El camí de la Febró a la Salòquia, la Foradada i els Motllats.

Aquest camí comunicava la Febró i els Motllats per sota el cingle de la Salòquia. Malauradament, ha quedat fora dels mapes en paper i de les guies itineràries, i el seu coneixement s’ha anat perdent. Una pista oberta en aquest vessant de la Solana transita sobre l’antic camí. Per tant, descriuré des del final de la pista fins el Motllat, tot i que resten preciosos trams del vell camí vora la Febró i l’actual carretera. El cadastre no registra completament aqueix camí, sols el tram més proper a la Febró, i l’anomena “la Carrerada”. No té sentit una carrerada tant curta. Resta el dubte si tot el camí fou carrerada, que enllaçava la vall del Riu de Siurana amb la calma dels Motllats.

Al finir la pista, el sender quasi ni s’aprecia. Va més o menys de pla, lleugerament en amunt. Una zona embardissada, on hi deu somicar humitat, i ben atapeïda, cal evitar-la, millor per un bancal de sobre, i tornar al nivell que es seguia. Poc a poc es va marcant el senderó, fina aplegar a una carbonera, abans de creuar en barranquet que davalla de l’esquerra del camí. Es creua i torna a perdre’s el rastre, tot i que aquí s’ha d’anar de pujada pel vessant, per algun dels rastres, fins tornar a trobar la senda. Des d’aquí, el senderó és més franc, tot i la vegetació que ha crescut i que en dificulta el pas.

Aviat s’assoleix una punta o monòlit ben esvelt. Qui sap si no és que  dóna nom a l’indret, la Salòquia. De fet Salòquia, prové de l’àrab, amb el significat de lloc de guaita. També pot tenir el significat de caràcter rost del lloc. Els dos significats de salòquia, poden tenir sentit. La punta no és accessible però una balconada existent al seu costat permet visualitzar el Barranc de la Foradada, i tot l’entorn, fins el Montsant, Riu de Siurana avall.

El camí s’acosta a la paret del Cingle de la Salòquia, i gira en un comellar que davalla dels Motllats. La Foradada es veu al front ben propera. Es puja per l’esquerra del comellaret. Un rastre porta directament a la Foradada. El camí va a buscar el capdamunt del serret, aquí ja més desdibuixat, com correspon a les zones alteroses dels Motllats.

De la carena del serret que delimita el Comellar del Joanet, el qual queda a l’altra costat, es retorna al vessant del comellar de pujada, tot flanquejant el vessant. Al següent collet ja s’empalma amb l’accés a la Foradada pel Motllat, tot i que el camí no és evident.

El puntalot i el cingle del Motllat del Panxó

El puntalot de vora el camí, sota el cingle de la Salòquia, i la vall del Siurana al fons

La Foradada des del camí del Motllat

La Foradada de la Febró

El cingle de la Salòquia

 

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>