HOMENATGE A MM MARÇAL
per l’amarga mort de maria mercè marçal
per la molt amarga mort de maria mercè marçal
per maria mercè marçal
quina ràbia quina impotència quina tristor
tanta lluita vessant-se en tendres epitafis
no puc entendre res
i em sento desabraçada
et recordo el conjur per si ens tornessis
sal aigua ventre mirall barca lluna sexe
amazona mare germana amant mestra
digues
ara a qui m’he d’escoltar
qui m’explicarà el pa i la sal
on el referent on la literatura
on el secret on la passió segons
on s'esbalça la barca i s’estalona el foc
desamor paraula
aquestes coses
més endavant moltes dones com jo et pensaran
diran jo t’hauria estimat renée
també corbs femenins i ocellots de mala ploma
faran elegies anàlisis deconstruccions crítiques
et canviaran l’essència per la fal·làcia
et recordo el conjur per si ens tornessis
sal aigua ventre mirall barca lluna sexe
i aquesta bruixa sagitària et prendrà el poema
sovint m’hauré de veure enamorada perduda
aleshores borratxa de desig li diré a una dona
que perquè l’estimo estimo les seves cicatrius
perquè sí perquè el cos m’ho demana
desampar poètic
llegeixo
estem soles
la divisa [i jo]
Preciosa aquesta dedicatòria a la Maria Mercè !!!
Una frase que una vegada vaig trobar en un llibre d’ella tot i que es d’un anònim, la vaig fer servir molt de temps com a lema al meu correu electrònic a les llistes de discussió i va generar molts comentaris, a mi m’encanta: “Una dona sense home es com un peix sense bicicleta.”
Publicat per jaka — 18 Feb 2006, 22:07