Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica

Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica.
Flix: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 2016.
Col. Daliner; 12
ISBN: 9788493767945
416 p.

 

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha publicat el llibre Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica, que recull les aportacions, ponències i comunicacions presentades a la Jornada d’Onomàstica de la Ribera d’Ebre, que va tindre lloc els dies 17 i 18 d’octubre de 2015 a Móra d’Ebre i Ascó.

És un llibre de 416 pàgines que inclou fins a 23 articles signats per diferents especialistes adscrits a la Societat d’Onomàstica, professors universitaris, socis del CERE i estudiosos, on destaquen els nombrosos articles referits a la Ribera d’Ebre i comarques limítrofs.

SUMARI

—Presentació. Joan Josep Duran Miró, p. 5.
—Introducció. Joan Tort Donada, p. 7.
—Carmel Biarnés i l’estudi de la toponímia i l’antroponímia. Jordi Ferrús Batiste, p. 11.
—Onomàstica i dialectologia de les Terres de l’Ebre. Pere Navarro Gómez, p. 31.
—Els plaers de la investigació onomàstica. Experiència i metodologia. Eugeni Perea Simón, p. 85.
—La toponímia franquista a la Ribera d’Ebre. Jaume Aresté Bagés, p. 101.
—Gènesi i continguts de l’obra onomàstica d’Artur Bladé Desumvila: Topònims de la vila de Benissanet i del seu terme municipal. Artur Bladé Font, p. 115.
—Cartografia lingüística de noms topogràfics. Àngela Buj Alfara, p. 127.
—Noms esotèrics i divins de les Terres de l’Ebre. Vicenç Carbonell Virella, p. 153.
—Panoràmica onomàstica de la Ribera d’Ebre. De la monografia a la notícia local. Ventura Castellvell Díez, p. 169.
—Carponímia de la Ribera d’Ebre. Maite Cot Ardévol, p. 191.
—Toponímia i dialectologia: el parlar de la Palma d’Ebre a través dels seus topònims. Olga Cubells Bartolomé, p. 213.
—Els noms de les embarcacions fluvials i costeres segons les inscripcions de l’Ajudantia Militar de Marina de Tortosa (1860-1942). Albert Curto Homedes i Laura Tienda Martínez, p. 239.
—Lèxic i toponímia específica riberenca. El cas de la séquia reial del Xuquer. Josep Lluís Doménech Zornoza, p. 265.
—La toponímia asconenca en l’obra de Carmel Biarnés i Andreu Carranza. Monserrat Ferrús Salvadó, p. 277.
—Un nou mètode d’investigació per desxifrar els topònims. El Pallars Sobirà com a banc de proves. Núria Garcia Quera, p. 293.
—Noms ibèrics a la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Antoni Jaquemot Ballarin, p. 309.
—Set topònims rasquerans. Miquel S. Jassans, p. 315.
—Singularitat de l’onomàstica toponímica del Camp de Tarragona i del Penedès. Ramon Marrugat Cuyàs, p. 321.
—Noms de casa. Benissanet (2004). Joana Medina Mañé, p. 335.
—La generació del Nomenclàtor Toponímic Valencià. Maite Mollà Villaplana, p. 347.
—Els noms dels carrer de la colònia química de Flix. Pere Muñoz Hernández, p. 357.
—Els renoms de casa de Capçanes (1931-1935). Marta Pelejà Muntaner i Jaume Teixidó Montalà, p. 363.
—Toponímia, urbanisme i paisatge fluvial. El cas de Lleida. Albert Santausagna Riu i Joan Tort Donada, p. 381.
—Evolució de la manera d’anomenar a les dones entre els segles XIV i XX, segons documentació relativa a Vinebre. Sílvia Veà Vila, p. 395.

Font: El CERE publica ‘Noms de lloc i de persona de la Ribera d’Ebre i altres estudis d’onomàstica’. CERE (25 d’octubre de 2016).

Quant a locel

CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura. L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat), un territori amb vincles lingüístics i culturals comuns.
Aquesta entrada ha esta publicada en estudis, publicacions, Ribera d'Ebre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.