Afotuz

Avui, l'amic aprofita la recent estrena del documental "Garbo, el espía" per fer un petit repàs a l'interessant i poc coneguda historia d'aquest home que tant va contribuïr a l'èxit aliat a la segona guerra mundial.

Pos arriben aquestes entranyoses dates, i que menys que desitjar-vos bones festes i feliç entrada d'any...

I de regal, aquesta especial cancó de nadal (revisitant a José Feliciano)

Bé, de moment hi ha hagut força sort per la província, però us heu preguntat mai quines probabilitats reals teniu que us toqui? (el vídeo ja el vaig posar, però es que avui s'adiu molt)

El simpàtic companyer, per dir-ho d'alguna manera, intenta fer-nos 5 cèntims de 2 (només 2) dels molts problemes que castiguen a Àfrica per culpa del primer món...

De chichinabo, de fer riure, de fireta... dir-li "d'anar per casa", per exemple, encara tindria un tó carinyós o entranyable, pero "de chichinabo", de tercera, o fins i tot "de merda" escau més amb segons quines coses d'aquesta "ciutat" on molts viviu i alguns hi treballem.

Si no li donem aquest apelatiu, a veure com s'expliquen coses com el fet que una de les principals (per no dir la principal) entrades a la ciutat quan un ve del sud (la que entra de la A7 cap a l'Avinguda Catalunya), porti des d'ahir al matí tallada al trànsit sense cap més explicació, amb unes valles fotudes al mig de la carretera, sense uns agents que regulin el transit ni uns avisos 500 metres abans perque no et trobis amb les tanques de cara i perque tinguis precaució amb la gegantina cua de cotxes que es forma per entrar pel cementiri, a risc que un paio una mica accelerat et foti una òstia pel darrere i formi un accident en cadena.

Potser diran, "Ooooh, pel progrés de la ciutat cal fer obres de millora!!". I tant que si, però a les ciutats, els talls de vies com aquestes es fan a la nit, i si no es possible es fan quan toquin però hi fots a treballar gent a torns durant les 24 hores per poder acabar com abans millor. En aquesta entrada, no se el que hi estaran fent, però no s'hi veia ni una ànima a les 8 menys 10 del matí.

En fi, tots sabeu que coses com aquesta no és la primera vegada que passen a Tarragona, però que vagin pensant algun nou eslogan turístic, en plan "TARRAGONA, LA CIUTAT PERSONA", més que res per allò que diuen que l'home és l'únic animal que ensopega 2 cops amb la mateixa pedra, en aquest cas hi ensopega a cada moment...

Doncs si, dema a la matinada ja tirem cap a l aeroport per arribar a la tarda a BCN -Qui deia que es tardava molt?-.

Avui no tenim gaire cosa planejada, aixi que anirem a tombar una mica i a passar el dia, de fet, ara son mes de les 10 i encara estem al hostel, quan per exemple ahir en sortiem a les 5.

I parlant de ahir, dia completo, vam anar al mercat del peix, que es impressionant, quin redemunt de gent treballant, carretilles que si no t apartes  et maten, i quin munt de peix!!

Vam estar-hi tombant, veient amb quina parsimonia i paciencia esquarteren les tonyines, com encara belluguen els crustacis, i la quantitat de coses rares que pesquen per aqui, hi havia uns musclos mes grans que la meva ma.
La Paula pobre va sortir traumada perque vamveure com un paio agarrava els peixos vius de una peixera i els anava trinxant alla mateix mentre el peix bellugava, es va quedar estorada...

Despres, corrents a agafar el bus cap a Kawachikogo, on vam tenir la sort de poder veure durant tot el dia el mont Fuji, que es impressionant. Ja tenia neu a dalt, possiblement de quan va ploure a comensament de setmana, i la veritat es que es imponent, ja que tot i que no es molt alt, no hi ha altres pics que el tapin ni estiguin a la vora, i a sobre te una forma conica casi perfecta, es alucinant.
A mes a mes, les ansiades fulles de tardor, que ens han estat temptant a Koyasan i Nikko, aqui si que estaven a full equip, vam estar flipant colorins durant tot el dia, i tenim com a 100 fotos entre volca i fulles, un avorriment XD.

Vam tornar, i com que no teniem idea de visitar el districte electronic de Akihabara, vam fer un tastet de botigues a devant mateix de la estacio de busos, on hi ha una molt coneguda, i vam flipar tambe amb els venedors que fotien uns crits com si venguessin calces al mercadillo, i amb els artilugis de tota mena que feien babejar, pero vaja, no hi vam estar massa estona per a no tenir massa temptacio.

I bueno, ja esta, suposo que quan tornem a actualitzar ja sera des de casa, explicant una mica el darrer dia i algunes altres coses que hem anat veient. Salut

Paula i Dani

Bueno xics, aixo de donar la pallissa per internet ja s acaba ...

Ahir vam anar a Nikko, un lloc amb uns temples i un bosc molt maco,  tot i que estaba a mes de 2 hores de Tokio, en tornar vam anar a fer un tomet  i cap a casa falta gent, que estavem cansaillos.

Avui ens hem llevat tardet pel normal (cap a les 9), i hem anat al temple de Meiji i a Harakuju, als jardins del palau imperial, i a fer　un tomb sense pluja per Sinjuku, que encara el teniem pendent. Hi hem vist uns nois molt arreglats i amb el pel crepat, la darrera moda  masculina japonesa, juntament amb els bolsos de dona (portats per homes, si), els puticlubs japonesos, i un enorme plet deudon que ara hem surt per les orelles...

Dema fem la penultima animalada, i ens aixequem a les 4 i pico per anar al mercat de peix, i encabat al bus per anar al fuji, a veure si tenim sort i el veiem!!