Enfin, si tot va bé, demà marxem un altre cop, la matinada de dissabte hauriem d'estar arribant a Antananarivo, capital de Madagascar, on enguany ens n'anem a passar les vacances.
Com va sent costum, intentarem mantenir-vos al dia del que anem fent, tot i que sembla que enguany la cosa estara una mica més complicada, esta per veure on i com ens podem conectar a internet, pero segur que podem anar actualitzant de tant en tant.
També esperem poder anar pujant alguna foto al Facebook, per mirar de fer enveja i tota la pesca...
Ap! pares de nens, no patiu, que donarem records de la vostra part a tots els animalacos que sortien a la peli de Madagascar, tantes peticions no poden ser ignorades!!
Un any més, i van 19, possiblement la festa més esperada per a molts Cambrilencs, el magnícic correfoc + espectacle pirotécnic + concert que du per nom "NIT DEL FOC"
Comença a les 22 a la plaça Espanya, i si esteu per aquí dissabte, jo hi intentaria anar, de veritat que val la pena.
Aquí us deixo un álbum amb fotos de la festa, les primeres tenen uns anyets, però les darreres son de l'any passat.
Fa ja un temps llarg, i no recordo a on, vaig veure unes fotos "panoràmiques" fetes enganxant "manualment" varies, en contes de fer servir el classic programet que te les junta ( jo faig anar el Arcsoft Panorama Maker, magnífic).
Hem va semblar una bona idea que quedava força curiosa, i que et permetia també poder veure una perspectiva molt més amplia d'un lloc determinat, sense estar limitat per l'angular de l'objectiu (tot i que fent una panoràmica ben feta també podria servir) i de forma dinàmica i fins i tot divertida.
Al llarg del temps, he intentat anar fent-ne alguna més, i aquí us enganxo l'album per a que les pogueu veure...
Us poso l'enllaç per separat per si teniu una pantalla gran les pogueu veure "a full", val la pena.
Va ser cap a finals de 2009 que gracies al grup de flickr de Tarracofotografía, vaig poder anar a fer unes fotos a un campionat de balls de saló, d'aquests que tots hem vist algun cop per la tele.
El espectacle és força impressionant, la forma en que es mouen aquesta gent, la flexibilitat, el ritme, la roba ... tot. Vaig quedar bastant impressionat de veritat.
Pel que fa a les fotos, l'altra gent del grup anaven força ben preparats, i els hi van quedar unes fotos molt xules. Jo vaig provar de tirar algunes amb el flash incorporat de la cámara però quan sortia la gent ja havia passat feia estona, així que vaig optar per tirar sense flash a 800 o 1600 ISO per tal que la captura fos el més ràpida possible. No vaig provar gaire floritures perque no donava temps de res, vaig intentar captar cares i posats, però moltes fotos (de fet totes) estan força borroses. Tot i això, aquí us poso les que més m'agraden, espero que a vosaltres també us semblin interessants...
Quan vam estar al Japó vaig quedar a cuadres quan per Tokio veiem passar unes furgonetes emetent música i amb unes cares molt peculiars pintades a l'engrós a la part de la caixa.
Vam deduïr que es tractava d'alguna mena de publicitat d'un grup de música (us imagineu una furgo amb la cara de David Bisbal amb el seu darrer hit a tot volum tombant per Barcelona a les 7 de la tarda?), i el fet es que hem va agradar el que escoltava, una barreja de punk/hardcore/ska no novedosa però interessant...
Un dia o dos després en una botiga de discs vaig veure que tenien posat un DVD d'un concert en directe del grup, i vaig anar inmediatament a buscar el CD. Veient que costava l'equivalent a 36 ebres (la edició senzilla) ho vaig deixar estar i vaig pensar que ja ho buscaria quan tornés a casa...
Pero clar, com busques un grup que no saps com es diu (el nom apareixia en grafia japonesa ) i del que només recordes una carota?
Vaig buscar a toplists i pàgines de música japonesa i res!, al final ho vaig deixar còrrer...
Però qui la segueix l'aconsegueix, i al cap d'un parell de mesos, tornant a buscar una mica vaig tenir més sort, i vaig donar amb un vídeo a youtube, i a partir d'ell de la història tan peculiar de SENDAI KAMOTSU (仙台貨物) -veieu el clip, per amor de Déu...-
Quina alegria vaig tenir, vaig devorar tots els clips relacionats, baixar el que vaig tobar, i mirar la historia del grup, per quedar encara més al·lucinat...
Resulta que Sendai Kamotsu (que es declara amic dels gais, i actualment es troba sense activitat per bancarrota) és el segon grup de uns xics japonesos que es diuen Nightmare(ナイトメア) i que fan una mena de Metal/Rock/Gòtic que sembla que se li diu Visual Kei (tot i que no estic segur que es refereixi més a les pintes que porten), que tampoc esta malament, però que es diametralment oposat (musical i estèticament) al que heu vist.
Aquí us poso una foto i un clip ( SI, el que canta és el mateix ... SI la resta son els mateixos )
Hem sembla collonut el que han fet aquesta gent, separar tan clarament aquestes dues vessants sense problemes (hi ha molts músics que tenen varis grups, però una cosa similar en aquesta ja no sé, eh?), tenir la capacitat de ser tan finolis i misteriosos quan toca, i quan no, enriure's d'ells mateixos i passar-s'ho bomba fent el ganso és una cosa que m'encanta, i de la que potser molts haurien/hauriem d'apendre. I des d'aquest allunyat país els hi dic en aquests paios "Ole tus huevos!!" ...
Els més cinèfils segur que el coneixeu, però es força anecdòtica la
historia d'aquest mític crit que va ser gravat per ambientar una
seqüència en que un home era engolit per un cocodril del film "Tambors
llunyans", al 1951.
Posteriorment es va fer servir en
algunes altres pel·lícules, però la seva llegenda comença quan el troba
el dissenyador de so de Star wars, que va decidir anar-lo inserint en
les pel·lícules en que va anar treballant.
Altres
professionals del ram van seguir-li la jugada, i avui en dia apareix en
incontables pel·lícules, entre elles:
-Star wars, Indiana
Jones, El senyor dels anells, transformers, reservoir dogs...
A
banda d'això, també apareix en series, i videojocs com el God of war.
La
historia d'aquest crit, i algun altre (el universal telephone ring, o
el Thunder castle) en aquest vídrio...
Lo de internet i els gatets és un fenomen curiós. Si es podria dir que en el ranking d'animals domèstics el gos es qui mana, si fessim el recompte mirant aparicions per internet, crec que guanyarien de llarg els entranyables gatets...
I es que son tan graciosos... ells no ho volen, intenten ser dignes, altius i distants, però els hi poses una bola de paper de plata a devant i perden els estrebs inmediatament, s'ha acabat la dignitat XD
En fin, que avui l'amic ens parla del curiós fenòmen dels gats a internet...
Per cert ... en el reportatge es fa menció d'unes planes web però no n'apareix l'adreça, aquí les teniu:
