El Grau del Gegant, a la Febró

Aquest grau és un bonic pas que salva la cinglera que de lluny es presenta com a inexpugnable. El Grau del Gegant també és conegut amb el nom del Grau de la Vila, més que res perquè el seu camí per accedir al peu transcorre pel Bosc de la Vila. De fet, a la Febró hi més d’un Bosc de la Vila, com el que es troba al Barranc de les Coves (o de les Baumes, o de la Cova’l Corral), que també dóna nom a una cova que explorà el Dr. Vilaseca i que l’anomenaren Cova de la Vila, per trobar-se en aquest bosc.

El grau no està gens freqüentat, però és conegut pels caçadors que freqüenten el pas que ressegueix el peu de la cinglera, com és habitual en molts cingles d’aquestes muntanyes. Antigament, el grau era el pas més directe per pujar a Picamill i cap el Camí Vell de Reus a Prades. En aqueix mateix blog, havia parlat del camí de Picamill o Grau de la Pere Paueta. Els dos camins arriben a donar el mateix servei, cadascun pujant per un costat diferent. Aquest Grau de la Pere Paueta també és conegut com a Grau del Barret.

El Gegant suposo que no era cap personatge del imaginari febrorenc. De fet és el renom d’una casa de la Febró. El Molí de la Febró també se’l coneixia com a Molí del Gegant.

El camí del grau ix del Camí la Solana, a mig recorregut, i va pujant pel Bosc la Vila, on el camí quasi bé no s’aprecia però es pot anar endevinant el pas. Al capdamunt de la costa, ja apropant-se al peu de la paret, es va veient el pas que guanya el cingle, és el Grau el Gegant. Es travessa el pas més marcat que ressegueix el peu de la paret i s’encara cap el cingle.

Primerament, puja per una canaleta , fàcil d’anar pujant. Al seu recer fins i tot hi ha crescut un petitet teix, que esperem que sigui respectat. Al capdamunt de la canaleta, cal girar sota un bonic auró i es transcorre per damunt la roca, més exposats al caire de l’abisme, fins tornar a un pas excavat quasi ja al capdamunt del grau.

De dalt estant, la vista damunt de la Febró és superba. A l’altre costat, la Serra Plana i la testa del Picorondan i la Calma dels Motllats tanquen la vista. Cal salvar una petita esquerda per anar a buscar la sortida del Grau el Barret i, més lluny, el Camí de Reus a Prades.

grau1

grau2

grau3

Baumes

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *