De Vilaplana al Mas de Morenet, pel Grau del Cirer

No és un camí directe, més aviat un itinerari aprofitant diferents camins. Inicialment hom transita pel Camí de les Tosques. En acabat, des d’aquest camí, s’ha recuperat una senda que, creuant el Barranc de les Tosques, s’enfila pel seu vessant esquerre. Aquest camí netejat fa cap novament al camí de les Tosques, per allà el Planet.

Tanmateix, una variant d’aqueix mateix camí, s’enfila fent marrada pel vessant cobert per un bosc ufanós d’alzines, marfulls i brucs. El camí és perdedor, doncs hi han molts viaranys de desembosc i places carboneres. El camí va a buscar el peu del cingle roig i el pas pel cingle es ja per una sendereta prou marcada. A sobre, enllaça amb el Camí de les Cingles, sota la paret del Cingle del Grau del Cirer.

Des d’aquest punt, es recorre un petit tram del camí de les Cingles com si s’anés cap a la Font del Roure. I una senda es desprén a má esquerra que s’enfila per guanyar el primer cingle blanc: és el Grau del Cirer. El camí és net, una mica transitat i està fitat. Al capdamunt, es creua una senda que va al Mas de Morenet. Cap a la dreta, hom anirà a trobar la pista i camí del Mas de Morenet.

Des del cingle roig

Des del cingle blanc

El Mas de Morenet

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

El grau de les Guilletes i el grau d’en Voltes

Les Guilletes és una partida del terme d’Alforja, al peu de la paret de la cinglera blanca i roja de les Muntanyes de Prades que mira al Camp. És per allà el barranc de la Font del Bosc i la rasa de l’Esquerrer.

El grau de les Guilletes hi puja per anar a buscar el Camí Vell d’Alforja a la Mussara, allà al peu del cingle roig. El Grau d’en Voltes puja cap a la Mola, per un petit pas en el cingle de l’Agostenc, ja dins el terme de la Mussara.

Els dos camins estan força oblidats. A diferència del camí vell, força malmés i afectat per incendis i la posterior revegetació espontània que l’ha cobert amb força, aquests passos no els ha afectat el foc. Pugen de forma franca, sostinguda. Delimitats a estones per marges, i ben marcats. Per sort hom hi pot passar maldant entre la vegetació que l’ha envaït.

D’acord amb Jerkout, del blog Trossejant, no penjaré el croquis del traçat, ja que n’hem constatat que per aquesta zona les motos no respecten els camins. Penso que és un problema d’una societat que poc valora en seu passat i sols busca el plaer immediat com en qualsevol parc temàtic. En un altre bloc que sostinc (Racons de món) se’m va dir que no era bo divulgar certes belleses, ja que els visitants ho embrutaven. Creia que era més alt el valor del coneixement que l’emprempta d’algun irresponsable. I estava equivocat.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Feu un comentari