Sempre s’ha escrit que Gallicant era un llogaret amb molta migradesa. Potser sí que aparentment el lloc sembla pobre, però no més que qualsevol altre poble de la muntanya pradenca. De fet, com a molts masos i llogarets, la fil·loxera fou la principal causa de l’abandonament dels bancals que es van construir arreu. Les premses, els cups i les olles van deixar de funcionar a causa del famós flagell que assolà el país.
A Gallicant disposaven de bons bancals: els de l’Obaga de Siurana, els de l’obaga dels actuals boscos de la Perxa i de la Font de Verdú, sota el Cap de Bosquets, l’Obaguet. De terrenys per fer bones sembres també en disposaven: als Prats, on brolla aigua en distintes fonts, i a dalt de les Pinedes i en plans arrecerats, com al Pla del Xeixet, als Plans de la Font de Verdú, on les boires empeses pels vents de mar condensen una bona humitat. I de horts campoc no en faltaven, regats amb l’aigua de les Canaletes, que de font al Barranc de la Canaleta n’hi havia més d’una, a més de l’aigua del propi barranc, regaven els horts de la Covassa, els dels Prats, sota el Pi; els de la Caseta de cal Manuel.
De fusta de la bona, bells cimals de pi carraser, tampoc en faltava i que anys enrera tenien bon preu. Arreu en creixíen, però a les obagues esmentades agafaven considerables dimensions. I de carboneres també n’hi havia per tot, en aquesta terra d’alzina, boixos, grèvols i teixos.
Els ramats també tenien el seu lloc, a les bones obagues de Gallicant. La Carrerada Reial passava per dalt de les Pinedes i del Portell. Altres carrerades secundàries passaven per la Font de Verdú, pel Pla de les Vaques, la Plana de Móra.
Un dels camins que aprofitaven els ramats camí de Gallicant, passava sota les Coves del Bescuit, en el Pas del Comptador: aquest estret pas excavat a la roca que feia passar el ramat en fila índia i que servia per recomptar els caps de bestiar. Malauradament, aquest pas no ha perviscut fins avui, ja que la maquinària pesada el va “obrir” per poder treure la fusta del bosc. Els camins d’abans i després del pas encara es conserven a trossos, cap a Gallicant i cap el Pla de les Vaques.