A la Pòpia, des de Pradell pel camí vell de Falset

Entre Falset i Pradell de la Teixeta trobem un puig que presenta el cim lleument encinglerat  formant un petit altiplà arrodonit, que s’anomena la Pòpia. El seu nom prové del català antic i vol dir mamella.

Segons Coromines, prové d’un mot del llatí vulgar, pupea (pronunciat generalment [pòppia]) que procedia al seu torn del vocable del llatí familiar pupa o puppa, el qual significa ‘nena’, ‘nina’ i també ‘mamella’. Puppa, altrament, ha donat lloc al mot popa, ‘mamella’ encara ara en una bona part del català occidental, per bé que potser més
que no pas l’humana es refereix a la de les femelles dels animals. (extret de LES PÒPIES I ELS PAPIOLS, de Carles DOMINGO FRANCÀS). Així, es veu que hi han documentades una bona colla de Pòpies a Catalunya i a ses Illes.

La intenció es transitar pel camí vell de Pradell a Falset que, per sorpresa, hi ha un cartell  indicador a les últimes cases de Pradell. Fins i tot, allà on arrenca el camí hi han unes baranes de fusta que indiquen que pot haver estat recuperat.

El camí sembla de bast més que no pas de carro i planeja entre els perfectes marges de pedra calcària, olivers i alguns avellaners i les borrasses que feinegen.

Tanmateix, la part bucòlica acaba quan els bancals que el vorejen es troben abandonats. Els marges caiguts i els esbarzers dificulten el pas. I en acabat, a l’arribar al talús perimetral de la carretera general, el terreny degradat protegeix la rodadura asfàltica d’aquest submón que sols interessa a pocs aprenents de conqueridors de l’inútil més absurd.

A peu de la carretera d’Alcolea passem per la cova del Duran per una de les infinites corbes de la carretera vella.

En el següent tomb de la carretera vella, hi ha la font de les Coves. Abans d’aplegar a la font, per la dreta s’enfila un desdibuixat senderó que es engolit inexpugnablement per la vegetació de fort caràcter espinós. La impossibilitat de pas fa buscar el pas alternatiu pels bancals d’aquest indret, de les Coves. Més amunt, el camí està igualment perdut i entre rastres de porc senglar que es pot arribar al Coll del Jardí (del Maco). A l’altre vessant s’obren les Sentius, i ve a la vista el paisatge típicament prioratí.

Sota el coll, passa transversal el camí vell de Reus a Falset. Breument, el seguim en sentit a la Teixeta fins agafar la pista d’accés als conreus del Maco. D’allí, un incert senderó que sembla un rastre de senglar puja per buscar la punta SW de la Pòpia on, amb una breu però agraïda grimpada, arribem al seu altiplà. Al punt més alt un cartell ens indica el nom d’aquest puig.

Baixem tot anat cap a la punta SE, seguint el rastre que ara flanqueja per sota el cingle culminal de la Pòpia, tot passant per una petita coveta (la cova de les Campanes?).

El retorn a Pradell de la Teixeta es fa per la pista que hem deixat abans, passant pel Coll de la Manxa i pel Coll d’Esporreres. D’aquest darrer coll, ve el senderó que ve de Pradell, abans empedrat i ara trinxat pel pas de les motos. Tot i això, es bonic de passar-hi. Suposo que aquest és el camí vell de Pradell a Porrera.

Pradell de la Teixeta, des de la Pòpia.

Quant a rafefe

Caminant per vells camins oblidats de les Muntanyes de Prades
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: A la Pòpia, des de Pradell pel camí vell de Falset

  1. Joan Josep diu:

    ep, interesant!!!, sembla una circular prou reeixida per perdre un matí. I en quan a les popes, hi ha dones joves de Lleide que encara li diuen així a les seues.

  2. David Alexandre Rodriguez Miralles diu:

    Bones Sr. Rafael.
    Ha estat un plaer poder llegir sobre la Popia. Fa cosa d’uns 15 anys un grup d’ amics que feiem excursions cada cap de setmana vam trobar un llibre de principis del S.XX molt interessant al centre de lectura de Reus escrit per l’ ajudant del Dr. Salvador Vilaseca on recullia un inventari de tots els avencs i coves que hi havien per la comarca i rodalies; Un d’ ells era l’ avenc de la Pòpia on donava unes explicacions que el feien realment molt interessant per a trobar-ho. (la primera i unica vegada que hi van entrar van trobar restes d’ossos i eines fetes a má).
    Vam passar molts dies i moltes hores caminant entre els matolls de punxes i tansols vam trobar una petita escletxa entre dues roques peró estava practicament derruida en l’interior.
    vam preguntar als avis del poble del Pradell de la Teixeta i cap ens va sapiguer dir del cert on es trobava, peró tots de petits n’havien sentit parlar (senyors d’uns 80 anys de mitjana fa 15 anys).
    Si vosté tingués informació sobre aquest avenc/ cova que va descriure en Salvador Vila seca als seus escrits, li agraïria ens possesim en contacte.
    Moltes gracies per la seva atenció.

    • Gràcies per consultar el blog, Sr. Alexandre.
      No he estat a l’avenc de la Pòpia. Potser a Pradell se’l coneix més per l’avenc del Rabassó, o del Jardí del Rabassó. El Rabassó és un renom d’un de Pradell. Segur que això us facilitarà la recerca. De fet, l’avenc està en un petit turonet a 300 de la Pòpia, en direcció WSW, aprox., més aprop del coll del jardí del Maco o de la caseta del Maco, un altre renom. La boca es troba cara Falset. M’ha entrat la curiositat. Si la trobo un passo les coordenades. Gràcies per tot.

      • David Alexandre Rodriguez Miralles diu:

        Moltes gracies per la seva resposta Sr. Rafael.
        Hem fa molta il·lusió poder saber sobre aquest avenc, vam passar estones dignes de recordar (si ajuntessim totes les hores que vam passar potser serien mes de 2 dies sencers) en aquell turó intentant trobar l’ avenc, era tota una aventura per que vam fer servir una guia que en aquell moment tenia uns 85 anys, per tant el paisatge era totalment diferent a les descripcions que feia el Dr. Vilaseca. Sortíem per darrere d’una font que esta a peu d’un tros de l’ antiga carretera de falset, però el senderó es perd pocs metres endins entre avellaners oblidats, herbes altes i matolls punxants.
        Les explicacions detallades del Dr. Vilaseca. deien que feien falta dos trams de corda i que tan sols en portaven un i no van poder continuar explorant l’ avenc que deien havia contingut vida per les restes que van trobar, segons el llibre esperaven tornar mes endavant, però no hi ha mes informació posterior al respecte.

        Gracies per la contesta i el felicito per el seu Blog.

  3. xavier puigdemunt diu:

    Rafael…avui he intentat pujar a la pòpia però no ho hem aconseguit…desde la caseta del maco…es un caminet ke surt del principal i voreja el cim el ke puja a dalt? es ke no tenia senderó cap al final a part ke mhe fet moltes punxades…ke algu majudi..magradaria tornarho a intentar…indicar-me be el camí…merci!!

    • rafefe diu:

      Pel que comentes, si pujaves per un rastre i al capdamunt es va perdent, crec que anaves bé. Solament és millor buscar la grimpada per les roques per estalviar-te uma part de punxades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>