CAMINS DE LES MUNTANYES DE PRADES | Recull d'alguns camins caiguts en desús a les Muntanyes de Prades

Grau de la Clua (Montsec de Rúbies o de Meià)

El Grau de la Clua és l’antic camí de matxos d’accés a la Conca de Meià des d’Artesa de Segre, que discorria pel pont de Vernet i el poble de Baldomar. El camí passa per l’antiga Font de la Trilla, a la voreta del Riu Boix i s’enfila pels primers contraforts de la Serra de Sant Mamet, sota el Montsec. Actualment està molt perdut, sota els pins i els matolls, tot i que s’entreveu el traçat.

El camí va ser descrit el juny del 1923 al Butlletí del CEC, en l’article Notes d’excursions per la Conca de Meià, de Joan Roig Font, d’on n’he seleccionat la descripció que en fa del pas:

“Pel cantó nord, surt el camí de matxos,-que de Baldomar mena a la Conca de Meià. Seguint-lo, es passa primer pel costat de les hortes, trobant-se al cap de mitja hora la Font de la Trilla, de molta nomenada en el país. Als quinze minuts més, es travessa el barranc de Catarena provinent de Clua i comença aleshores la sobtada i pedregosa costa del Grau de Clua, per la qual de pujada, s’esmerça prop de mitja hora. A mà esquerra del camí queda el torrent o riuet sobredit quasi amagat per atapeïda vegetació, sentint-se sols el remor de l’aigua que baixa saltironejant per aquella fondalada les altes i encinglerades parets de la qual acaben de donar-li més formosura (…)

Tornant al Grau de Clua i agafant novament el camí, puja aquest quasi pel llom de la serra albirant -se a la dreta, molt enfonsat, el riu Boix, les aigües del qual passen encaixonades per una estreta i llarga gorja. En cert indret, hi ha el que en diuen el pont del Diable, que vist de lluny, sembla produït per una grandiosa roca que, en despendre’s de la muntanya, va caure quedant aguantant -se a banda í banda del riu. El terrer que es segueix és bastant aspre, ocupant els vessants de la serra un bosc baix, els petits arbres del qual no arriben a donar alegria al paisatge. Sols aquest resulta bona cosa atractívol en albirar-se, a certa distància del camí, el Santuari de Nostra Dona del Remeí d’Argentera, bellament edificat en un morro de la muntanya, els vessants de la qual cauen aplomats, fregant les aigües del riu Boix.”

El Camí vell d’Arbolí al Mas d’en Vinyes

El Mas d’en Vinyes és una de les grans masades de les Muntanyes de Prades. Es troba a prop del Coll d’Alforja, per on transcorre una de les més antigues vies de comunicació del país, que comunica el Camp i Lleida. El Mas d’en Vinyes estava comunicat amb Arbolí per un camí de ferradura que actualment es troba bastant oblidat. El camí és planer, sense grans desnivells, adaptant-se com pertoca a la morfologia del terreny, tot buscant passar a gual el Riu d’Arbolí, ja a les envistes del poble. Era el camí que feien les criatures dels masos de Vinyes, Vernet i Pau Maria per anar a escola a Arbolí.

El camí vell, des d’Arbolí, baixa per les Sorts, tot passant per la vora del bassot; i davalla per creuar el Riuet d’Arbolí, una mica aigües avall del Salt de la Pastorella. D’allí, el camí va seguint el curs del Riuet d’Arbolí a certa alçada, tot creuant el Barranc de Soler, seguidament el Barranc del Roig i finalment el Barranc del Xoles. Es van trobant corriols seguits per caçadors per la batuda del senglar. Finalment el camí va pujant vers el Mas del Gallarí. Passat el mas, modernament transformat, on resta a la intempèria el forn de l’antic mas, el camí davalla cap a la Font, tot passant per un collet; s’està a la capçalera del Barranc de la Font de Gallarí, per on baixa el camí que comunica amb els molins de la Vall.

El camí fa un retomb per un roquissar emboscat per retornar cap els conreus del Mas d’en Vinyes. Es passa a tocar del Corralot del Zamora, que actualment torna a tenir un petit ramat de cabres, i poc després es deixa a la dreta el Grau que comunicava amb el Molí del Racó.

Ja s’és a la vora del Mas d’en Vinyes, de Vernet i de Pau Maria, que fan un bonic conjunt de masades encara ben conservats, en aquest paisatge de masos enrunats.

Dels masos, es pot agafar la pista que porta a la carretera, tot passant per la bassa de la Font del Pau Maria, i cap el Coll d’Alforja.