En el camp de l’ètica aplicada, els sistemes democràtics de govern i els canvis de paradigma en l’administració pública han portat a plantejar-se els aspectes ètics dels funcionaris públics i a reclamar l’existència de codis d’ètica o codis deontològics, amb poca o nula tradició entre les associacions professionals de funcionaris públics a Espanya, cosa que contrasta, en canvi, amb l’existència de codis deontològics en altres professions, agrupades en col·legis professionals.
En els darrers anys del segle xx es va despertar amb força la preocupació per l’ètica dels empleats públics, de manera que molts països van prendre iniciatives en aquesta línia.
Com a iniciatives capdavanteres cal citar:
1990 – Nova Zelanda – Public Service Code of Conduct
1991 – Portugal – Carta Deontológica do Serviço Público.
1992 – Estats Units – Standards of Conduct for the Executive Branch promulgat per l’Oficina d’ Ètica Governamental.
1994 – Regne Unit – Creació de la Comissió sobre la Normativa de la Vida pública, dirigida per Lord Nolan, que va emetre elm primer informe el 1995 i exerceix un control ètic permanent.
1995- Regne Unit – Civil Service Code (Codi de la funció pública), i Treasury Code of Practice for Board Members of Public Bodies (Codi antològic de pràctiques per als membres de les juntes directives d’organismes públics)
No totes aquestes iniciatives s’emmarquen en una mateixa categoria. Així, l’OCDE en distingia tres:
“• Estudis globals per localitzar lapsus en el sistema de gestió de l’ètica (Regne Unit, Noruega, Holanda, Finlàndia, EUA).
• Reenfocament de la gestió de l’ètica relacionat amb la reforma de la gestió pública en general (Austràlia, Nova Zelanda).
• Un vessant dels programes de modernització del sector públic (Portugal, Mèxic).”
Així mateix, molts altres països en vies de desenvolupament han abordat aquests temes en la seva legislación. Així, Óscar Diego cita els casos de Brasil, Colòmbia, Perú, Argentina, Costa Rica, Ecuador, El Salvador, Guatemala, República Dominicana, Nigèria, Rumania…
També Espanya, per als alts càrrecs, disposa des del 2005 d’un Codi de Bon Govern, del qual en dóna publicitat la ORDEN APU/516/2005, de 3 de marzo, por la que se dispone la publicación del Acuerdo del Consejo de Ministros de 18 de febrero de 2005, por el se aprueba el Código de Buen Gobierno de los miembros del Gobierno y de los altos cargos de la Administración General del Estado.
Per avançar en el tractament de l’ètica pública i els codis ètics en els plantejaments de futur i superar l’escorament d’alguns codis ètics basats gairebé en exclusiva en l’obediència, l’esmentat estudi de l’OCDE proposa:
“• Una definició dels «valors» generals a què aspira el sector públic, o «camí segur» (a voltes complementats amb codis de conducta descentralitzats que reflecteixen els objectius específics dels organismes rellevants).
• Un enfocament en allò que s’aconsegueix més que no en la manera com aconseguir-ho (és a dir, un enfocament en els fins i no en els mitjans).
• Un èmfasi en el foment del bon comportament més que no en el control i el càstig dels errors o de la mala conducta.”
Un dels països que estan aprofundint seriosament en l’ètica pública és Canadà. El seu Values and Ethics Code for the Public Service, conceptualment, és molt interessant perquè els valors estan força treballats i catalogats en diversos àmbits que donen, al meu entendre, un sistema força coherent i tracten els valors des de perspectives diferents. Així, aquest codi diferencia:
1 “VALEURS DÉMOCRATIQUES: Gouvernement responsable. Primauté du droit. Soutien de la démocratie. Loyauté. Respect de l’autorité des titulaires de charges publiques élus. Neutralité/impartialité politique. Responsabilité. Application régulière de la loi. Intérêt public/bien commun.
2 VALEURS PROFESSIONNELLES «TRADITIONNELLES»: Neutralité. Mérite. Excellence. Efficacité. Économie. Franchise. Conseiller avec objectivité et impartialité. Dire sans crainte toute la vérité aux autorités. Équilibrer la complexité. Conserver la confiance du public.
3 «NOUVELLES» VALEURS PROFESSIONNELLES: Qualité. Innovation. Initiative. Créativité. Débrouillardise. Service aux clients/citoyens. Horizontalité (collaboration). Travail d’équipe.
4 VALEURS LIÉES À L’ÉTHIQUE: Intégrité. Honnêteté. Probité. Prudence. Impartialité. Équité. Désintéressement. Discrétion. Confiance du public.”
5 VALEURS LIÉES AUX PERSONNES: Respect. Empathie/compassion. Civilité/courtoisie. Tolérance. Ouverture d’esprit. Solidarité/participation. Sincérité. Modération. Bienséance. Raison. Humanité. Courage.
El recent Informe de la Comissió d’Experts per a la reforma de l’Administració pública i el seu sector públic ha apuntat succintament els plantejaments ètics de la funció pública quan proposa aquestes tres mesures referents a la infraestructura ètica:
- Elaboració de codis de conducta dels empleats públics, adaptats a l’entorn ondesenvolupen la seva funció.
- Creació d’instàncies i mecanismes d’aclariment de dubtes i suport als empleats públics en matèria de conflictes ètics.
- Plans de socialització i formació sobre ètica pública i estàndards de conducta desitjables.
Algú, llegint tot això, pot pensar que tot es queda en paraules. Els casos de corrupció que envolten la nostra realitat ens fan perdre la credibilitat i la confiança en el bon fer ètic dels funcionaris, polítics i governants. És hora de plantejar-nos, en la Catalunya Estat que desitgem, quin haurà de ser el capteniment ètic dels seus servidors públics.