Guía de Viatge a Madagascar (part 1)

5
Mar
2011
18:03
    En castellano: Guía de viaje a Madagascar, parte 1 (traducción automática)

    Enguany, he decidit fer una mica de guía del viatge, perque quan hi vam anar, vam tenir una mica de problemes per trobar informació acurada i un a possible ruta. L'he enviat per a que la publiquin a viatgeaddictes.com, però esta clar que també ha d'estar en aquest el vostre bloc...

    Dia 1.- Barcelona – París – Antananarivo.
    Dia 2.- Antananarivo – Ambositra – Ranomafana
    Dia 3 – parc de Ranomafana – Plantació de té de Sahambavy - Fianaratsoa
    Dia 4 – Fianaratsoa – Reserva privada d'Anja – Ranohira
    Dia 5 – Parc d'Ísalo – Ambalavao
    Dia 6 – Ambalavao – Antsirabe
    Dia 7 – Antsirabe – Andasibe
    Dia 8 – Andasibe (visita a la reserva Indri-indri) – Tamatave
    Dia 9 – Tamatave – Sainte Marie
    Dia 10 – Sainte Marie
    Dia 11 – Sainte Marie – Aux Nattes – Sainte Marie
    Dia 12 – Sainte Marie – Antananarivo
    Dia 13 – Antananarivo – Antsiranana (Diego Suárez)
    Dia 14 – Antsiranana – Ramena – Mer d'emeraude – Antsiranana
    Dia 15 – Antsiranana – Tsingy Rouge – Mahamasina
    Dia 16 – Parc d'Ankarana
    Dia 17 – Mahamasina – Hell-ville – Nosy Komba
    Dia 18 – Nosy Tanikely
    Dia 19 – Nosy Komba – Andilana
    Dia 20 – Andilana
    Dia 21 – Andilana – París
    Dia 22 – París – Barcelona – Cambrils

     

     

    ...

    Preus

    Els preus que posem (ho sentim, però no els tenim tots) son el total per a 2 persones.

    Avió: 1693(Air Madagascar) + 246 (Easyjet) + 458 (Vols interns)
    Lloguer cotxe: 240 + 215 (gasolina)
    Hotels (aprox): 470


    Idioma

    Si no parleu res de francès ni malgatxe ... potser millor que us ho penseu abans d'anar. La gent parla en malgatxe, i la majoria parlen ben poc francès, i menys anglès. El meu francès estava força rovellat, però la majoria de les vegades ens vam anar entenent.

    Trobareu gent que parla en anglès en alguns hotels, i als parcs també acostumen a tenir guies en anglès, en francès, i fins i tot a Ísalo vam trobar un que parlava molt bé el castellà.


    Canvi de moneda

    A l'aeroport d'Antananarivo és el lloc on vam trobar millor canvi durant tot el viatge. Hi ha més d'una oficina, però nosaltres vam anar a la que queda a l'entrada dels vols nacionals (quan es surt d'on els visats a l'esquerra i al fons), tenen millor canvi que en l'altra que és d'un banc. Per cert, porteu un lloc ampli per posar els ariary, i sentiu el “plaer” de ser milionaris...

    Per canviar no tindreu massa problema si us quedeu sense diners, als principals bancs de totes les ciutats donen canvi (si us en queda més d'un aprop, que sol passar, mireu en quin el tenen millor, poden haver diferencies notables tenint en comte que es canvien bastants diners). En les oficines de canvi és pitjor, tot i que en una ocasió, en dir que marxàvem cap al banc ens el van igualar. Tot i amb això, en aquestes oficines us ompliran de bitllets petits i vells, us recomanem que si podeu aneu a un banc...

    En pocs hotels podreu pagar amb tarja, nosaltres ho vam portar tot en efectiu, a alguns bancs tenen caixers però no sabem quines comissions hi ha.


    Guíes de viatge

    En prenem dues, la Lonely planet (Ed.2007), que aquest cop ens decepciona més de l'habitual. Esta força desactualitzada en preus, llocs, i fins i tot en el que podem veure en alguns parcs, i esta en un plan oníric més accentuat del que ja de per si acostumen a estar...

    Prenem també la routard (Ed.2010), que adquirim en francés a fnac.fr. L'estil de la guia és molt més espartà, però la informació es força acurada i suficient, tot i que trobem que hi ha poques opcions en el tema d'allotjaments.


    Transport

    Avió: Vam volar cap al país amb Air Madagascar, que per als vols internacionals té uns avions una mica tronats, sense cap entreteniment i amb uns seients bastant fets caldo. Air France i alguna altra companyia també hi vola, però vam escollir aquesta perquè ens estalviava un pas per la capital (el vol de tornada era directe des de Nosy Be), i perquè si fas els vols internacionals amb ells, després et fan descompte (un 50% quan ho vam agafar nosaltres) en els vols interns, que això si, haureu d'agafar abans d'anar al país.


    De totes formes, podeu provar a agafar els vols un cop estigueu al país, surten més barats que agafar-los des d'aquí (incloent el descompte), tot i que teniu el risc de que no hi hagi bitllets. Algunes agències locals (si per exemple llogueu cotxe) també us oferiran comprar-vos ells els bitllets, vam trobar alguna gent que ho havia fet així, ja és qüestió de confiança.

    Els vols interns son forçosament amb Air Madagascar, que en aquests té uns avions més nous i bastant confortables. Alguns locals diuen en aquesta companyia Air Mad, pels canvis d'horaris, anulacions i altres histories, però els vols que vam agafar nosaltres sempre ho van fer a l'hora i sense cap mena de problema. De totes formes, es recomana que un dia abans confirmeu els vols (als hotels us ho faran, i també hi ha oficines de la companyia a les principals ciutats).

    Cotxe: Com que els primers dies volíem fer molt de recorregut en un temps limitat, i a la vista que els Taxi Brousse, pel que havíem llegit no tenien horaris fixes, i sovint s'avariaven (algun en vam veure, però no gaires) vam decidir llogar un cotxe. De totes formes, es pot fer perfectament el recorregut amb aquest altre mitjà de transport, tot i que es possible que no en el mateix temps.

    Vam llogar el cotxe a Madagascar Touring (http://www.madagascar-touring.com/), tot i que la nostra primera opció, després de buscar referències era 505transports (http://505transports.com/), que no tenia disponibilitat per les nostres dates.

    El cotxe ens va sortir per 30 euros al dia més gasolina, i vam haver de contar un dia de més, que és el que necessitava el xòfer per tornar a la capital, si l'agafeu per exemple fins a Túlear, us en cobraran 2. El preu de la gasolina és més o menys com aquí, i es fan força quilòmetres, tingueu-ho en compte a l'hora de calcular el pressupost.

    El xòfer que ens van assignar, era subcontractat per la companyia, i es diu Serge. És un noi jove, bastant assenyat i bon conductor, l´únic que vam trobar és que potser podria haver-nos anat explicant més coses del que anàvem veient, però el tracte sempre va ser correcte i vam quedar molt contents. Si voleu, podeu provar de contactar directament amb ell, potser us pot fer millor preu, tot i que llavors ja no teniu la “relativa” seguretat de tractar amb una empresa (lemurcattaloc@yahoo.fr).

    Per norma general, tots els cotxes es lloguen amb xòfer, hi ha una companyia que ho fa sense, però és força cara (http://www.madarental.com/). A més, el fet de portar el conductor sempre és una ajuda de cara a entendre't amb la gent (per exemple quan anàvem a dinar a restaurants locals), de buscar llocs on dormir, o raconets amagats des d'on fer una bonica foto.

    Taxi Brousse: És el mitjà de transport oficial del país, per norma general son furgonetes tipus van, que surten d'estacions que hi ha ha tots els pobles. Les estacions son casi sempre descampats on podeu anar mirant els cartells dels vehicles, que posen on van. Nosaltres només hem vam agafar un, i ens el van reservar, així que no podem donar més informació al respecte.


    Allotjament

    Com a tot arreu, hi ha allotjaments de tota classe. Nosaltres ens vam fixar com a estàndard que les habitacions tinguessin dutxa i lavabo, i que es veiessin netes. En alguna ocasió no va ser possible (veure Mahamasina), però aquest tipus d'habitacions estan entre els 30000-60000 Ariary.

    A Sainte Marie i sobretot a la zona nord del país, aquests preus son superiors, i podeu arribar fins als 80000 Ar. Per nit. Dins d'aquests preus, hem pogut dormir en bungalows a peu de platja i hotels correctes, el tracte sempre ha estat amable i exceptuant un lloc a Sainte Marie, on tampoc és que es pogués fer massa cosa, hem estat sempre bé.

     

    Dia 1.- Barcelona – París - Antananarivo.

    Sortim de Barcelona (terminal 2) amb un vol d'Easyjet cap al Charles de Gaulle. Tenim la sort que l'avió ens deixa a la mateixa terminal que el de Air Madagascar. Embarquem sense problemes a les 16h en un avió bastant tronadet, la veritat es que en algun moment fins i tot ens fa por (quan tanquen la porta del compartiment d'equipatge més que res). som pocs “occidentals”, i la majoria del passatge son gent gran. Un cop passada la por de que se'ns desmuntés l'avió durant l'enlairament, passem un vol tranquil, i el menjar no esta malament. Menció especial per a l'aterratge perfecte que fa el pilot, casi ni ens en vam donar comte...


    Dia 2.- Antananarivo – Ambositra – Ranomafana

    Arribem a les 4am hora local a l'aeroport de Tana, i comencen les aventures. Amb tot el que portem a sobre … i ens hem deixat el boli!! Estem en una avantsala prèvia a on et fan el visat, i intentem omplir els papers d'entrada però no podem perquè ningú ens en deixa cap. Els malgatxes van per feina, i reben ajuda dels policies, que passen absolutament de nosaltres quan intentem dir-los que ens deixin un bolígraf. Finalment uns amables turistes ens en deixen uns i podem omplir les butlletes (memoritzeu algun nom d'hotel si no en teniu cap a la capital per aquell dia perquè us el fan posar) i ens fan el visat, que aquest any és gratuït.

    Quan sortim, ens esta esperant el nostre xòfer, que ens acompanya a l'oficina de canvi de l'aeroport, i un cop farcits de diners locals ...comencem el viatge.

    Passem per les afores d'Antananarivo, i comencem a flipar bastant, és el nostre primer viatge a Àfrica, i realment allò és un altre món...

    Temporada de sembraPassem per la vora d'un mercat, en plena ebullició a les 5:30 del matí (ja fa estona que és de dia), i per la vora del riu, tot ple de camps d'arròs. Ens coincideix tot just abans de l'època de sembra a la zona de la capital, i en aquest moment els camps estan buits, i hi ha grans piles de totxos per a coure (un cop recollit l'arròs, agafen el fang amb les restes vegetals i en fan maons, que posen en aquestes piles amb uns forats a la part inferior per a coure'ls), i altres piles ja cuites amb fileres de gent que les va desmuntant, carregant en molts casos els maons a sobre del cap...

    A la 1 del migdia ja estem dinant en un restaurant a les afores d'Ambositra (22000 Ar.), la nostra primera presa de contacte amb el zebú... pel camí de baixada hem parat alguna vegades per a veure les impressionants vistes dels camps d'arròs (per sort, més al sud ja n'hi ha de sembrats), els paisatges són una cosa espectacular...

    Després de dinar, anem a veure el barri dels artesans d'Ambositra. El xòfer ens porta fins al lloc, però en aquell moment estan dinant, així que fem un tomb per la vora. No tardem gaire perquè als 2 minuts ja estem envoltats de nens i no tant nens preguntant-nos d'on som, demanant-nos e-mails i demanant que els hi comprem llibretes, bolis i de tot. La veritat es que no ens esperàvem tant d'agobio en aquest aspecte, i com portem tant poc en el país ens quedem una mica astorats i no sabem com reaccionar.

    Amablement els diem que no en portem (havíem pensat en fer-ho, però també ho vam oblidar), ells ens diuen que si no en portem que els hi podem comprar allà, o donar-los diners, i fins i tot algun dels més grans ens mig amenaça entre rialles, per que els donem diners, per sort ja tornem a estar al costat d'on és el conductor i ens deixen estar, tot i que no marxen.

    Anem a veure un taller d'artesania, on veiem com fan alguns articles de marqueteria amb unes eines força rudimentàries i resultats sorprenents, ens fan un petit clauer en el poc temps que tarda en explicar-nos el procés. També veiem una altra part del taller on fan figures amb fusta, també de forma totalment manual, asseguts en un racó al terra.

    Continuem cap a Ranomafana, on arribem ja al vespre. No tenim hotel reservat, així que confiem en el xòfer (com farem la majoria dels dies), que ens porta a l'hotel Centrest (centrestsejour@gmail.com), força aprop de l'entrada del parc. A l'hotel hi ha bungalows i habitacions en un edifici de planta única, que son més barates però que estan completes. Dormim per 60000Ar. Baixem un moment al poble al cybercafé que hi ha per a poder trucar a casa (els nostres flamants mòbils de darrera generació no ens funcionen tot i haver activat el roaming) però no podem veure gaire res perquè ja és fosc i no hi ha enllumenat. Sopem al mateix hotel per 35000Ar. i ens en anem a dormir, ha estat un dia molt llarg i cansat...


    Dia 3 – parc de Ranomafana – Plantació de té de Sahambavy - Fianaratsoa

    A les profunditatsEns llevem a les 6 del matí (ja fa estona que és de dia, i a la nit ens vam posar al llit potser cap a les 20h), esmorzem al restaurant de l'hotel el que serà el desdejuni turístic estàndard malgatxe (pa, melmelada, alguna peça de fruita i cafè o té) i ens ve a buscar el conductor amb el que serà el nostre guia (assumim que ens haurem d'anar acostumant a aquestes petites “colades” en el tema guies o restaurants ... de totes maneres en alguna ocasió que no ens va semblar bé alguna cosa, no va tenir problema en canviar-ho), tirem cap al parc de Ranomafana (25000 Ar. Cadascú l'entrada, això és valid per a tots els parcs), i ens disposem a fer una ruta de vora 3h (35000Ar.) que comencem a les 8 del matí. La ruta transcorre per una selva humida secundària ben tancada, amb camins ben delimitats, per on anem buscant lèmurs mentre el guia ens fa explicacions sobre les diferents plantes medicinals, i sobre com explotaven la selva els habitants de la zona. Entre altres bestioles, trobem aranyes, algun cranc en els petits afluents que van a parar al riu principal, i un curiós camaleó amb forma de fulla, que semblava que anés a trencar-se en qualsevol moment.

    Pel que fa als lèmurs, podem observar de ben a la vora uns lèmurs del bambú, endrapant com si fos mantega una branca de ... bambú, és clar...

    Passem també per un mirador on podem veure més aranyes i una vista privilegiada de la selva, on tenim també la nostra primera presa de contacte amb els graciosos llangardaixos verds diürns de Madagascar, amb els que viurem diferents anècdotes al llarg del viatge.

    Acabem la ruta, i continuem viatge, no sense abans parar a la carretera per veure des d'un mirador un bonic salt d'aigua. El parc ens ha agradat per lo tancada que era la selva, i perquè hi hem trobat el nostre primer lèmur, però ja havíem estat altres vegades en selves humides, i no ens sembla res massa diferent a nivell paisatgístic o d'animals (pensàvem que trobaríem més coses).

    Tots baixContinuem baixant cap al Sud, i ens desviem de la RN-7 per anar cap a la plantació de té Sahambavy , l'única de Madagascar, per fer-hi una visita. El camí esta en força mal estat, i en alguns trams transcorre a la vora de la única via de tren de passatgers del país. Trobem també un petit pont que ha caigut i que ha estat refet amb fustes, no deixa de sorprendre'ns com carai passen els camions per aquell continu de clots sense asfaltar.

    Finalment arribem a l'hotel Le Lac, una mica abans de la plantació, on parem a dinar (29000Ar.) al seu flamant jardí al costat d'un bonic llac. Un cop tips com a garrins (veureu que als turistes ens posen molt de menjar, res a veure amb el que mengen ells ... després ho comentarem), anem cap a la plantació ... QUE ESTA TANCADA!

    Resulta que és diumenge, i no obren ... ni nosaltres ni el xòfer no hi havíem caigut, quina badada ... intentem que el vigilant de la porta ens deixi entrar per fer ni que sigui alguna foto de la plantació (des de l'entrada no es veu gaire cosa), però ens comenta que no pot, que el podrien despatxar, així que tampoc insistim massa.

    Desfem el camí, i seguim cap a Fianaratsoa, embadalits un cop més amb les vistes dels camps, on arribem cap a les 4 de la tarda. Pugem fins a un mirador des d'on es té una vista molt bona de tota la ciutat, i més tard ens en anem a fer un tomb pel casc antic.

    Diversos nois ens fan de comparsa un altre cop mentre tombem pel casc antic, que a nivell arquitectònic esta força curiós, i comparat amb el que veurem posteriorment en altres ciutats, prou sencer i ben indicat. A més, per l'hora que és, hi ha una llum molt maca i tot es veu molt ataronjat, una altra de les coses màgiques d'aquest país...

    Ens cansem aviat del tomb per la insistència de la mainada, a qui en aquesta ocasió comprem unes llibretes en una botigueta. El problema es que si fas això, encara en venen més, i tampoc ens sembla massa correcte que els xiquets s'acostumin a demanar (veureu comentaris al respecte a totes les guies sobre com aprofitar millor si voleu fer alguna donació) així que decidim que a partir d'aquest moment farem el cor fort i mirarem de no fer-los cas.

    Agafem de nou el cotxe, i passem cap a l'hotel Zomatel (http://www.zomatel-madagascar.com/), on agafem una habitació prou gran i correcta en la part vella ( i ha un nou bloc, amb les habitacions més cares), que ens costa 60000Ar (es pot pagar amb tarja de crèdit). Anem a fer un altre tomb per la vora de l'hotel, on hi ha un mercat. És diumenge, així que hi ha força parades tancades, però podem veure com son les carnisseries malgatxes (i com de finolis som amb la salubritat aquí), parades de roba (molta de segona mà, intuïm que d'aquesta que nosaltres posem en els contenidors per a roba usada) i paradetes de menjar que realment té bona pinta, tot i que de moment decidim no temptar a la sort. Ja és última hora del dia i es respira un ambient molt tranquil, amb els locals menjant en les parades o fent partidetes de cartes asseguts en qualsevol lloc...

    Tornem a l'hotel i ens connectem de franc a internet des de la recepció, on tenen un parell d'ordinadors per als clients, i després de descansar una mica baixem a sopar al restaurant, on un entregat pianista toca tot tipus de cançons davant d'uns comensals bastant indiferents. Nosaltres gaudim bastant de la música i de la seva simpatia mentre sopem força bé, (38000Ar) bevent un vi malgatxe de la zona, que la veritat es que no és massa bo. Potser es que nosaltres estem molt ben acostumats al nostre Priorat...


    Dia 4 – Fianaratsoa – Reserva privada d'Anja - Ranohira

    Sortim a les 8 de l'hotel ja esmorzats per deixar Fianar seguint cap al Sud. Anem fent les habituals paradetes per a fotos al camí, on ens creuem nombrosos pastors guiant els seus zebús cap al mercat d'Ambavalao, on anirem de tornada.

    MigdiadaCap a les 10, unes imponents roques ens indiquen que ja som a la reserva d'Anja, un petit parc gestionat per la comunitat local, on realment val la pena aturar-se. L'entrada és més barata que als parcs naturals (14000 Ar. Els 2), i fem la ruta curta de vora 2 hores (24000Ar.), on podem veure de ben aprop lèmurs de cua anellada que acaben de criar fa poques setmanes, amb les seves cries que comencen a fer petites incursions en el terreny, però sempre aprop de les mares. Sembla que els hem agafat a l'hora de la migdiada, ja que varis estan tranquil·lament dormint a les branques d'un arbre o sobre les roques.

    La ruta continua vorejant un massís de roca, per després començar a grimpar-hi, oferint-nos al cap d'uns minuts unes magnífiques vistes de la plana de baix i de l'altre massís que tenim davant.

    Ens seguim endinsant en el massís, baixant per una corda i tot, per veure algunes coves, on també hi ha tombes Betsileo (recordeu que a Madagascar no s'ha de senyalar mai una tomba amb el dit!), l'ètnia de la zona. Pel camí trobem també alguns llangardaixos que ens observen amb curiositat, i gent de la zona netejant la roba en un petit rierol.

    Tot plegat una ruta de 2 hores força agradable tot i la forta calor, i amb uns guies (gent de la comunitat) molt agradables i que ens expliquen molts detalls. Estem molt contents de la visita.

    Continuem cap al sud, veient pel camí muntanyes de formes curioses, com una amb forma d'aleta de tauró o el conegut ovni o barret, realment imponent...

    Ens aturem a fer gasolina i a dinar a Ihosy.

    Fins aquest dia, el conductor ens portava a dinar a restaurants i ell venia a buscar-nos al cap d'una estona. Com que a nosaltres perdre tanta estona dinant, dinar tant ( si no sou mooolt menjadors, oblideu demanar més d'un plat als restaurants del sud del país, amb un anireu més que sobrats) i “tant car” no ens interessava, li demanem que ens porti a dinar amb ell, que va al que ells diuen Hotely, restaurants d'anar per casa per a malgatxes, on la dieta bàsica és un plat d'arròs bullit, amb un caldo de plantes per remullar-lo (crec que era a base de mandioca), un petit plat d'acompanyament (pollastre, zebú o porc amb salsa casi sempre) i per beure, una mena d'infusió feta amb la mateixa aigua de l'arròs (és calenta) que tastem però que canviem per aigua fresqueta.

    Ens sembla bo, bonic (pots estar amb la gent del país compartint local) i barat (dinem els 3 per 8000 Ar.), així que a partir d'aquest dia ja passem dels restaurants, que deixem per a la nit...

    Continuem cap a Ranohira, el punt d'accés al parc d'Ísalo, on arribem a les 17h, deu n'hi do la pallissa de cotxe que ens hem fotut avui...

    Cau la tardaAgafem habitació a l'edifici econòmic de l'orchidée de l'Ísalo (http://www.orchidee-isalo.com/) per 36000Ar. (una altra demanda que li hem fet al conductor es que intenti portar-nos a llocs no més cars de 40000Ar.) que esta bastant bé, i sortim a aprofitar els minuts de sol que queden visitant el poble. Com a Ihosy, aquí la mainada és força més tranquil·la, i es limiten a mirar-nos amb curiositat quan sortim del poble per un dels carrers de la vora de l'hotel, i a saludar-nos. Observem com el sol es pon darrere el massís d'Ísalo i tornem cap al poble a continuar el tomb i després, sopar al Zebú Grillé (20000Ar. És el restaurant de l'hotel), on mengem l'especialitat del lloc mentre ens bevem una ampolla de panaché (és com es diu en francès el xampú/cervesa amb llimona) THB (three horses beer, la cervesa nacional) a la terrasseta, fa una nit molt agradable.


    Dia 5 – Parc d'Ísalo – Ambalavao

    Com ve sent costum, ens llevem aviat per a poder començar a primera hora la nostra visita al parc d'Ísalo.

    A les 8 ja estem a l'oficina del parc mirant com ho podem fer per treure el màxim profit de la nostra breu visita. Com després de la visita hem decidit tirar fins a Ambalavao (hi ha un bon tros), no ens queda més remei que fer una ruta curta, tot just un tastet.

    En 3 hores, pugem a l'interior de la serralada per descobrir una gran vall, que tot i que ha estat cremada en l'incendi de fa 2 setmanes es veu impressionant des del punt de guaita on ens porten. La vista és realment increïble, i des de la roca on som, tenim una panoràmica de 360º que ja paga la pena la pujada. Mentre anem cap a la piscina natural, el guia ens mostra alguns insectes pal (encara no ens expliquem com els va trobar), saltamartins de colors cridaners, i diversos tipus de plantes, la més curiosa una mena de arbust de la família dels baobabs que tenim la sort de veure en flor.

    I una mica de sobte, enmig de tot aquell socarral, un petit rierol ... i la piscina natural, un petit oasis. Ens hi banyem, i tot i que ja hi ha més gent, gaudim una estona de la fresca i el relax de lloc, per després tornar ja cap al punt de sortida.

    Lamentem no haver-nos quedat una nit més a Ísalo per poder haver fet alguna de les altres excursions que hi havia, però hem de seguir...

    Bolets malgatxesAbans de seguir de tornada cap a Ambalavao, anem a dir adéu a la Reina de Ísalo, una curiosa roca que quan vens per la carretera sembla això mateix, una reina asseguda al seu tron. Presentats els nostres respectes, donem per finalitzat el nostre descens cap al sud i girem cua.

    4 hores i mitja després arribem a Ambalavao, on ens en anem a buscar habitació a l'hotel Aux Bouganvillées (auxbougainvilleesambalavao@gmail.com). Ens donen una habitació una mica justeta, tot i que per 30000Ar.

    L'hotel és força agradable, i allà mateix hi ha la fàbrica de paper Antaimoro, que posen en marxa per a que poguem veure com va tot el procés. Lo de posar en marxa que no es que sigui cosa de engegar maquinària, sinó que en veure'ns venir, les noies que hi treballen, deixen la tertúlia i es posen a fer feina. És una cosa molt turística, però esta curiós veure tot el procés, i com posen les floretes al paper. Allà mateix també hi fan teixits de seda, també us ho ensenyaran.

    Tarda a AmbalavaoFeta la preceptiva visita a la fàbrica, aprofitem la horeta de llum que queda per anar a visitar Ambalavao. No us perdeu aquest passeig, el poble és molt tranquil i la gent molt amable, vam coincidir també amb els nens que sortien de l'escola i l'atmosfera era encisadora. Tot i que el poble no té gaire cosa a veure (hi ha una església bastant gran, i algun edifici curiós) es gaudeix veient la gent amunt i avall, els mercadets i les botigues de menjar, amb els seus aparadors fets de llunes de cotxe, les jacarandes (que estaven en flor) i el vermell del terra. Crec que es el poble que més ens va agradar.

    Amb el fosc, tornem a l'hotel a fer la nostra THB de rigor. A la terrassa del bar ens trobem amb els primers catalans amb que coincidim en el viatge, que s'asseuen amb nosaltres a fer petar la xerrada, sopar, i fer la darrera.


    Dia 6 – Ambalavao – Antsirabe

    DescansComença el primer de 2 dies de pallissa extrema de cotxe.

    Per començar el dia amb bon ànim, anem al mercat de zebús d'Ambalavao, el segon més gran del país després del de Tana, i que és on anaven bona part dels zebús que hem trobat els darrers dies a la carretera.

    El lloc esta en una mena d'esplanada que fa una mica de pujada, amb un reixat fet de fustes amb tot de petits llocs de menjar en una de les vores. Dins del reixat, compradors i pastors negocien el preu de la mercaderia, mentre altres esperen el seu torn, o descansen a la vora d'un terraplè amb unes bones vistes, asseguts a terra al costat dels seus animals. No hi ha res d'especial, però si esteu a la ciutat en dia de mercat val la pena passar-s'hi a veure-ho.

    FocSortim del mercat, i passem la resta de dia a la carretera, fent de tant en quant alguna parada per veure els camps d'arròs, com la gent fa maons en els que encara no estan plantats, o en un petit poblat al costat de la carretera on treballen el vímet. Ens ensenyen tot el procés, des que treuen els fils de vímet de la planta fins que en fan el que sigui, barrets, posagots, bossetes pel mòbil, i tot el que pugueu imaginar.

    Arribem a Antsirabe a les 17h, i anem a deixar les motxilles a l'Hotel Hasina (hotelhasina@moog.mg), senzillet però confortable, que ens costa 29000 Ar. Encara tenim una estona per anar a tombar una mica i veure l'edifici de l'estació, la grande avenue, i l'hotel des thermes (el jardí). Sense ser espectacular, val la pena donar-se un tomb. Fins i tot si voleu, podeu agafar un pousse-pousse, ofertes no us en faltaran. La ciutat és força tranquil·la, i el xòfer ens anima a anar a sopar a un Restaurant/Bar/Cyber/Cabaret que ens agrada molt. Es diu Razafimamonjy, i sopem molt bé d'una extensa carta, per 25000Ar. mentre uns joves malgatxes toquen blues. El bar queda a uns 500m de l'hotel (que per cert no té restaurant), i realment val la pena.

    De tornada a l'hotel trobem els carrers amb molt poca llum, i en algun moment passem una mica de por, però la veritat es que en cap moment ens molesta ningú.


    Dia 7 – Antsirabe – Andasibe

    Preparant el terrenyAquest és el dia que se'ns fa més pesat del viatge, si mireu el mapa sabreu perquè, molts quilòmetres i poca cosa a veure (o almenys on poder parar sense arribar a la nit a destinació).

    Abans de les 8, enfilem cap a Antananarivo, que deixem a un costat per anar a trobar la RN-2, direcció a la costa.

    Es nota molt quan ens anem dirigint cap al mar, perquè canvia totalment el paisatge. Dels grans socarrals i camps d'arròs, passem a una carretera que transcorre entre muntanyes plenes d'una vegetació força exuberant, on hi predominen els arbres del viatger, símbol nacional de Madagascar. És veuen pocs incendis (en la carretera cap al sud en vam veure molts!!), i menys camps d'arròs, i les casetes dels poblats passen a ser de fusta en contes de les de maó recobertes de fang i amb sostre vegetal que trobàvem al sud. En només unes hores sembla que hem passat de l'africa de la sabana al tròpic!.

    Arribem a Andasibe prou aviat, són les 14:30, i ja estem a l'hotel Feon'ny Ala, dirigit per una família xinesa, on ens donen un bungalow preciós amb vistes al parc d'Andasibe, per 38000Ar., llàstima que només hi estem una nit, perquè al porxo del bungalow t'hi podries passar hores llegint o fent una cervesa, la tranquil·litat era absoluta.

    Fusta vellaDesprés de relaxar-nos una mica, anem a veure el poble d'Andasibe, que sembla sortit d'una peli de l'oest, amb el seu carrer principal ple de casetes de fusta bastant decrepites, i amb un bonic pontet sobre el rierol, on amb molta sort podeu veure passar un tren (de mercaderies) per un altre que hi ha una mica més endavant. De tornada a l'hotel, parem a Mitsinjo, una petita reserva forestal al costat de la reserva especial Indri-indri (que veurem a l'endemà) on reservem per fer un tour nocturn (24000Ar.). Al parc gran també el fan, però en principi els tours nocturns no hi poden entrar a la nit, així que fan la visita per la zona que queda al costat de la carretera (tot i que sembla ser que se salten la norma), mentre que en aquest altre parc hi pots entrar.

    Tornem a l'hotel, i a les 6, amb el vespre ja a sobre, anem cap a Mitsinjo de nou, a fer el tour nocturn, que la veritat no ens entusiasma massa. Potser és que aquell dia estàvem de mala sort, ja que dins el parc només veiem el reflex dels ulls (com als gats) d'algun lèmur en la llunyania, un parell de camaleons verds petitets i alguna granota. Per sort, quan tornàvem cap al cotxe, i tot just a la porta del parc Indri-indri trobem un camaleó elefant molt maco que ens salva la papereta...

    Tornem a l'hotel, sopem, i al llit, que demà ens toca matinar un altre cop!


    Dia 8 – Andasibe (visita a la reserva Indri-indri) – Tamatave

    Avui l'horari matiner dels indri-indri, ens marca l'hora de llevar-nos, i es que es posen a fer el seu peculiar udol de bon matí, així que a les 6 ja comencem un tour de 4 hores (85000Ar. Incloses entrades).

    El parc és una selva secundària humida, i la ruta transcorre primerament en una part força costeruda, que a més anem pujant i baixant a la recerca del indri-indri. Fins i tot passem pel tros de bosc que queda just davant de l'hotel on estàvem!

    Quedem contentíssims de la nostra visita al parc, hem vist diferents tipus de lèmurs, sifakes de diadema, alguns ocells molt macos, camaleons pantera, i com no, els indri-indri. La sensació de sentir-los cridar sols enmig del bosc (el guia havia anat a buscar-los) encara ens posa la pell de gallina ara, no us salteu aquesta visita.

    Acabada la visita, esmorzem alguna cosa i sortim cap a Tamatave.

    BiciParem a dinar en un dels poblats que trobem pel camí, on mengem un Romazava (el plat típic per exel·lència del país) molt bo (10000Ar. els 3), amb uns mini-plàtans de postres que estan boníssims. El lloc, és un poblet on s'aturen molts camioners, ja que la RN-2 és el principal nexe d'unió de la capital amb el seu principal port, a Tamatave. La carretera però, no deixa en cap moment de ser tan ampla com una comarcal nostra, i esta molt i molt plena de sots i de camions amunt i avall, cosa que fa que avancem més lentament, tot i la amabilitat general dels camioners, que en tot moment intenten facilitar-nos els avançaments.

    Es nota que ja anem vorejant la costa, veiem en alguns llocs arena blanca al costat de la carretera, i tot i que no veiem el mar, sospitem que no queda gaire lluny, l'ambient sembla força diferent. Passem també per l'impressionant canal de Pangalanes que voreja bona part de la costa oriental de Madagascar, on la gent hi fa vida, netejant la roba, banyant-s'hi, o portant-hi coses amunt i avall.

    BugadaArribem a Tamatave cap a les 15:30, però hi fem uns quants tombs buscant hotel, ja que en els que teníem marcats no queden places lliures. El poble, per ser un dels destins turístics de referència pels Malgatxes, esta bastant deixadot, i els carrers son en molts casos successions de clots sense asfaltar, però es veu un lloc tranquil, i tornem a estar a la vora de la mar.

    Finalment ens quedem a l'hotel generation (http://www.hotel-generation.com), on paguem 67000Ar. És bastant justet la veritat, i més si tenim en conta la qualitat/preu. De totes formes hem de dir-vos que a partir d'aquí, es nota que estem en zones més turístiques, perquè tot en general puja de preu.

    Anem amb el cotxe a un banc per a canviar diners, i a reservar lloc per al viatge de demà cap a Sainte Marie. Per internet havíem vist 2 llocs on feien el transfer (unes 3h de bus + 1h de vaixell ), Cap Sainte Marie (http://www.cap-sainte-marie.com/) i Sainte Marie Tours (http://www.sainte-marie-tours.com/). Tot i que la segona era una mica més barata, ens va donar més confiança la primera en veure-les per internet, així que vam anar allà (200000Ar.). Després de fer el trajecte, us hem de dir que els vehicles de les 2 empreses van anar bona part del trajecte junts, (el de SM Tours semblava més còmode), fins que en un moment ens va deixar enrere. Quan vam arribar a l'embarcador de Soanierana-Ivongo ells ja estaven a punt de sortir, i calculem que almenys ens van treure una hora d'avantatge en total, així que vosaltres mateixos, nosaltres si ho arribem a saber ho fem amb els altres...

    Després de reservar el transfer, tornem a l'hotel i ens acomiadem d'en Serge, el nostre xòfer, amb qui convenim que ens vingui a buscar a l'aeroport el dia que estarem a Antananarivo, i ens en anem a fer un tomb.

    Passem per la platja de Tamatave (crec recordar que no aconsellaven banyar-s'hi), i al costat hi estan muntant un munt de paradetes de menjar, amb petites taules. Sembla que ho fan cada setmana, i és on surten els locals a fer la seva festa. Com s'està fent fosc, optem per anar tirant cap a l'hotel i parar a fer un beure a un bar/pizzeria que hi queda aprop i que fa bastant bona pinta, tot i que al final optem per sopar al mateix hotel (23500Ar.), ja que estàvem una mica cansats (mala opció, el restaurant és bastant tristot i sense gens d'encant). Ens en anem a dormir, demà toca matinada de nou.


    Dia 9 – Tamatave – Sainte Marie

    (A partir d'aquí, deixem d'anotar dels preus de les coses, us posem els que recordem o tenim perquè vam reservar prèviament)

    A les 5:30 del matí, el minibus de Cap Sainte Marie ens passa a buscar per l'hotel, per dur-nos de moment cap a l'oficina de l'empresa, des d'on després d'uns tràmits i carregar les maletes sortim direcció a l'illa. Després de més de 3 hores, arribem al petit poble de Soanierana-Ivongo, on hem de mostrar el passaport 3 vegades (a “l'oficina” de l'empresa, la comissaria, i a un agent que hi ha encarxofat a la terrassa d'un bar a la vora de l'embarcador) per a poder embarcar finalment al vaixell, que surt cap a les 10:30.

    Creiem recordar que el trajecte en vaixell és d'aproximadament 1h30, quan ens plantem finalment a Ambodifotatra, la principal població de l'illa, on intentem anar a l'oficina de turisme, que en aquesta hora esta tancada (eren les 12h).

    Hora de soparAgafem un taxi, que ens porta fins a l'hotel Le Libertalia (http://www.lelibertalia.com/), on havíem reservat 2 nits (per la tercera no tenien lliure), per 79000Ar. cada nit. L'hotel esta perfecte, tant els bungalows, com el bar/restaurant, per no parlar ja del mollet que porta fins a una roca on ens hi passem el que queda de dia i el següent. És nota que la zona és més turística perquè els preus son sensiblement més cars, sobretot al restaurant, però aquest hotel és el millor en que hem estat al país, molt recomanable.

    Aquest dia anem a sopar a un altre hotel que esta a uns 300 metres direcció sud del Libertalia, perquè havíem vist que feien pizzes, al sortir al carrer ens trobem amb la gran sorpresa que esta tot ple de cuques de llum, quedem bocabadats amb l'espectacle...


    Dia 10 – Sainte Marie

    Tarda nEns aixequem, esmorzem a l'hotel (13500 Ar.) i ens en anem a la platja. A migdia baixem al poble a peu per anar al cybercafé. Ens pensem llogar una moto per anar a veure un salt d'aigua i fer un tomb per la part més al nord, però ens fa mandra i creiem que se'ns ha fet un pèl tard, així que tornem cap a la platja de l'hotel. Ens convenia un dia de descans després de tants dies de “tute”

    Per cert, no us perdeu la posta de sol a Sainte Marie, no hi ha paraules...


    Dia 11 – Sainte Marie – Aux Nattes – Sainte Marie

    Comencem el dia amb un petit drama, perquè hem de canviar d'hotel, teníem l'esperança que hi hagués alguna anulació o cosa per l'estil, però no. Del mateix hotel ens truquen a alguns altres de la vora però esta tot ple, així que agafem un taxi i anem tirant avall a la recerca d'un lloc on dormir.

    Després de tombar una estona, i una mica desesperats perquè se'ns fa tard i volem anar cap a Aux Nattes, ens quedem en uns bungalows que queden al costat de muntanya de la carretera. Com que anirem només a dormir ja ens sembla bé, doncs al dia següent marxem molt aviat. El lloc és diu Hôtel Sahasely (http://www.sahasely.com/), i ens donen un bungalow familiar que costa 50000Ar..

    Aux NattesComencem a caminar direcció Aux Nattes amb l'esperança que passi algun Taxi brousse, però no tenim sort. Al final un amable malgatxe ens porta fins a l'embarcador a canvi d'uns Ariary.

    L'embarcador és en realitat un bocí de platja amb tot de piragües per passar els 200 metres que porten fins a la illa Aux Nattes, quedem amb el barquer en una hora de recollida.

    Pel que fa a la illa, poca cosa a dir. És el paradís!!

    Nosaltres volíem passar la darrera nit en aquesta illa, però com l'avió ens marxava molt aviat dubtàvem que hi haguessin barquers per passar cap a l'aeroport, que esta a 100 metres, ens en vam penedir!!

    Passem el dia en aquelles platges idíl·liques on a més hi estem pràcticament sols, de tant en tant passa algun venedor i una barca de pescadors, però la tranquil·litat és absoluta.

    A la tarda, tornem als bungalows, i quedem ja amb el taxista per a que ens vingui a recollir al dia següent per anar a l'aeroport. El lloc té una mena de recorregut per la muntanya del costat, amb diferents arbres de la zona etiquetats, un petit salt d'aigua (que esta sec en aquell moment), i un petit mirador, des d'on veiem la posta de sol, i com comença a ploure. Baixem corrinyant com podem, i comença el nostre petit drama...

    Els bungalows estan a la vora d'un arrossar, i a banda dels mosquits ja habituals, ens trobem a l'habitació un senyor grill. Després d'aconseguir exterminar-lo (hem sap greu, però tots 2 som una mica porucs amb això dels bitxos), ens en anem cap a la dutxa ... i esta embussada!!. Després que una noia de l'hotel estigui mitja hora intentant arreglar-ho, els amos ens diuen que anem a un altre bungalow a dutxar-nos, i en veure'l caiem en que ens han posat en un bungalow de 3 places (el més car) sent 2, aprofitant que no havíem entès bé el que deien i que havíem dit ok al primer que ens van ensenyar. Bé, culpa nostra potser... tornem, i un munt de formigues, estan devorant el nostre difunt grill, a qui ha vingut a fer companyia un altre!

    Noves corredisses i assassinat de grill, i anem a sopar al restaurant (35000Ar.), on estem sols però som molt ben atesos (els amos son realment amables, però la jugada del bungalow familiar i lo de la dutxa ens té enfadats), encara esta plovent, i un dels treballadors del camp d'arròs ens ensenya una boa que estava dins del sembrat, deu n'hi do!

    Finalment ens en anem a dormir, enmig d'una serenata de granotes que ens té en vetlla mitja nit, mare de Déu, on ens hem posat!!


    Dia 12 – Sainte Marie – Antananarivo

    De bon matí ens llevem mirant de no trepitjar cap invertebrat, i sota la pluja marxem cap a l'aeroport, on un cop entregades les motxilles esmorzem una mica.

    A les 6:50 marxem cap a la capital, on arribem abans de les 9.

    La nostra idea inicial era agafar un bus que en teoria feia el trajecte fins a la ciutat, passant pels principals hotels, però en l'altre guia de país que vam veure i en les guies escrites, no quedava clar que aquest servei existís realment (pel que sembla, de vegades hi és i de vegades no).

    Cal dir que quan nosaltres hi vam anar, ja havíem quedat amb el xòfer de la primera setmana, que ens va fer preu de taxi (30000Ar), però el servei de bus existia (era de la mateixa gestora de l'aeroport), els vam veure aturats al costat del lloc d'arribades, i més tard en vam veure passar algun per davant del nostre hotel. Pel que hem investigat, el preu era de 10000Ar per persona i trajecte.

    Ens en anem cap a l'hotel Sakamanga (http://www.sakamanga.com/), on passarem la nit per 19 euros en una de les seves habitacions més senzilles, que estan realment bé.

    L'hotel és un dels més populars de la ciutat, i val força la pena, tant les habitacions (amb wifi gratuït, ja podrien aprendre'n els hotels d'aquí!!), com els restaurants (té un més elegant, un de fast-food, i una sala on fan els esmorzars i al migdia un buffet lliure força recomanable on dinem per 37000Ar.) com el seu entramat de passadissos i el jardinet, un petit oasi de calma enmig de la bulliciosa Tana. Això si, si hi heu d'anar, reserveu amb temps!

    Després de deixar les coses, tornem al cotxe d'en Serge, que ens porta a veure el Palau de Rova (que encara continua en obres) i els seus voltants, el palau del primer ministre (una mena de museu bastant deixat, i on segur que se us presenten alguns falsos guies), i donem un tomb amb el cotxe pel llac Anosy (amb les seves grans jacarandes en flor), el palau presidencial o l'estació de tren. També passem per un mercat de plantes abans de tornar a l'hotel, on dinem i ens permetem el luxe de fer una migdiada.

    A la tarda sortim a fer un volt, amb la intenció d'anar al mercat d'artesania, però ens trobem amb altres turistes que ens comenten que el tanquen en molt poca estona, així que girem cua perquè també es fa fosc. Sopem al restaurant de l'hotel (33000Ar.) i ens en anem a dormir més...

     


1 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Guía de Viatge a Madagascar (part 1)"

    Nosaltres també vam anar amb el Serge (lemurcattaloc@yahoo.fr) i la veritat que va anar molt bé.
    Nosaltres vam decidir la nostra ruta però ell ens va ajudar a orientar-mos pel que fa a les distàncies i si era factible fer el que li proposavem. A part, ell ens aconsellava alguns hotelys on menjar que estaven prou be.
    També quan ja vam tenir més confiança, ens contava coses interessants de la seva cultura (i la relació home-dona a Madagascar...demanau-li demanu-li, no té pèrdua...!)
    Be finalment, bon preu assegurat, us el recomanem

    Publicat per carme 27 Jul 2014, 20:09
     















El segon mes de l'any: