Un dels coneguts estrets per on s’ha obert pas el Riu Brugent, segons els mapes, és l’Esqueix. El lloc és molt conegut i freqüentat. Tanmateix, el topònim l’Esqueix, anomenat literàriament “l’Escletxa” per en Josep Iglésies, fa referència a un pas en el cingle per on hi passa un important camí d’antany, el que comunicava el Pinetell amb els masos de Cabrera i Mont-ral i, que després de l’aiguat del 1994, ha quedat incomprensiblement arraconat . El pas s’ha mantingut perfectament accessible des de la llera del Brugent. Però l’accés des del Pinetell està menjat per la vegetació surgida després del gran incendi que afectà la zona. Sembla que des dels actuals propietaris de cases del Pinetell, afavoreixin aquest oblit dels camins que ixen del llogaret. Almenys, és la meua impressió. I potser, veient la gernació i la brutícia a baix el riu, deuen fer ben fet.
Entrant per baixar l’Esqueix (o l’Escletxa).
El toll des de la eixida de l’Esqueix
La Roca i el Pas de l’Esqueix
El riu i la Roca de l’Esqueix
El toll de l’Esqueix
També vegeu aquesta entrada al blog germà, amb un bell relat de caire romàntic del gran mestre Josep Iglésies i Fort.
Posteriorment, arribats l’any 2015, l’Ajuntament de la Riba i el de Mont-ral, amb calerons de les ajudes per als Espais Naturals, han desnaturalitzat l’espai, tot construïnt una passera mig penjada amb anclatges a la roca, per explotar aquest espai pel bé dels seus interessos particulars, legítims tot sigui dit, seguint la moda dels “caminos naturales”, que es va iniciar a Prades i a Alcover.
