La intenció era anar des dels Masos de la Cadeneta fins a la Serra del Bosc, tot caminant pel Camí de la Jueta, que a la Guia del 1960 anomenaven “de la Foueta” i que ja n’hem parlat al blog, fins el Mas d’en Toni, on s’agafa el Camí de la Caldereta, que pot portar al caminant fins el Coll de la Caldereta, ja dalt de la Serra del Bosc de Poblet.
Se’n surt de la vora d’un dels masos de la Cadeneta, en el nostre cas del Mas de la Cinta, pel Camí de Capafonts, que aviat deixem per davallar per la Jueta. De les dues variants que se’ns obre al pas, seguim pel camí vell, tot i que la torrentada se’n ha endut dos petits trams.
Després de baixar pel vessant obac, s’ajunta a mà dreta el Camí dels Graons. Poc més enllà ve la sorpresa: un recent moviment de terra s’ha menjat el camí; les restes del brancatge, sense triturar ni arreplegar, s’han assecat. Les tallades i, sobretot la maquinària, han danyat els arbres que resten dempeus.
Personalment, crec que l’activitat a muntanya és necessària. El paisatge és un mosaic, més o menys armoniós, fruit de l’activitat humana. Però en aquestes alçades, tornar a fer actuacions impactants sense respectar una part vital del patrimoni com són els camins vol dir que no hem avançat gens. Ni per part de propietaris, empreses forestals, administració local i forestal.
No és paradoxal, per exemple, que el Bosc de Poblet sigui la part de les Muntanyes de Prades que menys conserven els vells camins i hagin desaparegut horts, conreus, pastures, carboneres, degut a la història forestal portada a terme anteriorment. Però, conservar una part de l’estructura de camins que es forjà entre els segles XVII a XIX, sinò anterior i tot, no és arcaic ni provincià. En altres indrets ho tenen més clar, integrar paisatge tradicional i explotacions modernes, com deia el poeta “m’exalta el nou i m’enamora el vell”.
Tornem al camí, que és lo de veres important, s’arriba al Mas d’en Toni, d’on s’agafa la pista que els porta fins l’inici del Camí de la Caldereta. Es tracta d’un camí vell, ben conservat, que s’hi pot passar amb certa facilitat. Primer passa per sota un bonic alzinar, esquitxat de castanyers. Més amunt es va obrint entre brugueres també.
Un trencall a ma esquerra porta sobre la Font de la Caldereta, eixuta en aquesta època de sequera, tot i que serva una mica d’aigua entollada.
El camí continua pujant, tot anant a creuar el torrent de la caldereta i remuntant pel serret del vessant oposat. El camí es fa difícil de seguir. Més amunt, s’assoleix el camí del Mas d’en Toni al Coll de la Caldereta per la Colladeta del Tossal Gros.
