IMPRESSIONS

El passat divendres, 15 de febrer, Nova Esquerra Catalana va fer un sopar debat a Tortosa, al qual van ser presents una trentena de persones. Missatges clars i contundents d’Ernest Maragall, president de Nova Esquerra Catalana, amb  una bona acollida dels assistents.

Nova Esquerra Catalana vol estar present a la política democràtica del país, amb el suport de tots aquells ciutadans progressistes que ara per ara estan mancats de referència i sintonitzen en un mateix projecte, va declarar Ernest Maragall.

Pere Almeda signa, en nom del Consell de Nova Esquerra Catalana, l’apunt setmanal que es transcriu tot seguit.

L’admissió a tràmit en el Congrés dels Diputats de la Iniciativa Legislativa Popular presentada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i que ha recollit més d’un milió de signatures, és segurament una de les fites més rellevants per interpretar les contradiccions del moment que vivim.

Amb el crit de “Sí, se puede” els activistes de la plataforma presents en el Congrés van celebrar amb un gest ple de força, una primera victòria en el llarg procés per canviar la legislació hipotecaria. Un triomf carregat de simbolisme i que és a la vegada, un símptoma de l’obsolescència del sistema representatiu davant la incapacitat per fer front a una de les conseqüències més greus i dramàtiques de l’actual crisi. El seu èxit també expressa la importància de les noves formes emergents de participació política que canalitzen les demandes d’una ciutadania mobilitzada enfront un sistema polític que fa aigües per tot arreu.

Un descrèdit que té molt a veure amb la crisi que experimenten les democràcies a arreu davant la inèrcia dels mercats globals, i que a casa nostra a més, cal afegir-hi la degradació de la vida pública fruit del mal funcionament dels partits i la corrupció i autisme de les elits polítiques.

Cada vegada es més evident que la democràcia representativa està fossilitzada en les seves formes i processos i ara més que mai ens adonem també, que ha estat buidada de contingut i de poder decisori real. Les institucions polítiques ja no responen a la complexitat del món d’avui i han perdut funcionalitat, credibilitat i generen desafecció i rebuig explícit quan claudiquen il·legítimament al servei dels dictats i interessos d’altres.

Enfrontant-se a l’immobilisme i al crit de “no ens representen” una part de la societat ha iniciat un procés propi d’apoderament i compromís amb efectes directes en la lògica de la intermediació i el sistema institucional que se’n deriva.

Els nous moviments socials, com la PAH o també l’Assamblea Nacional Catalana, no es conformen, ni es deixen instrumentalitzar i ambicionen canvis estructurals profunds. Uns moviments que són també un laboratori d’acció social, on es posen en pràctica noves experiències i metodologies deliberatives i on es discuteix obertament en streaming, les propostes per reiniciar i formatejar els nous paradigmes cooperatius i col·laboratius d’un futur encara per definir.

Davant del declivi de la “vella política” i la fi de l’ancien régime, el repte consistirà en saber formar part del moviment de renovació de la política democràtica. Un moviment que és plural en les seves formes i expressions i que no es pot pretendre monopolitzar, ni capitalitzar dins de la lògica dels partits, sinó ans al contrari, coadjuvar tot obrint pas perquè es consolidin noves vies més equilibrades d’avanç i progrés.

Moltes de les respostes venen i vindran de “fora del sistema” i és vital que si volem enfortir les nostres democràcies, la ciutadania i la societat civil tornin a assumir un paper d’avantguarda en la construcció d’alternatives. Els nous espais intersticials de participació multipliquen les instàncies de deliberació pública i reforçaran el rol protagonista de la ciutadania activa fent disminuir el paper dels partits i reocupant l’àgora pública.

Des de NECat farem bé en comprendre que la política tal i com la coneixem fins ara, ja no passa exclusivament a través de les organitzacions clàssiques de representació, i que a vegades és important fer un pas enrere per no fagocitar, com es va fer després de la transició, l’embranzida d’aquests actors socials i polítics que són indispensables per mantenir la vitalitat d’autoorganització social que enforteix la democràcia i permet la seva vigència i continuïtat.

Apunt setmanal de Nova Esquerra Catalana

Sobre la corrupció, a càrrec de Xavier Vidal, en nom del Consell NECat

L’esclat de casos de corrupció apareguts les últimes setmanes han situat la crisi del “sistema de partits” en primer pla. De sobte, sentències, pactes post sentències, denúncies, imputacions, processaments, respostes en forma del tradicional “i tu més”… han situat la corrupció com a principal assumpte que la política ha de corregir.

Sigui com sigui la ciutadania està expressant des de ja fa temps -i ara ho fa no en veu alta sinó a crits-, que desconfia de la paraula de la política i vol fets que demostrin que el sistema canvia i ho fa cap a una actitud radicalment democràtica i de transparència.

Des del primer dia, NECat ha situat la qualitat democràtica com un dels eixos principals. No era ni és una iniciativa i una decisió gratuïta. Érem i som conscients que la insatisfacció ciutadana amb l’acció política en general és la conseqüència d’un allunyament cada cop més profund que s’expressa en llenguatge i en actituds.

El president Mas ha convocat aquesta setmana una cimera amb institucions per debatre i analitzar què més és pot fer. Com a mesura ben intencionada és acceptable. Altra cosa és que el president, que alhora és president d’un partit, sobre la direcció i alguns membres del qual recauen acusacions i imputacions molt greus, se situï al capdavant d’un moviment de regeneració democràtica.

La conclusió a la qual va arribar el president és que els mecanismes legals i democràtics previstos per combatre la corrupció són suficients, tot recordant l’acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament dels partits polítics, aprovat l’any 2001 per les formacions polítiques al Parlament de Catalunya. I es limita en transformar en llei aquell acord del qual aquesta setmana tothom n’ha fet memòria. Com si la transformació en llei fos un mantra.

No podem estar més en desacord.

És cert que l’acord de 2001 preveia nombroses mesures. Però s’han demostrat del tot insuficients. Alguns partits han continuat fent i desfent tot ignorant-les. I el que és pitjor: l’aplicació d’aquestes mesures no ha comptat ni amb mecanismes de seguiment i control suficients ni amb sancions suficientment dures.

En els propers dies NECat tancarà una llista de mesures que enviarem al president Mas i a tots els partits amb representació parlamentària. La farem convocant experts en la lluita anticorrupció, magistrats i representants de moviments socials. El catàleg que prepararem contindrà una selecció de mesures contrastades així com una selecció de les mesures que la ciutadania ens faci arribar a través del web en el mail politica@novaesquerracatalana.cat

Entenem que les iniciatives per millorar la transparència són bàsiques i no n’hi ha prou amb les del 2001. No podem parlar de corruptes i oblidar-nos de corruptors. Les empreses que han participat – o dissenyat – mecanismes de favoritisme són tan responsables com els qui s’han deixat corrompre. Des d’aquest punt de vista no és lògic que empresaris imputats en aquests assumptes continuïn participant en concursos públics com si res no hagués passat.

I per una altra banda, no podem entendre en tant que ciutadania que les sentències per corrupció acabin en pactes sense càstig ni en indults vergonyants com els que el govern de Madrid ens té acostumats.

No podem concloure aquest apunt setmanal sense una reflexió més profunda: la regeneració democràtica està íntimament lligada a la reforma institucional. La dimensió exagerada d’institucions, entitats, organismes…. amb la conseqüent estructura que la suporta és també una manera de crear xarxes clientelars partidistes. Haurem d’afrontar també la reforma de les institucions per fer-les més eficients.

Si voleu fer aportacions podeu enviar-les a:

politica@novaesquerracatalana.cat

Nova Esquerra Catalana ha celebrat el passat 12 de gener el seu primer Consell. Aviat farà un mes de la seva constitució i NECat es proposa treballar amb  totes  les persones que li donen suport i amb la ciutadania en general una sèrie de temes que considera fonamentals d’abordar en l’actual conjuntura.

Es posen en marxa set grups de treball que s’emmarquen en els eixos del Compromís de Sitges – Catalunya-estat;  recuperació de l’economia i cohesió de la societat; qualitat i radicalitat democràtica.

Aquests són els àmbits de treball dels set grups:

– Crisi i creixement. Crisi i creixement, les polítiques necessàries per capgirar el cicle de destrucció d’ocupació i posar en marxa el procés de recuperació i creació de nous llocs de treball. El nou model productiu català i la seva concreció sectorial i territorial.

– Formació-treball. La relació formació-treball, el model de formació professional i el paper del sistema educatiu.

– Acord de sobiranies i dret d’autodeterminació. La plasmació del que vam denominar com “acord de sobiranies”. Verificació democràtica del dret d’autodeterminació. Continguts, institucions, drets, competències… Full de ruta per avançar en la seva concreció.

– Constitució Catalana. La Constitució Catalana.

– Reforma mapa institucional. La reforma del mapa institucional català: ajuntaments, comarques, diputacions.

– Regeneració democràtica. El full de ruta per la regeneració democràtica: eleccions, partits, parlaments, finançament, consultes.

– Cultura catalana. La defensa de la cultura catalana.

Us hi animeu? Entreu a la nostra web: www.esquerracatalana.cat

EPÍLEG

Cap millora important per a la humanitat no serà possible si no es produeix un gran canvi en la constitució fonamental de les seves maneres de pensar.

John Stuart Mill

No pensarem d’una altra manera, si no parlem d’una altra manera.

Tony Judt: Ill Fares the Land (2010)

Disposats a fer política, a mantenir-nos en la realitat de les vides –diverses, complexes, contradictòries- de les ciutadanes i els ciutadans, a conèixer tots els canvis, a enraonar amb companyes i companys i adversàries i adversaris, a buscar acords, a plantejar discrepàncies, a acumular raons, a escoltar raons, a encarar els problemes, a imaginar futurs imperfectes millors, a fondre’ns en organitzacions que prioritzin el bé comú i en opcions electorals que siguin alternativa autèntica de govern a Catalunya.

A punt de treballar per a l’Estat que necessita la ciutadania catalana, per proposar i exigir la preeminència de la política sobre l’economia, per posar a prova un nou model d’organització.

Convençuts que hem de complir la vella llei: actuar com si el que estiguéssim fent establís una norma.

Per començar,

CONSULTA.

REFORMES.

EQUITAT.

CREIXEMENT.

______________________________________________________________________

Podeu llegir tot el document a:   http://www.novaesquerracatalana.cat/compromis-sitge/

La democràcia enriqueix la vida dels ciutadans de tres maneres. En primer lloc, la llibertat política és part de la llibertat humana en general i exercir els drets civils i polítics és un aspecte crucial de la vida dels individus com a ens socials. La participació social i política té valors intrínsecs per a la vida humana i per al benestar. Impedir la participació política de la comunitat comporta una pèrdua formidable.

En segon lloc, la democràcia té un important valor instrumental en potenciar l’audiència que la ciutadania obté en expressar les seves demandes d’atenció política. Més encara, la idea de “necessitats”, incloses les “necessitats econòmiques”, requereix una discussió pública i un intercanvi d’informació, de punts de vista, d’anàlisis.  En aquest sentit, la democràcia té una “importància constructiva”, addicional al seu valor intrínsec, per a la vida dels ciutadans.

I en tercer lloc, la pràctica de la democràcia ofereix als ciutadans una oportunitat d’aprendre els uns dels altres, i ajuda la societat a conformar els seus valors i les seves prioritats.

Amartya Sen: La democràcia com a valor universal (2002)

Qualitat democràtica – Radicalitat democràtica

El  rebuig i la desafecció vers els partits i els polítics, i cap a les Institucions representatives han assolit dimensions molt preocupants. Obeeixen a causes diverses (el desplaçament de la centralitat del poder polític, l’esgotament i l’obsolescència del model i la cultura dels partits vigents, l’incompliment de les normes ètiques bàsiques, la falta de transparència i de fórmules de participació, els casos de corrupció –que igualen, en el nivell més baix mai registrat, els partits i la seva imatge col·lectiva, el malestar per la crisi econòmica i falta d’expectatives…).

La recuperació de la credibilitat de la política democràtica passa per la regeneració profunda i formal de les organitzacions polítiques, tant en la seva dimensió interna com externa, i, també, per l’establiment d’unes regles del joc que siguin radicalment més democràtiques i que vinculin més i millor la intermediació política i les Institucions a la ciutadania.

En l’actual situació, on els esdeveniments succeeixen a una velocitat vertiginosa i s’esdevenen grans canvis econòmics, socials i productius, s´han de renovar els instruments  tradicionals de participació de la democràcia representativa. S’han d’acreditar i canalitzar totes les persones actores i tots els esforços per donar resposta als reptes conjunturals i estructurals del present; s’han d’articular camins per la presa de decisions col·lectives i mecanismes per ampliar el seu abast i la capacitat d’influència i apoderament de la ciutadania.

***

Nova Esquerra Catalana és una organització política fonamentada en la  radicalitat democràtica, amb estructures obertes horitzontals i participatives; amb formes d’adhesió múltiples i diverses; amb processos de primàries integrals; amb limitació estricte de mandats de càrrecs públics i de l’organització; amb elecció col·legiada dels càrrecs indirectes; amb un registre de bens i interessos de tots els candidats; amb un Consell de Qualitat, no lligat a direcció, que vetllarà pel compliment de l’esperit i la lletra dels compromisos fundacionals.

Contribuirem a crear una cultura política nova, imprescindible perquè les Institucions recuperin la seva legitimitat, i el reconeixement de la ciutadania.

La vivència i l’experiència del nostre temps ens obliga a comprometre d’una manera efectiva que els programes electorals siguin autèntics contractes, d’obligat compliment, subscrits entre la ciutadania  i les i els polítics electes.

La garantia de la recerca constant de la resposta millor als anhels i les problemàtiques de la ciutadania exigeix la deliberació franca sobre els assumptes públics. La deliberació és controvèrsia, construcció constant de raons i atenció i respecte a les raons dels adversaris, i només es pot donar si s’instaura la llibertat de vot en tots els assumptes no contemplats en el “contracte” compromès inicialment. Es tracta de canviar la fidelitat als comandants dels partits, per la lleialtat a les ciutadanes i als ciutadans que, amb el seu vot, atorguen representació i responsabilitat. Cal, en conseqüència, una reforma a fons del Parlament i una incentivació de tot tipus de consultes democràtiques.

Totes les institucions han de ser transparents. Els governants han de rendir comptes. Tots els poders han de renovar les vies i els mecanismes de control, supervisió i participació ciutadana. La democràcia representativa s’enforteix amb la multiplicació de les oportunitats d’expressió  de proposta i de denúncia tant de les ciutadanes i els ciutadans singulars, com de les organitzacions i, molt especialment, dels sindicats i del periodisme.

El poder, en definitiva, s’ha de repartir i s’ha de tornar a donar el contingut pertinent a la “separació” i l’equilibri de poders, un dels pilars imprescindible de la democràcia.

***

En coherència amb aquesta cultura política nova, s’hauran de d’habilitar les eines apropiades, sense les quals poden donar-se frustracions noves o fracassos indesitjables.

Entre els instruments legals imprescindibles, són urgents la Llei de finançament de les organitzacions polítiques, la Llei electoral i el Mapa Institucional Català nou.

La Llei de finançament de les organitzacions polítiques ha de limitar les aportacions públiques, ha d’exigir la transparència absoluta, ha de restringir la despesa electoral, ha de millorar els mecanismes d’auditoria i i ha de dotar-se d’un règim sancionador estricte i exemplar, que arribi a la “sanció política” –pèrdua d’escons- en casos greus.

La Llei electoral ha de fixar un model mixt proporcional-majoritari (el 50% dels diputats elegits en base al vot a la llista de partit per a tot Catalunya i el 50%  en base al vot personal expressat en circumscripcions petites per elegir a un sol diputat en llista oberta de candidats dels diversos partits). En el seu articulat també precisarà la limitació de mandats i el control de l’acumulació de càrrecs públics.

El Mapa Institucional Català nou ha de ser un sistema de dos nivells: el nacional i el municipal. La descentralització del primer i la concentració de serveis del segon han de derivar de la necessitat d’atendre millor les necessitats de les ciutadanes i dels ciutadans. Ha arribat l’hora de definir una política catalana de promoció i suport a la fusió de municipis i a la creació de mancomunitats de serveis. Una Generalitat forta i unes “municipalies” ben dimensionades podrien constituir el millor sistema de govern al segle XXI.

***

Tanmateix, la radicalitat democràtica que propugnem només serà possible si es donem tres condicions indispensables.

La ciutadania ha d’afirmar  individualment i col·lectiva, la seva exigència de més democràcia, d’una manera contundent i esperançada.

Els partits han de ser conscients que s’han trencat molts dels vincles que els unien a la realitat i a les inquietuds ciutadanes, han d’acceptar l’obsolescència de les seves estructures actuals i han de manifestar i complir amb celeritat un compromís generós de canvi radical per estar a l’alçada i al servei d’una societat complexa.

I el més important, les dones i els homes que ostentin càrrecs públics han de ser extremadament virtuosos. No és una condició nova, més aviat podríem parlar d’un retorn als orígens. En paraules de Montesquieu: No cal massa probitat per tal que un govern monàrquic o un govern despòtic es mantingui o se sostingui. La força de les lleis en l’un, el braç del príncep sempre aixecat en l’altre, ho regulen o ho contenen tot. En un Estat popular, però, cal un ressort més, que és la virtut (…) Els polítics grecs que vivien en el govern popular no reconeixien altra força que els pogués sostenir que la de la virtut (…) Quan cessa aquesta virtut, l’ambició entra en els cors que la podrien rebre, i l’avarícia s’apodera de tothom. Els desitjos canvien d’objectes:  el que s’estimava, ja no s’estima; s’era lliure amb les lleis, es vol ser lliure contra elles (…); el que era “màxima” s’anomena “rigor”; el que era “regla” s’anomena “destorb”; el que era “atenció” s’anomena “temor” (…) I la força de la república ja no és més que el poder d’alguns ciutadans i la llicència de tots. De l’esprit des lois (1748)

_________________________________________________________________

Podeu llegir tot el document a:   http://www.novaesquerracatalana.cat/compromis-sitge/

Mai no hi havia hagut tantes desigualtats com ara, mai se n’havia parlat tant, mai no s’havia fet tan poc per reduir-les.

Pierre Rosanvallon: La société des égaux (2011)

No és llunyà el dia que el problema econòmic estarà al seient del darrera on ha d’anar  i el cor i el cap estaran ocupats o reocupats pels nostres veritables problemes, els problemes de la vida i de les relaciones humanes, de la creació.

John Maynard Keynes

Recuperar l’economia – cohesionar la societat

La crisi financera internacional que es va iniciar el mes de setembre de 2008 amb la fallida de Lehman Brothers, ha provocat una crisi econòmica general, especialment intensa en alguns països europeus, amb una notable i continuada caiguda de l’activitat productiva i amb un creixent atur que està provocant una gran fractura social, amb l’empobriment de les classes mitjanes i l’ exclusió dels sectors socials més febles.

La situació s’ha agreujat per la deriva del govern de la Unió Europea, que ja no és dirigida per les Institucions previstes en els tractats, sinó per alguns governants sota una influència excessiva dels mercats financers. Només així s’entén que s’hagi  prioritzat la salvació del sistema bancari al mateix temps que s’han imposat polítiques de retallades que estan afectant els serveis socials bàsics i els pilars bàsics de l’Estat del Benestar.

***

Des d’uns perspectiva progressista, Nova Esquerra Catalana ha d’estar en condicions de formular una anàlisi completa sobre les causes remotes i pròximes de la crisi més greu que mai s’ha esdevingut en el conjunt de les economies desenvolupades.

A Espanya i a Catalunya els efectes han estat extremadament negatius, socialment destructius. De l’anàlisi de les causes i de les conseqüències ningú no en surt exonerat. En un o altre grau tots compartim una part de la responsabilitat per explicar la profunditat de la crisi actual. Inclòs el govern socialista de Rodríguez Zapatero (2004-2011) i els governs de coalició progressistes a Catalunya (2003-2010).

Per això, no ens podem limitar a la denúncia i a la protesta, per carregades de raó que estiguin, davant les polítiques unidireccionals i extremadament conservadores dels actuals governs espanyol i català.

Hem de definir la posició i la concreció operativa de Catalunya, en relació al debat global i d’àmbit europeu, entre les estratègies centrades en les retallades i les que preconitzen l’austeritat, en el sentit noble de la paraula, i el retorn a polítiques de creixement.

No n’hi ha prou amb la decantació per la segona orientació. L’hem de fer compatible amb les exigències vigents d’equilibri pressupostari, de contenció del dèficit públic i de reducció de l’endeutament acumulat.

Hem de saber amb tota claredat quines són les reformes pendents i en quin ordre les endeguem, quin nou model productiu comencem a dibuixar, quina nova arquitectura institucional te sentit per Catalunya.

L’objectiu fonamental és corregir el desequilibri –incompatible amb la democràcia- entre la política i l’economia. El nou equilibri ha de garantir la preeminència absoluta de les Institucions democràtiques.

Haurem de respondre preguntes com les següents:

Com conduir l’economia a la seva naturalesa d’activitat al servei del desenvolupament humà en el seu conjunt? Fins quan tolerarem que sigui un instrument d’hegemonia i domini; una variable independent no sotmesa ni al control polític ni al de la ciutadania; un àmbit on es decideixen les coses que són realment importants, fora del control de la política i del pronunciament i control democràtic? Quan ens decidirem a ressituar l’economia financera en la seva funció estrictament instrumental?

Com regular els mercats per evitar la usura, la corrupció, l’estafa, els oligopolis i l’augment, incompatible amb la democràcia, de les desigualtats socials, que s’ha disparat escandalosament en els darrers anys, després de dècades de construcció de societats més igualitàries?

Com reequilibrar les polítiques fiscals per fer-les més justes, més equitatives, més proporcionades i més progressives? Fins quan la penalització de les rendes del treball? Fins quan el privilegi de les rendes altes i del capital? Fins quan la tolerància del frau fiscal?

Com reformar el sector públic per fer-lo lleuger i eficient, present i responsable últim dels serveis bàsics arreu del país, capaç de trobar les formes adequades de col·laboració amb les iniciatives privades?

Com dinamitzar el mercat de treball amb polítiques que fomentin realment l’ocupació? Quines condicions de flexibilitat són realment necessàries per crear ocupació? Com superar la injusta dualitat en el mercat laboral, entre les persones treballadores incloses i les excloses? Quin llindar d’atur podem suportar?

Com protegir del territori? Com resoldre els dèficits en les infraestructures de mobilitat? Com reduir la dependència energètica excessiva?

I tot això sense perdre de vista la nostra dimensió i la nostra força en un món que ja no respon a la correlació de forces del segle XX i que té problemes locals i globals que concerneixen tothom i amenaces derivades d’explotacions irracionals –com la del canvi climàtic-, que també han de tenir una resposta catalana.

Com defensar, en definitiva, al segle XXI, un sistema del Benestar i un model social  que s’ha de fonamentar en nous consensos polítics, socials i intergeneracionals i també econòmics; en la inclusió i en la cohesió; per fer realitat el dret al treball i a l’habitatge; per millorar encara més una educació, una sanitat i una atenció social universals i de qualitat -que també han de respondre als criteris de suficiència i responsabilitat-; per afavorir efectivament la investigació; per fer una justícia àgil, accessible i d’igual rigor per tots els ciutadans; i per incentivar una cultura, que és creativa i emancipadora o no és cultura?

Hem de buscar respostes a totes aquestes preguntes –i a d’altres- amb una triple convicció: a) la responsabilitat és nostra, no podem delegar-la a altres instàncies ni confiar en l’atzar; b) el pensament ha de ser aplicat, és a dir, ha de contenir els elements per transformar-se en acció política; i c) hi ha pressa, perquè moltes persones necessiten que es produeixin canvis ràpids per desprendre’s de la por i cultivar esperances, esperances concretes: una feina, els recursos econòmics perquè els fills puguin desenvolupar el seu projecte de vida… esperances que animin.

***

Hi ha marge real d’actuació, hi ha recursos disponibles en mans privades, hi ha oportunitats per al desplegament de nous projectes industrials i/o exportadors. Hi ha un immens terreny d’acció conjunta societat-institucions que està per explorar i explotar. N’estem convençuts.

Manca només l’actitud pro-activa imprescindible per part de les institucions i governs de tots els nivells. A cada ciutat, comarca o sector industrial es pot constituir la Taula per al Redreçament Econòmic Nacional (TREN) que analitzi la realitat, identifiqui les oportunitats,  proposi la posada en marxa de noves empreses o línies de producció i servei, el finançament ordinari de les petites i mitjanes, la creació dels fons d’inversió adequats, l’organització de la prestació de serveis comuns per treure profit de les economies d’escala pertinents.

Mentrestant, amb sentit de país, hem de posar en peu les mesures i les actuacions urgents que permetin capgirar el cercle viciós de la destrucció d’ocupació – disminució d’ingressos fiscals – increment del dèficit públic – reducció despesa social – increment de l’atur.

Nova Esquerra Catalana es compromet a treballar per definir i fer una acció política que superi les trinxeres tradicionals i confrontacions buides, endogàmiques, entre partits i entre agents econòmics i socials.

És hora d’oblidar sigles, interessos particulars o corporatius, condicions salarials privilegiades o taxes de benefici de dos dígits. És hora de saber que cada nou lloc de treball és un pas cap al sosteniment de les pensions de totes les persones i cap a la recuperació dels ingressos fiscals que permetran sostenir l’educació i la salut.

Durant el temps que sigui necessari, en els propers anys, haurem de treballar colze a colze per aplegar i fer productives totes les energies, coneixements i capacitats innovadores del nostre país. Governs, empreses, sindicats, bancs i caixes, partits, entitats socials i professionals…. tots estem cridats a compartir l’esforç i a compartir els resultats.

______________________________________________________________

Podeu llegir tot el document a:   http://www.novaesquerracatalana.cat/compromis-sitge/

Si una minoría territorializada, es decir, no dispersa por todo el territorio del Estado, como sucede en algunos países del Este de Europa, sino concentrada en una parte definida, delimitada administrativamente y con las dimensiones y recursos necesarios para constituirse en Estado, desea la independencia, el principio democrático impide oponer a esta voluntad obstáculos formales que pueden ser eliminados. Si la Constitución lo impide habrá que reformarla, pero antes de llegar a ese extremo, hay que averiguar la existencia, y solidez de esa supuesta voluntad.

Francisco Rubio Llorente

EL País, 8 d’octubre de 2012

Catalunya-Estat

Després de les frustracions provocades pel procés de l’últim Estatut d’autonomia  i especialment, per la sentència del Tribunal Constitucional, una part molt important de la ciutadania catalana es va manifestar el 10 de juliol de 2010 amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim. No era només una resposta. Plantejava una exigència, que no va ser atesa.

L’onze de setembre de 2012 es va anar més enllà. Una part encara més gran va expressar que Catalunya havia de ser un Nou Estat d’Europa. S’acabava de donar el salt qualitatiu més important dels últims trenta anys. La ciutadania reafirmava la seva condició d’agent polític fonamental i emplaçava partits i Institucions a començar una etapa nova.

Les eleccions del 25 de Novembre han donat un primer mapa real de les aspiracions, els desitjos i les inquietuds de la ciutadania catalana.

Les dades són prou clares i el missatge explícit:

A Catalunya hi ha una majoria social i parlamentària, molt diversa, suficient per avançar cap a la Catalunya-Estat. Aquesta majoria està recolzada pels programes electorals dels partits que s’hi van presentar, on proposaven amb diferents graus i matisos un canvi substancial en el model de relacions Catalunya-Espanya i el model futur de país.

Al mateix temps coneixem millor les opcions partidàries de la continuïtat en les relacions Catalunya-Espanya.

El coneixement de la realitat és imprescindible per donar valor a tots els seus components i per encertar les actuacions que responguin a les necessitats urgents, conjunturals i estructurals.

Ara ja sabem que el camí no serà recte ni planer. Que haurem de tenir en compte el programa de re-centralització que, amb una força formidable, va avançant dia a dia; la resistència activa de l’Estat a les aspiracions de la majoria de catalanes i catalans; la seva disposició a utilitzar tots els arguments contraris, amb o sense base real. Un Estat, composat per institucions i partits, que cal distingir de l’Espanya real, de tants ciutadans i ciutadanes que voldrien entendre i compartir, més que ignorar i negar, el que Catalunya  és i el que aspira a ser.

En els propers temps s’articularan els dos espais socials i polítics: els partidaris de Catalunya-Estat i els que prefereixen el manteniment del status quo, amb millores de grau diferent.

El període que ara encetem ha de saber obrir nous camins.  Haurem d’experimentar nous llenguatges i models de relació social Catalunya endins i Catalunya enllà. Haurem d’apostar pel coneixement precís, profund, extens i detallat de la realitat. Haurem de reconèixer i respectar totes les opcions. Haurem de carregar-nos –totes i tots- de raons. I haurem d’enraonar.

***

Nova Esquerra Catalana assumeix el procés constituent que han impulsat les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya i treballarà per a la construcció d’un projecte de país, que dibuixi amb precisió el que volem assolir i que estableixi un full de ruta que indiqui les fites, els avenços successius i l’horitzó al qual pretenem arribar.

Els nostres punts de partida són els següents:

Les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya són subjecte de sobirania, per tant tenen el dret de decidir sobre el seu present i el seu futur, i l’ordenament jurídic ho ha de permetre i reconèixer. Cal articular en els propers quatre anys els mecanismes que garanteixin aquest dret mitjançant la legalitat espanyola, la catalana i el dret internacional.

El futur ha de construir-se sobre la base d’un “pacte de sobiranies” definit, almenys, entorn dels quatre punts inclosos en el Manifest per a una esquerra catalana forta i majoritària:

1. Catalunya és una nació, subjecte polític complet i capaç del més ple autogovern.
2. Catalunya te dret a l’autodeterminació i podrà exercir-lo quan així ho decideixi lliurement.
3. Catalunya disposarà del control i la gestió integral de tots els recursos fiscals que genera.
4. Catalunya serà titular amb caràcter ple i exclusiu de totes les competències que configuren l’autogovern complet en els àmbits econòmic, social, infraestructural i institucional.

Si hi ha reconeixement, hi pot haver diàleg. I si hi ha diàleg han de mantenir-se obertes totes les possibilitats d’acord i pacte. Però el salt qualitatiu que la ciutadania catalana ha donat en els últims anys cap a la Catalunya-Estat exigeix que es mantingui oberta la via per consultar democràticament la voluntat lliurement expressada en un referèndum.

Tanmateix, el procés haurà de ser plantejat pel Parlament de Catalunya, amb la força i la fermesa del seu fonament democràtic i de la unitat civil i política catalanes.

S’hauran d’obrir en paral·lel les converses amb les  institucions europees per garantir que el procés s’articula en el marc de la Unió i per facilitar la continuïtat dels drets i la pertinença catalana,  en el marc d’una Europa de la qual en som part indestriable.

Simultàniament s’ha de treballar amb intensitat i rigor per definir les estructures d’Estat idònies per a l’etapa de transició i per al temps nou que esdevindrà. En definitiva, s’han de posar les bases d’una Constitució Catalana que respongui a la realitat del país al segle XXI.

Haurem de carregar-nos de raó, necessitarem tenacitat, paciència i habilitat per tirar endavant el nostre projecte.

Nova Esquerra Catalana col·laborarà amb totes les  Institucions, els partits, les organitzacions i les ciutadanes i els ciutadans disposats a omplir de contingut el concepte Catalunya-Estat.

__________________________________________________________________

Podeu llegir tot el document a:   http://www.novaesquerracatalana.cat/compromis-sitge/