L’Obac, pronunciat /aubác/, és una gran partida de terme que correspon amb el vessant N dels Plans de la Pona, entre la Roca del Migdia i la Punta. Dos camins hi porten des de la Febró: el Camí del Mas de l’Helena o del Cintet; i el Camí del Mas dels Frares. El primer camí puja fina a dalt dels Plans de la Pona, mentre que el segon, va planejant a mig vessant per anar rodejant la Punta.
Entre ambós camins, un vell camí creua per la part inferior de l’Obac, fent com de partió amb el Mas d’en Bella, una altra important partida de terme. Un altre camí esborrat per l’abandonament de l’explotació del bosc. Es dóna el cas que per aquest camí va passar l’any 1973, la 37ena Marxa de Regularitat de Catalunya, que van organitzar les entitats excursionistes de Reus.
El camí està bastant perdut. Sovint es confon el seu traçat amb els rastres d’arrossegament de troncs. Altres camins van derivant d’ell, cap a les antigues carboneres encara ben visibles.
I es passa a la vora de tres fonts, que es troben aliniades a la mateixa cota, com mostrant la presència de l’estrat geològic més impermeable que capta l’aigua del Motllat de la Pona i l’evacua cap aqueixa banda de la muntanya.
La Font de la Salut, que encara omple la bassa vella on fa cap l’aigua:
La següent font és la del Txurvió, bonica surgència amb una propera bassa ja perduda:
I la Font de l’Arquer, enmig de la llera d’un barranquet:
