Grau de la Clua (Montsec de Rúbies o de Meià)

El Grau de la Clua és l’antic camí de matxos d’accés a la Conca de Meià des d’Artesa de Segre, que discorria pel pont de Vernet i el poble de Baldomar. El camí passa per l’antiga Font de la Trilla, a la voreta del Riu Boix i s’enfila pels primers contraforts de la Serra de Sant Mamet, sota el Montsec. Actualment està molt perdut, sota els pins i els matolls, tot i que s’entreveu el traçat.

El camí va ser descrit el juny del 1923 al Butlletí del CEC, en l’article Notes d’excursions per la Conca de Meià, de Joan Roig Font, d’on n’he seleccionat la descripció que en fa del pas:

“Pel cantó nord, surt el camí de matxos,-que de Baldomar mena a la Conca de Meià. Seguint-lo, es passa primer pel costat de les hortes, trobant-se al cap de mitja hora la Font de la Trilla, de molta nomenada en el país. Als quinze minuts més, es travessa el barranc de Catarena provinent de Clua i comença aleshores la sobtada i pedregosa costa del Grau de Clua, per la qual de pujada, s’esmerça prop de mitja hora. A mà esquerra del camí queda el torrent o riuet sobredit quasi amagat per atapeïda vegetació, sentint-se sols el remor de l’aigua que baixa saltironejant per aquella fondalada les altes i encinglerades parets de la qual acaben de donar-li més formosura (…)

Tornant al Grau de Clua i agafant novament el camí, puja aquest quasi pel llom de la serra albirant -se a la dreta, molt enfonsat, el riu Boix, les aigües del qual passen encaixonades per una estreta i llarga gorja. En cert indret, hi ha el que en diuen el pont del Diable, que vist de lluny, sembla produït per una grandiosa roca que, en despendre’s de la muntanya, va caure quedant aguantant -se a banda í banda del riu. El terrer que es segueix és bastant aspre, ocupant els vessants de la serra un bosc baix, els petits arbres del qual no arriben a donar alegria al paisatge. Sols aquest resulta bona cosa atractívol en albirar-se, a certa distància del camí, el Santuari de Nostra Dona del Remeí d’Argentera, bellament edificat en un morro de la muntanya, els vessants de la qual cauen aplomats, fregant les aigües del riu Boix.”

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>