Així, de la carretera estant, ens trobem dins de la partida del Mas d’en Bella. Abans havíem passat a prop de la Caseta del Xurvió, que queda a tocar de la carretera. El Camí vell creua la carretera i voreja entre la carretera i antigues parades ara convertides en un bosc de pins. Creua un altre dels barranquets que formen les Canals del Mas d’en Bella i va vorejant una parada cultivada i tancada d’avellaners.
Aviat es deixa el perímetre d’aquest conreu i s’endins cap al Bosc. A l’esquerra se’n va el camí que duu a la Caseta del Pepet, una altra edificació ins el Mas d’en Bella. Tota l’estona es va reconeixent el camí. Es passa per un lleu barranquet, on es troba un fontinyol que omple una bassa, abandonada, vora el camí.
Algunes vegada, el bardissar d’aranyoners impedeixen el pas, com quan es creua sota la línia elèctrica de Seròs. A partir d’ací, es davalla ja pel vessant obac del Riu de la Febró. Un altre caminet, també a l’esquerra, porta cap a la Caseta del Queni, penjada damunt del riu; la fonteta del maset que omplia dues bassetes es troba perduda.
El camí va agafant més personalitat, sovint emmarcat per murs de pedres al costat. S’arriba a un retomb, on un caminet duu cap a la partida del Mas d’en Serol. Es davalla ja cap a tocar el riu, on el camí conserva un bonic empedrat. La Febró ja és a prop, on s’entra pel Camí de Siurana.
Company!! la foto del maset és sublim, regalima tendressa per tot. I la fenya, com sempre, espectacular. No t’he pogut trobar al face, així que t’ho dic per aquí, seré uns dies per qui baix, dugues o tres setmanes, o sia que si cap día vols compagnonia per xerrar mentres vas per eixos verals, seré molt joiós d’acompanyarte. Salut!!!