Tots els partits volen el poder per dur a terme a les seves polítiques i els seus projectes.

Tots els cercles empresarials volen el poder econòmic.

Els estaments judicials des de la seva independència.

Fins hi tot les Religions, que no és d’aquest món, també el volen.

Per aquest motiu el poder queda regulat en un estat de dret, en un estat democràtic, per a bé d’uns i a desgrat d’altres.

No m’agraden els esdeveniments postelectorals, perquè demostren la immaduresa dels nostres polítics davant les regles democràtiques, perquè enverinen les relacions socials, perquè manipulen la realitat, perquè... no és com vull que siguin els polítics del meu país, els voti o no els voti, siguin del meu partit o d’un altre, pensin com jo o tot el contrari.

Alguns dels nostres polítics s’han convertit en els nous profetes, els profetes del segle XXI. Anuncien les desgràcies que ens cauran al damunt, els sofriments que haurem de patir, les penúries que viurem, ....sinó ens convertim. Demanem perdó i arrepentim-nos, les plagues d’Egipte ens sotgen.

El poder ha de ser uns instrument perquè totes les persones puguem desenvolupar les nostres capacitats, un instrument que els ciutadans i ciutadanes cedim temporalment a qui es compromet a impartir-lo amb justícia i equitat, sempre en funció del bé comú i per damunt dels interessos particulars o de grups de pressió.

Caram! Sembla que parlo d’un altre planeta.