Al costat de la pista forestal que puja des de Poblet fins a la Pena trobem la cavitat d’un antic pou de gel. Les restes que el visitant pot veure al seu interior acostumen a confondre’l, ja que en realitat res tenen a veure amb la utilitat que va tenir el pou de gel.
Aquest pou de gel fou explotat pel monestir de Poblet. Desconeixem la data de construcció, però possiblement sigui del segle XVI. La dada més antiga que tenim d’aquest pou és d’un gravat del 1798 (croquis – plànol de l’antic terme del monestir de Poblet) on hi ha dibuixat el pou de gel de la Pena. El seu diàmetre és el més gran de tots els pous de gel inventariats a les Muntanyes de Prades.
Però com he comentat, actualment, el que veiem dins de la cavitat no té cap relació amb l’explotació del gel. Es tracta de les restes d’una construcció realitzada a principis del segle XX pel enginyer de forests que aprofità el cilindre de l’antic pou per fer-hi una casa forestal. Podem veure la descripció del pou reutilitzat com a casa forestal que trobem en una publicació de l’any 1912 del “Cuerpo Nacional de Ingenieros de Montes” sobre una assemblea forestal celebrada a Lleida el juliol d’aquell any.
“A las diez llegamos a la construcción denominada “Pozo de la Nieve”, que es un edificio que consta de planta baja, destinado a depósito de herramientas, útiles de trabajo y materiales de todas clases; el piso principal destinado a albergue de obreros, capataz para 40 personas, y una habitación para el Ingeniero, y Auxiliar, y de una terraza destinada a secadero. Dicha construcción, que está dirigida con verdadero ingenio, obedece a la necesidad de procurar alberge a las brigadas de peones formadas por vecinos de l’Espluga de Francolí y Vimbodí, distantes del sitio indicado 10 y 12 kilómetros respectivamente. El Ingeniero Sr. Reig, ha aprovechado con verdadero arte las ruinas de un antigua pozo de nieve construido por los monjes del monasterio de Poblet, que se hallaba lleno de cascajo y tierras y que una vez extraídas, con objeto de obtener materiales para la construcción del camino forestal, resultó ser un cilindro de mampostería de 16,50 m. de diámetro por 10 metros de altura, en cuyo interior se ha efectuado la obra descrita. Para dotar de agua a dicho edificio, se hizo la traída de la fuente de Deport, distante medio kilómetro próximamente, siendo la diferencia de nivel, 61 metros. Con objeto de disminuir el coste, en vez de utilizar una tubería de presión, se hizo la conducción de modo que al llegar el agua al sitio denominado ” Roca Roja”, sale a la superficie por un orificio practicado en la referida roca y cae a unos pequeños estanques, y de éstos, después de oxigenarse, pasa al Pozo, que dista unos 40 metros, con pequeña diferencia de nivel”.
Així doncs, avui encara podem apreciar la distribució realitzada dins del cilindre a base d’uns pilars d’obra que aguantaven les bigues dels dos pisos i el terrat.
Als anys setanta del segle passat l’enginyer de l’ICONA Julio de Mateu Navarro va fer un projecte de restauració de la casa amb la intenció de fer un museu dedicat a Josep Reig, l’enginyer que va dur a terme la reforestació del bosc de Poblet.
