Una cançó oblidada

Allà, en el Camp de Tarragona,

si n’hi ha un arbre que hi brotona;

quan l’arbre és verd, l’ombreta és bona,

quan l’arbre és verd.

Se n’hi ombreja una pastora,

i un frare blanc l’ensermona.

tantes li’n diu, la fa fellona

s’arrenca el fus i la filosa,

li venta un cop a la corona

i la sang del cap a terra brolla.

– Ai, què m’has fet, falsa traïdora!

Per tal pecat has d’anâ a Roma

a dî al Sant Pare que et perdone.

– Com hi aniré, jo tota sola?

L’un dia plou, i l’altre trona,

i l’altre cau pedra rodona.

 

La música la podeu trobar en la cançó ” El Ball del saurí”, de Xavier Macaya.

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *