La veu em frisa
29 Abril, 2010 10:19
Publicat per amanye,
discursos
Mentre escric aquest
discurs, no sé quin dia farà avui, però jo, faci el temps que faci, sempre
m’imagino el dia de Sant Jordi radiant, ple de llum i amb molt de color, el
dels llibres, el de les roses i el de la gent. Al cap i a la fi sempre he
pensat que, de fet, la metereologia no és important durant aquesta diada,
perquè la satisfacció que sento és intensa cada any i això fa que per a mi
sempre sigui un dia d’un color groc: m’omple d’orgull veure que el nostre país
celebra la cultura d’una manera tan popular, veure la bona salut literària que
tenim i, per tant, veure la bona salut, ras i curt, de la nostra identitat. I
això ho dic perquè, per a mi, la literatura és l’art més intrínsec de l’ésser
humà i perquè la producció artística al voltant de la llengua, doncs, marca el
pols de la cultura catalana.
Des dels Serveis
Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació no tenim la funció de
programar activitats culturals; més aviat, el que hem de fer és propiciar que
els ajuntaments i les entitats del territori n’organitzin. Per Sant Jordi,
però, no ho podem evitar, i cada any contribuïm en la festa amb alguna
inciativa pròpia. Justament pels motius que us deia, per aquesta implicació que
ens cal tenir des del Govern de Catalunya en un àmbit disciplinar tan important,
tan crucial per a la història del país i de les dones i els homes que hi vivim.
Fa tres anys vam omplir
els autobusos i taxis de Tarragona amb versos i frases d’autors clàssics de la
nostra literatura; i quan dic de la nostra vull dir de la catalana, però, més
en concret, de la del Camp de Tarragona: alguns fragments cèlebres de Josep
Yxart, Gabriel Ferrater, Narcís Oller, Joan Puig i Ferreter i Domènec Guansé es
van passejar durant deu dies per la ciutat.
El 2008 vam celebrar els
90 anys d’una poeta extraordinària,
D’altra banda, l’any
passat vam donar la veu a periodistes, escriptors, esportistes, gestors
culturals..., molts ciutadans de Tarragona, a qui vam entrevistar també al mig
de
I, finalment, enguany hem
decidit enegar un nou projecte, La veu em
frisa, i, d’aquesta manera, allunyar-nos del carrer per portar-lo a
l’interior de vuit residències i centres de dia de gent gran. La intenció que sempre
tenim i que té aquesta programació és apropar al màxim la literatura a la
quotidianitat i ens agrada apropar-la a les persones que no tenen tantes
possibilitats de viure, precisament, aquest color groc que inunda les ciutats
en un dia com aquest. Durant aquest matí ja hem organitzat tres recitals als
centres de Constantí, dels Pallaresos i de
Avui tenim, doncs, fins a
10 actors i actrius diferents que recorren aquests espais per recitar per a un
total de 400 persones, i en els poemes que diuen hi ha, sobretot, paraula de
dona: Maria Mercè Marçal, Dolors Miquel, Mercè Rodoreda, Olga Xirinacs, Cinta
Mulet, Roser Guasch, entre altres, i també, és clar, Montserrat Abelló, de qui
hem agafat el títol del programa. Cadascun dels assistents als recitals rebrà
com a obsequi un dels dos llibres de relats de Puig i Ferreter que ha editat
Cossetània, un llibre, doncs, que està en molt bona sintonia amb el caràcter
modernista d’aquesta recepció que organitza l’Ajuntament de Tarragona al Teatre
Metropol.
La veu em frisa és el primer vers d’un poema de Montserrat Abelló
del volum Són màscares que m’emprovo,
amb el qual voldria acabar la meva intervenció i desitjar-vos una molt bona
diada:
La veu em frisa.
I em pregunto quin seny
m’obre el camí
fins a l’extrem ocult
on regna el sentit,
i no deixa que estranys
pressentiments se
m’enduguin
enllà del llindar
de la bogeria.
Perquè ja fa massa anys
que espero i el temps
se m’ha fet extrem. I ja
no sé...
Potser és la força del
costum
el que em manté o aquella
espurna
d’esperança que no em
deixa.
I tossuda m’aferro a
aquestes mans que
escriuen
sense gosar mirar-les.
Moltes gràcies per convidar-me
i per escoltar-me.
[Discurs de Sant Jordi (23 d'abril de 2010),
llegit durant la recepció de l’Ajuntament de Tarragona al Teatre Metropol.]