De la Febró a Capafonts antigament es passava pel Camí de Prades fins prop de Rocacorba, on es separen els camins de Prades i Capafonts; el de Capafonts puja fins el Coll, on s’ajunta amb el Camí de Prades a Capafonts. Els camins vells d’aquests tres pobles formen com una Y amb el centre en el Coll de Capafonts.
Entre la Febró i Capafonts es dreça una gran muralla encinglerada, un braç que es desprèn dels Motllats, que dificulta la seva comunicació. A la Guia de 1960, Iglésies, Santasusagna i Amigó descriuen una drecera que, del collet NW del Picorandan, baixa la cinglera i va a trobar el Camí de Prades a Capafonts, per allà el Damunt la Vila. Actualment, el rastre de camí és molt incert, sobretot a la part afectada per un recent incendi forestal. A la zona boscosa, s’endevina el camí que ara dóna en un marcat revolt a la carretera.
Una altra drecera, ara recuperada per en Josep Maria Balanyà, de Capafonts, és el Pujador de l’Ermitanet. Del Picorandan estant, es rodeja la cara S del gran penyal i es baixa pel vessant que mira a Capafonts, just per sota la gran paret del Picorandan. Un curt pas també permet guanyar la cinglera per anar a buscar el camí que va cap a la Font del Pujol i també al Camí de Prades a Capafonts, ara ja més a tocar de la vila.
Ambdues dreceres permetien anar més directament de la Febró a Capafonts, tot pujant pel Barranc de la Cova. El Pujador de l’Ermitanet devia ser utilitzat sobretot per l’Ermitanet de Capafonts, que conreava aquelles parades que semblen un oasi en l’ampla aridesa dels Motllats. Dos velles dreceres, ara en desús, que ens permeten assaborir la cara més altiva de la gran guaita de Capafonts: el Picorandan.
Vull homenatjar amb aquest escrit d’urgència, la Rosa Magrané Ferrando, que tan estimà aqueixes muntanyes.
