corall impressionants (possiblement els millors que vam veure a Madagascar).

    L'excursió en si és una mica rucada, però com en alguns altres llocs d'aquest país, el millor no és el que vas a veure, si no el camí. L'entrada a l'abadia amb la barca a vela amb el vent que feia, que quasi semblava que anéssim a tombar, navegar en silenci entre aquell aigua tan verd/blava o veure els canons abandonats de l'entrada de l'abadia (que per cert es poden anar a visitar a peu) son coses que no s'obliden. Per cert, no arribeu gaire tard a Ramena si voleu fer aquesta excursió, abans de les 10 surten totes les barques, ja que més tard es gira molt vent per tornar i pot ser perillós (donem fe).

    Tornem cap a l'hotel, i mirem d'acabar de decidir que fer el dia següent. Teníem pensat anar i tornar al parc Montaigne d'Ambre, però ens van comentar el dia anterior que hi havia bastanta sequera, i pels animals que ens comentàvem que podríem veure decidim que no hi anirem, i mirarem d'arribar directament fins a Mahamasina, per anar ja al parc d'Ankarana a l'altre dia.

    Posats a demanar, intentarem anar de passada al Tsingy Rouge, que ens van dir que valia molt la pena. Demanem preu a l'hotel, però ens demanen molts diners (200000Ar.), també ens demana molt el contacte del taxista que ens ha portat a Ramena (ens havia donat una targeta), així que com a darrer intent, ens arribem a l'hotel Belle Vue (hbellevueds@gmail.com ) que segons la lonely també organitza excursions. Després de molt regatejar, aconseguim que ens portin al Tsingy Rouge i després fins a Mahamasina, per 162500 Ar. Cal dir, que el Tsingy Rouge no queda a la vora de cap poblat ni carretera, així que haureu de llogar algun mitjà de transport si hi voleu anar.

    Ens trobem bastant malament de la panxa, però anem a sopar alguna cosa al bar/restaurant Balafomanga, al mateix carrer de l'hotel.


    Dia 15 – Antsiranana – Tsingy Rouge – Mahamasina

    Fantasmes de pedraNo sortim cap al Tsingy fins a migdia, ja que la cosa esta en veure'l amb la llum de la tarda, així que passem el matí entre la farmàcia del poble i el lavabo de l'hotel, mirant de recuperar-nos...

    A les 13h ens venen a recollir amb un 4x4, i comencem a tirar milles a tota marxa, ens ha tocat un xòfer-guía fitipaldi. La carretera és prou bona fins que entrem cap a la zona del tsingy, que realment és un camí de cabres. Tot i això, es veu que alguns taxistes de Diego s'atreveixen a fer aquesta excursió amb els seus 4L. Nosaltres ens en vam trobar un amb l'eix trencat a mig camí, els turistes ens va dir el conductor que havien pogut marxar amb un altre 4x4 que tornava de l'excursió...

    El camí de baixada és molt maco, i el Tsingy és espectacular, aquelles pedres blanquinoses de formes suaus combinades amb el vermell viu de la terra impressiona, a banda, estem totalment sols al lloc (el dropo del xòfer no ens ha acompanyat) i sembla que estiguem a Mart. Després de tornar cap al cotxe, i fer una coca-cola (entrava amb l'excursió!) amb el vigilant del tsingy i el xòfer (que també és molt llépol) sortim pitant cap a Mahamasina. Ens hem encantat una mica al Tsingy, i hi arribem a negra nit.

    El xòfer ens porta a Chez Aurelien (032-02-7786-00 aurelien_ank@yahoo.fr), uns molt bàsics bungalows a la vora mateix del parc (10000Ar.). El lavabo i la dutxa son compartits i manuals (hi ha un senyor que viu allà a la vora que s'encarrega del manteniment i que hi hagi aigua als lavabos i dutxes), i a banda hi ha una petita colònia de simpàtiques granotes vivint a la cisterna del lavabo de senyors. La llum és a motor, i crec recordar que es tancava a les 22h (més que suficient).

    Tot i això l'Aurelien és un tipus molt simpàtic, i tampoc estàvem per anar buscant masses coses en aquella hora de la nit. Parlem una mica amb l'Aurelien, que és també guia del parc, i ja convenim una mica quina ruta farem al dia següent. També li expliquem que a l'altre dia volem tirar ben aviat cap a Nosy Be, i li demanem que ens reservi lloc en un Taxi Brousse que hi va directe des de Diego. Cal pagar el trajecte com si vinguéssim des d'allà, però l'avantatge es que sabem a quina hora passa, i que hi tenim plaça assegurada. Comparat amb el que hem pagat per venir fins a Mahamasina aquest mateix dia, és calderilla... Sopem una mica (ens miren amb cara de circumstàncies quan només demanem arròs, i hem d'explicar a la cuinera que és perquè ens trobem malament), i passem cap a dormir.


    Dia 16 – Parc d'Ankarana

    Avui aprofitem que tenim temps, i ens fem una conjunció de diverses rutes del parc, que ens portaran 8 hores. A més, ens toca un guia molt competent, que el dia abans ha estat ni més ni menys que amb la dona del president del país i un grup de nens que l'acompanyaven.

    ExplorantVeiem diferents zones de Tsingy, la llera d'un riu on hi ha una gran cavitat, i la impressionant cova dels rat penats. Pel camí, trobem fins a 4 classes diferents de lèmurs, camaleons, aranyes i escorpins, rat-penats de diferents espècies, ocells, i durant el dinar tenim com a companyia una mangosta amb la cua anellada la mar de xafardera (al hotel us faran un pic-nic per a 2 per 10000Ar. si ho voleu).

    El parc és espectacular, del millor que hem visitat, i els paisatges molt peculiars, per no parlar de l'experiència de caminar per una cova envoltats per tot arreu de rats penats. Quedem molt contents de la jornada.

    Tornem cap a can Aurelien, on descansem una estona i ja provem de sopar alguna cosa més (20000Ar.).


    Dia 17 – Mahamasina – Hell-ville – Nosy Komba


    La jornada comença avui molt aviat, perquè el Taxi Brousse passa a primera hora del matí.

    Paguem l'estada i tot plegat, i tirem cap a Ankify a agafar el vaixell cap a Nosy Be.

    Un cop més, el nostre xòfer (en quan baixen un parell de persones en una parada ens passa als seients de davant), un conductor de Formula 1 en potència, ens demana si vol que ens busqui plaça en el vaixell cap a Hell-ville. Li diem que d'acord, i no ens en penedim, perquè en arribar-hi, i baixar de la furgoneta, ens comencen a estirar la motxilla i atabalar amb tiquets, dient-nos que el vaixell marxa ja mateix i que els hem de comprar ràpidament. Tot i que tenim el tíquet, ens demanen algo més de diners perquè literalment ens han tret la motxilla de l'esquena i ens l'han pres cap al vaixell, allò era una bogeria!

    Es recomana fer aquest trajecte al matí, perquè a partir de migdia la mar es pica degut al vent. La veritat es que les llanxes corren que se les pelen, nosaltres enganxem prou bona mar, però no vull imaginar que serien els bots que féiem amb mala mar...

    Arribem al moll d'Hell-Ville, i torna a haver-hi la munió de gent oferint-nos taxis cap a la vila (esta a 5-10 minuts a peu). Nosaltres comentem que anem a Nosy Komba, i immediatament tenim a 2 o 3 persones que ens ofereixen la forma d'anar-hi, tot i que primer volem anar al poble a connectar-nos a internet per mirar unes coses. Pugem a peu, anem a buscar canvi a un dels bancs del poble, i al Nandipo, un bar/restaurant que curiosament esta ple de fotos de la guerra civil espanyola (l'amo és un noi de Barcelona). Fem una cola per passar la calor mentre ens connectem, demanem les tarifes aproximades del trasllat cap a Nosy Komba, per veure que no ens enredin, i tornem cap al moll.

    El noi que ens havia dit que ens portava, deia que aniríem en un vaixell sols, i al final ens apareix de no se on un bot carregat de fustes, mercaderies i gent local, així que li regategem el preu que ens havia fet, i asseguts sobre d'una pila de fustes fem el breu trasllat cap a l'altra illa.

    Arribem a la platja d'Ampagorinana, i de seguida se'ns enganxa un altre local, que diu que ens ensenyarà els hotels. Intentem que ens deixi en pau, però no hi ha manera, així que comencem a fer un tomb amb ell pel poble buscant un lloc on dormir. Després de passar per un parell de llocs, ens quedem als bungalows Floralies (http://www.bungalows-floralies.com/). Havíem intentat reservar-hi per internet però ens deien que estava ple, quan en realitat només hi havia una altra família, la veritat és que la senyora no sembla tenir massa ganes de treballar... És el lloc més car del poble (50 euros la nit el bungalow doble amb esmorzar), però la veritat és que el bungalow estava molt bé, i la zona era tranquil·la, fora del poble. Una mica el que buscàvem.

    I aquí la senyora de l'hotel ens fa una jugada fosca. El dia següent volíem anar a fer la excursió a Nosy Tanikely. L'home que ens ha acompanyat, ens ofereix de fer l'excursió, però no ens en fiem, així que li preguntem a la dona de l'hotel, que ens diu que ella ja la té completa, i que no hi ha problema en que la reservem amb aquell home, que el coneix. Nosaltres ens fiem, i li donem una paga i senyal de 20000Ar. (ell ens la volia fer pagar tota).

    Passant la tardaCom podeu imaginar, al dia següent no se'ns va presentar, i ens vam quedar amb un pam de nas a la platja esperant. La dona, veient el que havia passat, va tenir la decència de encabir-nos en la seva excursió, però el disgust amb aquell personatge i amb ella ja no ens el treu ningú. Així doncs, aneu al tanto amb els moscots que vinguin a oferir-vos coses, això no és el sud del país...

    Deixem les coses al bungalow, i anem a menjar alguna cosa. L'última casa del tombant del poble, si veniu des dels bungalows, és una d'obra, pintada de blanc, i que és casi tota terrassa coberta. Allà s'hi menja molt bé i bé de preu, hi vam anar 2 dies i vam quedar encantats!

    Després de dinar, fem un petit tomb pel poble, on hi ha un munt de botigues d'artesania, mantells i altres coses. No ho hem comentat, però a l'illa no hi ha carreteres, ni cotxes ni electricitat. L'electricitat a l'hotel és a motor i només durant unes hores al dia. Al poble també podeu veure com fan les figures de fusta, i pujar fins al capdemunt de l'illa en una mena de circuit que hi ha, on podeu veure lèmurs i altres animals. Nosaltres no ens trobàvem massa fins i no ho vam fer. Ens en anem al bungalow a passar tranquil·lament la tarda a la platja. Sopem al mateix hotel.


    Dia 18 – Nosy Tanikely

    [Veure el dia anterior per la trifulca de l'excursió]

    BlauSortim del mateix hotel amb la seva motora i l'altre família que hi ha cap a Nosy Tanikely, una petita illa que no us podeu perdre.

    L'illa és reserva marina, i cal pagar una petita quantitat per estar-hi (potser us entra en el preu de l'excursió), a canvi, hi ha una impressionant platja d'arena blanca, amb coralls a quatre passes de la vora. També podeu pujar fins al capdemunt de l'illa per un camí senyalitzat, on hi trobareu un petit centre d'interpretació i un vell far, des d'on hi ha una vista increïble. Al costat mateix del far hi ha una petita colònia de rat-penats gegants, que podreu veure dormir penjats en els arbres.

    En marxar, fem una capbussada en una zona de coralls una mica més endins, ja des de la llanxa, on tenim l'esperança de veure alguna tortuga. Per desgràcia no tenim sort, però si que veiem algunes llagostes i molts peixos...

    Tornem a Ampagorinana, i després de dinar fem un altre tomb pel poble, on comprem algun record abans de tornar cap a l'hotel a veure passar el temps des d'una hamaca.


    Dia 19 – Nosy Komba – Andilana

    Ja en un ritme totalment de relax, ens aixequem i esmorzem, i apurem fins a les 12 per marxar cap al nostre darrer destí.

    Al matí, havia passat un home per la platja que ens preguntava si havíem d'anar a l'illa gran, però en dir-li el preu que volíem pagar (el que ens havia costat venir), ens va dir que no i va marxar. Al cap d'una estona va tornar i va dir que d'acord, però que si marxàvem en aquell moment, així que vam recollir tot i vam embarcar a la barca d'un altre hotel que anava a buscar suministres.

    Planeta AndilanaA Hell-ville ens aturem un altre cop al Nandipo, i després prenem un taxi cap a l'hotel Le Belvedere (http://www.hotel-nord-madagascar.com/fr/hotels-kha/belvedere.html), a Andilana, on segons diuen hi ha la millor platja de Nosy Be.

    L'hotel esta al capdemunt d'un petit cingle, al costat de la platja d'Andilana, on s'hi pot baixar per una escala. El preu de les habitacions era de 50 euros/nit, amb l'esmorzar, però pagant en Ariary sortia més barat, perquè feien el canvi a una conversió més baixa.

    Vam triar aquest lloc per als darrers 2 dies perquè a la Lonely estava al capdemunt de la llista de recomanacions de tot el país, però la veritat és que no sabem molt bé per que. L'hotel esta força bé, i la platja també, però s'hi estava més bé a Nosy Komba o Sainte Marie, no hi havia res massa especial, i quedava bastant apartat dels altres llocs de l'illa. Pel que fa als restaurants, només teníem l'opció d'anar al de l'hotel, el també popular Chez Lou Lou, que estava a peu de platja, o al de un altre petit hotel que estava una mica més avall, el Chez Eugénie (chezeugenie@yahoo.fr), on per cert vam menjar un Romazava deliciós!

    La resta del dia el passem a la platja, i ens permetem el luxe de sopar la famosa llagosta del Lou Lou, que ens decepciona una mica...


    Dia 20 – Andilana

    Tanquem la paradetaEsmorzem a l'hotel, molt entretinguts amb les sargantanes verdes del país, que fins i tot s'atreveixen a pujar a la taula mentre encara hi som, a llepar una goteta de mel que els havíem deixat a l'abast!

    La resta del dia el passem a la platja.

    A la mateixa platja i a la carretera de darrere, hi ha diverses botiguetes de records, i gent amunt i avall venen-te coses, bàsicament hi son perquè la platja del costat és propietat d'un macrohotel d'aquestos de tot inclòs, on s'hi pot accedir amb la mar baixa (hi esta gran part del dia). La platja de l'hotel també esta molt bé, però si us apropeu molt a les hamaques, de seguida tindreu als de seguretat preguntant-vos i intentant que marxeu. Si ho voleu, a la carretera hi podeu llogar motos, i hi ha un petit lloc d'informació, on també us hi vendran excursions als principals atractius de l'illa.


    Dia 21 – Andilana – París

    El nostre avió de tornada surt directe des de l'aeroport de l'illa a la nit, així que tornem a passar el dia a la platja.

    Al vespre, els propietaris de l'hotel ens deixen dutxar al seu apartament (estava ple l'hotel aquell dia i no hi havia la possibilitat de llogar l'habitació per unes hores més), i anem a fer el nostre darrer sopar a la vora de la mar.

    Agafem el servei de transfer cap a l'aeroport que ofereix l'hotel (50000Ar.) i ens plantem al minúscul aeroport de Fascene, on la cua per al vol arriba al carrer, tot i que encara falta una bona estona.

    L'aeroport és molt petit, i la facturació es fa a mà, tampoc hi ha oficina de canvi, tot i que com ja ho sabíem hem apurat els nostres Ariary.

    Embarquem cap a les 22:30h i sortim direcció París, on arribem a les 7:45 del dia següent.


    Dia 22 – París – Barcelona – Cambrils

    El nostre trànsit és bastant llarg aquest cop, així que tombem pel Charles de Gaulle fins a les 13:40 que surt el nostre vol cap a Barcelona, on arriba a les 15:25.

    Encara ens queda tornar fins a Sants, i després cap a Cambrils, entre unes coses i altres, més de 20 hores de viatge!!

     

















La meitat de 12: