Xavier Sabaté Ibarz

1 – No anar a Madrid el conseller Mas Collell a la reunió del consejo de Política Fiscal i Financiera : actitud irresponsable i hipòcrita, fa 4 mesos la mateixa situació, tenia Mas Collell el suport de totes les forces polítiques per votar negativament i hi va a anar i es va abstenir . Teatralitzen i fugen d’estudi de les seves responsabilitats, han pactat tot amb el PP i ara volen escenificar una aparença de divorci,

El sr. Mas Collell ha d’anar on calgui per defensar els interessos dels catalans

2 –La falta de previsió de tots dos governs, català i espanyol i la seva incompetència però sobretot la política clarament de dretes de tots dos porta als impagaments de serveis socials ESSENCIALS segons la nostra concepció

Es passen la pilota i ho volen tapar.

Ple de les retallades fa quinze dies va aprovar una moció demanant un Pla de pagament a les entitats socials i assegurant la seva viabilitat econòmica

Però aquí hi ha gent que marxa de vacances amb la butxaca plena –que ja la tenia – i sense cap esforç cap a la societat i altres que són els qui més ho necessiten que passaran l’estiu sense cobrar i angoixats

Els més febles literalment: la gent gran dependent, els nens amb risc d’exclusió social, malalts mentals … no poden protestar i potser per això són oblidats pels dos governs. És potser perquè no tenen capacitat de protesta ? O perquè altres tenen més capacitat d’influència ? O potser per les dues raons ?

Vegin el sarcasme i la paradoxa que suposa que una empresa d’autopistes guanyés l’any passat 330 Milions d’euros i s’apugin els peatges perquè en guanyi més. Mentrestant, el govern de CiU gesticula un cop més quan té un mandat del juny del Parlament perquè negociï amb aquestes empreses perquè en aquest moment difícil facin un esforç – que no és tal sinó que facin un gest –

Farem comparèixer a la Diputació Permanent els consellers Mas Collell i Cleries perquè passin la vergonya d’explicar per què les entitats i les persones més necessitades de Catalunya són les últimes en ser ateses

3 – BOSCOS.- Confiar com fa el conseller Pelegrí que els boscos els netejaran els presos i que es disposarà de recursos amb quatre carnets de boletaires és somniar truites

Nosaltres advoquem perquè hi hagi una nova consideració legal dels boscos com a BÉ PÚBLIC A PROTEGIR i perquè és una ESTRUCTURA DEL PAISATGE QUE POT COMPORTAR PERILL

Obligació col.lectiva de tenir-los nets

Explotació racional que si no pot fer el propietari – per les dimensions del bosc o per falta de disponibilitat de mitjans -, ho haurà de garantir l’administració – Generalitat i Ajuntaments – a través de la iniciativa privada, potenciant pastures intensives i aprofitament energètic de la biomassa, generant llocs de treball, nova emprenedoria, cooperatives…

És aquesta la nostra proposta, una nova concepció del tractament del bosc

Aquesta tarda del 12 de juliol de 2012 li he dit a la consellera Rigau a la Comissió d’Ensenyament del Parlament que “encara està a temps de salvar l’escola Olga Xirinacs de Tarragona.” .

La mateixa consellera ha reconegut que s’han produït alguns errors en el procés pel que afecta a l’escola Olga Xirinacs. Precisament per això l’he emplaçat a esmenar aquests errors i salvar així l’escola. La consellera no ha esmentat en cap moment que hi hagi raons demogràfiques ni econòmiques per tancar l’escola. Per tant, si hi ha voluntat per part del Departament d’Ensenyament, encara som a temps de salvar el centre.”

Confio que la consellera reconsiderarà la decisió de tancar una escola que s’ha demostrat que es necessària al centre de la ciutat ja que hi ha deu escoles més que superen les ratios establertes pel mateix Departament.

Pel que fa a l’Escola Oficial d’Idiomes la consellera s’ha remès a la reunió que aquest proper dilluns mantindran l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, amb representants del Departament d’Ensenyament a Barcelona.

“Malgrat això, he de manifestar la meva preocupació perquè la consellera ha fet referència a dificultats administratives per complir el conveni signat entre la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona i perquè també s’ha referit a altres possibilitats per al proper curs pel que fa al lloc que aculli l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona.”

Unes alternatives a l’emplaçament definitiu a l’edifici de la Chartreuse que nosaltres ja considerem com a rebutjables ja que entenem que el Govern de la Generalitat ha d’assumir els compromisos adquirits amb un Ajuntament que tant ha facilitat el trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes, fins al punt d’avançar els diners per a finançar les obres”, ha emfatitzat el diputat tarragoní.

Nota de premsa del PSC:

El diputat socialista al Parlament per Tarragona, Xavier Sabaté, ha explicat aquest dimecres que una proposta de resolució del PSC relativa al Corredor del Mediterrani ha estat aprovada per unanimitat a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament.

“En concret, la resolució insta a la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que prioritzi les obres del Corredor del Mediterrani d’acord amb el mapa de prioritats de la xarxa bàsica transeuropea i seguint les indicacions sobre el Corredor elaborades pel Departament de Territori i Sostenibilitat.”

El diputat tarragoní ha valorat molt positivament que fins i tot els diputats del PP hagin votat a favor de la proposta del PSC i ha considerat aquesta resolució com “un pas més en el clamor de Catalunya per aquesta via que per a les comarques tarragonines ha de suposar una millor competitivitat del nostre sistema productiu i, en particular, del Port de Tarragona.”

Des del grup socialista s’ha apostat sempre per aquest Corredor que es considera irrenunciable en matèria d’inversions en infraestructures tant per part de la Unió Europea com per part del Govern de l’Estat. “No podem acceptar que el nou Govern del PP faci trontollar garanties que es van aconseguir per part de la Unió Europea per poder avançar en el desenvolupament d’un corredor ferroviari potent que connecti el sistema de ports de la Mediterrània des d’Algeciras, passant per Tarragona, fins a l’interior de la Unió.”

Així mateix, la resolució recorda que la construcció d’aquest Corredor tindria un impacte econòmic molt positiu sobre el conjunt de l’Estat ja que repercutiria sobre el 40% de la seva població, prop del 50% de la producció agrària, el 55% de la producció industrial, el 60% de les seves exportacions, el 60% del tràfic de mercaderies i el 70% del turisme.

El Ple del Parlament de Catalunya es pronuncia contra el Decret del govern de l’Estat del PP que elimina el suport a les energies renovables i a favor que el Govern de la Generalitat de Catalunya pugui inspeccionar i decidir sobre el tancament de els centrals nuclears catalanes

Satisfet per l’aprovació d’aquestes propostes del PSC que he defensat, lamento que CiU i el PP hagin rebutjat “accions de progrés en matèria d’energia “

Punts aprovats:

1. “El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a reclamar de l’Estat la competència en matèria d’energia nuclear tal com preveu l’Estatut d’autonomia de Catalunya en el seu article 133 quan contempla que ambdues administracions, de forma compartida, s’encarregaran de “La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal.lacions que transcoQArrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal.lacions existents a Catalunya” i que, per tant, el Govern de la Generalitat pugui inspeccionar i decidir sobre el tancament de les centrals nuclears al final de la seva vida útil.”

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a actuar decididament per derogar el Reial decret llei 1/2012, de 27 de gener, pel qual es procedeix a la suspensió dels procediments de preassignació de re¬tribució i la supressió dels incentius econòmics per a noves instal•lacions de producció d’energia elèctrica a partir de cogeneració i fonts de energia renovables, en el marc de la Comissió Bilateral Estat – Generalitat.

Punts rebutjats:

3. Transformar l’ICAEN en una Agència d’Energia de Catalunya que dinamitzi el sector, impulsi la col•laboració público-privada, identifiqui prioritats d’in¬versió i financii nous projectes energètics alineats amb el Pla de l’Energia del Govern.

4. Executar en el termini d’un any improrrogable les inversions previstes en la Resolució del Conseller d’Empresa i Ocupació de 23 de febrer de 2011, per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei elèctric, plans de control de tensió i de neteja de marges a Catalunya amb càrrec a la tarifa 2008.

5. Modificar el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, per tal passar els objectius 20-20-20 sobre estalvi i eficiència, sobre producció d’energies renovables i disminució de gasos d’efecte hivernacle a 30-30-30.

6. Per tal de poder tancar les nuclears quan acabin els permisos que tenen concedits, c al elaborar un pla de dinamització econòmica per reconvertir l’activitat econòmica de les comarques electro-nuclears dependents

7. Elaborar i fer públic abans de final d’any un Infor¬me sobre el compliment de les proves d’estrès que va determinar la Unió Europea i les Corts Generals en relació amb les centrals nuclears catalanes

8. Establir un Acord amb el Consejo de Seguridad Nu¬clear, per tal que la vigilància de la seguretat de les centrals nuclears catalanes i el control de les emissi¬ons radioactives es dugui a terme de forma conjunta amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

9. Seguint les recents recomanacions de la Unió Eu¬ropea en relació a la fiscalitat verda establir per als Pressupostos de la Generalitat del 2013 un recàrrec sobre l’energia nuclear, hidràulica, tèrmica i derivats del petroli amb l’objectiu de reforçar les polítiques so¬cials i de sostenibilitat.

CiU i el PP representen l’antigor en matèria energètica, l’aposta per les energies brutes, finites, perilloses i estrangeres renunciant així a explotar les pròpies i a la generació dels llocs de treball que comporten les noves, autòctones, netes i infinites

Palau del Parlament , 5 de juliol de 2012

La Consellera de Cultura d’Aragó Dolores Serrat i Moré, catalana de naixement, resident a Catalunya fins als 18 anys i catalanoparlant, ha manifestat una incultura supina definint la llengua catalana que es parla a una part d’Aragó com llengua aragonesa

Llicenciada en Dret i Doctora en medicina, és una mostra fefaent que no necessàriament el pas per la Universitat o els títols que s’hi donen atorguen intel.ligència.
Ja és digne de lloança que aital senyora s’hagi inventat una nova llengua quan cada any en desapareixen unes quantes. Que ho hagi fet segregant uns quants milers de persones que parlen el català ja és més discutible. Pobres de nosaltres, que no anem sobrats de res, només ens falta que ens prenguin gent, que ja és prendre.
Així que potser que ens passem tots a l’aragonès oriental i ho anem a explicar a valencians, mallorquins, algueresos i andorrans. Des d’avui, tots parlarem l’aragonès retrobant així el nostre origen comú del rei en Jaume.

I ves a saber, potser al final una nova corona catalano-aragonesa seria la solució a tots els nostres mals. Fixeu-vos com també tindríem nous veïns com els navarresos i castellans de les dues Castelles, faríem de nou unes úniques Corts a les que de nou serien cridats els valencians. Si haguéssim de tenir rei no caldria que fos Borbó o, encara millor, faríem la Primera República catalano-aragonesa. Tindríem més caixes d’estalvi ara que ens hem quedat amb tan poquetes, més mar i més muntanya i dues noves mares de Déu, dels Desemparats i del Pilar que, amb la Moreneta, ens protegirien de tots els mals. Festes de moros i cristians arreu i castells de nou per un tub amb els castellers tocats amb catxirulo. Gent del PP a cabassos que en passar el Sènia ens obligarien a declarar que allà baix es parla el valencià, que en travessar l’Ebre a Riba-roja hauríem de dir que es parla aragonès i en sortir de Salou ja huaríem de proclamar que parlem el mallorquí.

Potser que ens ho penséssim perquè, al cap i a la fi, la sra. Serrat que, quan me la van presentar fa uns anys a la Casa Catalana de Saragossa va parlar amb mi un català perfecte, ens ha fet un favor i al menys durant uns dies no ens cal parlar de l’atur ni de les preferents ni de cap crisi. Quines coses té ser inculta consellera de cultura ¡¡

Els diners que ha aprovat Europa per a la banca espanyola és una quantitat molt respectable i no em pot fer oblidar que ve obligada per la inutilitat d’uns senyors i senyores directius d’0entitats gairebé en fallida que s’han embutxacat molts diners personalment amb els diners de totes les persones ja siguin físiques o jurídiques impositores i creditores que s’han guanyat o han de tornar als bancs i caixes els diners amb molts sacrificis i esforços.

Ara els hem de socórrer quan ens han enganyat vilment a tothom. Jo veia cada any alguns dels màxims dirigents de Caixa Tarragona que em cantaven les excel.lències de la seva gestió i de la salut de l’entitat, dels seus plans d’expansió fins i tot fora de Catalunya i del servei que prestaven a les nostres comarques. Mai no em parlaven de les seves retribucions ni dels seus plans de pensions tan generosos que la majoria d’ells els deixaran per a la seva descendència perquè no se’ls podran acabar ni que visquin cent anys després de jubilats. Algun d’aquests pretenien continuar algun any més i confessaven que ho necessitaven per completar aquest Pla de Pensions que no podrem somniar mai ni vostè ni jo.

Sí, ens van enganyar a tothom, no només a Zapatero a qui alguns li volen atribuir la culpa de tot. L’agència Moody’s pels volts dels Nadals de 2010 fa només un any i mig situava el sistema bancari espanyol com el tercer més sòlid del món només per darrera de Finlàndia i França.

Ens van enganyar i van enganyar-se a si mateixos, van fabricar una colossal bombolla i ara els hem de treure les castanyes del foc els ciutadans mentre ells se’n van a casa amb les butxaques plenes de per vida. I ens han tingut fins avui amb tot el patrimoni immobiliari que no han pogut col.locar o que han extorsionat als qui no han pogut continuar pagant les seves hipoteques.
Sense comentaris.

Però cal mirar el futur. A aquests no se’ls pot deixar sols mai més. Ni per raó de la llibertat de mercat que tant invoquen ni per raó de la competència que desprès, a la mínima que poden, no practiquen.

I per acabar de fer més còmic o tràgic el panorama surten Rajoy i Mas a dir que això d’intervenir la banca espanyola és fantàstic ique ara sí que començarà la recuperació. El portaveu del segon ja ens avisa que això no vol dir que deixaran les retallades, no ens féssim il.lusions. i el primner se’n va a Polònia a veure la roja “ tras haberse resuelto la situación “ després d’afirmar amb toita la cara que aquí njo ha pressionat ningú des de fora sinó ell mateix perquè ens salvessin.

En fi, sort que llegeixo que Madonna ha ensenyat el seu mugró dret a Istambul amb gran escàndol dels cada cop més integristes turcs. Al menys els qui som partidaris de la transgressió i de la provocació per canviar les ments conservadores hem trobat una mica de consol en aquesta notícia de Madonna a qui ja fa cinc anys li vaig dedicar un extens estudi de les seves capacitats comunicatives

No som prop del 14 d’abril, ni, per desgràcia, no s’ha proclamat la república ni a Catalunya ni a Espanya, ni molt menys a Anglaterra on la reina sembla gaudir de més popularitat que mai després de la celebració del seu seixantè aniversari de regnat.
Per què, doncs, aquest article ? Doncs per sortir al pas d’aquells i aquelles que creuen que ara no és oportú plantejar el debat de república-monarquia, que amb la que està caient encara ho és menys i que això no interessa a la majoria de la gent. Fa uns dies, en una reunió, una senyora que se les dóna de moderna, avançada i progressista, em replicava amb aquests raonaments per acabar reblant que ara el que cal és, restaurar la credibilitat en la democràcia, infondre en la gent els principis d’aquesta democràcia afeblida.

El meu astorament no ha cessat encara perquè jo no sé com casa això ni sabria com explicar que una democràcia no pot tenir monarquia malgrat que al nostre país la tinguem heretada d’un passat que no s’acaba de tancar. Un dels pocs però sagrats principis de la democràcia és precisament el de la igualtat d’oportunitats i, en conseqüència, l’absència de privilegis ja sigui per raó de procedència, família, raça, sexe, en definitiva, de qualsevol tipus. La monarquia és un privilegi incomprensible i incompatible amb la democràcia des del meu punt de vista.

La igualtat davant la llei ja és complicat d’acomplir-se malgrat que totes les Constitucions democràtiques ho contemplen.

A l’Estat espanyol els qui ens sentim republicans vàrem haver de cedir en acabar la dictadura i vam acceptar la monarquia com a solució. Però aquesta renúncia no ha estat mai permanent sinó provisional i ningú no ens pot obligar a canviar d’opinió.

Als qui tant ens dóna si una causa és o no acceptada majoritàriament si és justa, no deixa d’estranyar-nos aquesta postura i més encara si prové de persones que es diuen de progrés.

En una època en què la sensibilitat vers els privilegis s’ha estès – i és bo que així sigui – , no té sentit dir que ara no és oportú no només qüestionar sinó fins i tot parlar de la República. Penso que ara és més oportú i més convenient que mai quan la sensibilitat vers els privilegis és més acusada que mai.

Per altra banda, és tenir visió de futur i és ser fidel a la memòria de milers d’homes i dones que van lluitar i fins i tot morir per la República. I ho van fer perquè consideraven que la igualtat era i és una condició bàsica i pilar fonamental d’un estat de dret. Banalitzar ara aquesta idea quan ja tenim maduresa democràtica i no hi ha cap perill d’involució és ser molt curt de vista.

Oblidar o no saber que si es vol ensenyar democràcia s’ha de poder qüestionar qualsevol privilegi – i el de la monarquia ho és – és ignorància supina. A no ser que qui es tingui per progressista o d’esquerres en realitat no ho sigui i simplement practiqui l’oportunisme més descarat que és el de la conveniència. Però llavors és que no es tenen principis

Publicat al Jornal

El Govern de la Generalitat ha decidit posar a exposició pública un voluminós Pla d’Energia i Canvi Climàtic de 800 pàgines, dels més grans que conec.

El problema és que aquest Pla que desprès de més d’un any de redacció es pot finalment consultar a Internet, és paper mullat per dos motius fonamentals: perquè el decret 1/2012 del Govern del PP que impedeix que continuï el desenvolupament de les energies renovables, fa impossible cap mena d’inversió com les que preveu aquest Pla. Per tant, els cinc-mil nous Mw d’energia eòlica principalment, no es podran desenvolupar. Els inversors d’aquí fugen d’Espanya i no tornaran i no vindran els de fora fins que no se’ls garanteixi de forma fefaent que les seves inversions seran rendibles i no es variarà el règim retributiu.

Però en segon lloc, i encara que el Govern del PP retirés – que ja ha dit que no ho farà – l’esmentat Decret, la nova generació d’energia elèctrica no es podria posar en circulació amb l’actual estat de la xarxa elèctrica a Catalunya. És a dir, Red Elèctrica Española hauria de fer noves i quantioses inversions que no sembla, pel que estem veient i sentint, que estigui disposada a realitzar.

Vet aquí per què diem que aquest Pla d’Energia és paper mullat. Quedi clar que els socialistes estem disposats a treballar perquè almenys l’aspecte de nova generació d’energia renovable a Catalunya es dugui a terme i li donarem tot el suport. Més encara, estimem que en alguns altres camps a banda dels 5.000 nous Mws eòlics, el Pla es queda curt. Però perquè tingui el nostre suport, el Govern del sr. Mas i els diputats de CiU a Madrid han de mullar-se i demanar i aconseguir que el Decret del Govern del PP es derogui. O, en el seu defecte, el Govern de Catalunya en ús de les competències en matèria energètica que té segons l’article 133 de l’Estatut i que no exerceix, ha de plantejar els recursos corresponents.

Per últim, Catalunya és un dels països amb més potència nuclear instal•lada per km2 del món i aquest Pla no es pronuncia a favor de substituir els tres reactors que tenim i tampoc de com planificar el futur de les comarques on estan instal•lats malgrat que el Parlament va aprovar una proposta del PSC fa pocs mesos per fer-ho.

CiU, de la mà del PP, renuncia a tenir una política energètica pròpia al servei de la indústria i dels ciutadans de Catalunya. En practica una altra de submissió als criteris del PP i de les poderoses corporacions energètiques.

Aquest Govern no té ambició ni projecte de país tampoc en energia, no té veu pròpia davant el PP i els poderosos i pensa que qui dia passa anys empeny i “sic transit, gloria mundi”. Catalunya es mereix un altre govern.

Article publicat al Diari de Tarragona avui 16 de maig de 2012

Pas qual Maragall va impulsar el Decret 256/2004, de 13 d’abril, de regulació de l’estatut del cap de l’oposició. El sr. Artur Mas i CIU se’n van veure beneficiats però sobretot Catalunya que va veure reforçada així una de les funcions que tota democràcia conté en el seu si: la d’una alternativa que complementa la màxima representació de la soceitat que és la del Govern. No es pot concebre una sense l’altra. No hi ha Govern sense alternativa ni, naturalment, alternativa sense Govern. Catalunya va donar exemple afegint-se a altres països – pocs – que tenen aquesta figura instituïda fa temps com Gran Bretanya.

En aquesta política de vol gallinaci, de poca ambició i de curta mirada de l’actual Govern de CiU subjugada als interessos del PP – els diputats de CiU han aprovat gairebé tots els decrets del govern de l’Estat – i als grans interessos financers i de les grans corporacions empresarials, s’inscriu el tracte a l’alternativa que representa el PSC i el seu Primer Secretari Pere Navarro. En lloc d’enfortir el país, practiquen la feblesa davant els poderosos i es queden sense veu pròpia quan més necessària que mai seria

Em referiré a dos exemples que s’han donat darrerament des de la pròpia presidència de la Generalitat:

El primer, la greu acusació del President de la Generalitat en seu parlamentària al President del Grup del PSC Joaquim Nadal quan el va acusar de no defensar els interessos del país i fer-ho dels del PSOE que va provocar una bona rèplica d’en Quim. El President Mas ens donarà a nosaltres lliçons de catalanisme i de servei al país ?

El segon, ahir mateix quan, desprès de l’entrevista de Pere Navarro amb el President de la Generalitat, el portaveu del Govern Francesc Homs va menysprear el nostre Primer secretari i a tot el PSC menystenint el nombre actual de diputats i, en definitiva, intentant ridiculitzar el principal partit de l’oposició. És com si jo, lector/a l’invito a vostè a casa meva i quan marxa li dic a tots els mitjans de comunicació que vostè és poca cosa i què s’ha cregut de demanar l’acord que m’ha vingut a oferir ¡¡ Descortesia ? Més aviat mala educació.

Què pretén CiU ? Eliminar del mapa qualsevol alternativa, imprescindible per altra banda, a Catalunya ? Pobre país… “ i com m’agradria allunyar-me nord enllà …” que diria Espriu

Cada cop són més els responsables econòmics i polítics internacionals que pensen que les mesures de contenció econòmica i eliminar dèficits públics no només són insuficients sinó contraprudents per redreçar la situació econòmica i social. El nou model econòmic que reclamaven a l’inici de la crisi – i van oblidar de seguida – personatges com Sarkozy i Merkel, és més necessari que mai.

Però els governs de Rajoy i de Mas fan oïdes sordes a aquesta reclamació de canvi de model econòmic que cada cop és més un clam social. De tal forma que les mesures de retallades socials s’han convertit, també a les nostres comarques, en autèntics drames.

Mentrestant, aquests governs de dretes, no proposen alternatives de creixement en sectors econòmics de futur, no impulsen cap política  de creixement, no infonen confiança en els emprenedors i, conseqüentment, puja l’atur.

Els i les socialistes del Camp de Tarragona volem expressar particularment la nostra preocupació pels joves i per la gent gran que pateixen més les mesures antisocials i, naturalment, pels aturats i aturades que viuen no només l’angoixa de no tenir feina sinó la minva dels serveis que sempre hem considerat essencials que són els que ens protegeixen la salut, proporcionen educació i els serveis socials que pal.lien les adversitats. 

Reclamem altura de mires, polítiques de consens polític i amb les entitats econòmiques, sindicals, de la Universitat i dels mitjans de comunicació. En definitiva una gran aliança per sortir d’una situació que els governs de Rajoy i Mas semblen contemplar passivament o directament menyspreen les ofertes de diàleg i de col.laboració que els socialistes oferim com ha fet avui el nostre Primer Secretari Pere Navarro. 

El President Mas practica una política econòmica i social seguidista de Rajoy a qui li ha aprovat la majoria de decrets antisocials i afavoridors de les grans corporacions financeres, industrials i directament o indirecta privatitzadors dels serveis de Sanitat – que el nostre company Ernest Lluch va universalitzar ara fa precisament 26 anys – , Educació i dels servis Socials. Això  perjudica els catalans de les classes treballadores i mitges i els emprenedors mitjans i petits que podrien crear llocs de treball si tinguessin el suport que ara no se’ls presta. 

Els Pressupostos tant de l’Estat com de la Generalitat són una bona mostra i a les nostres comarques del Camp de Tarragona encara més on són els pitjors de les darreres dècades. O el Pla de l’energia presentat pel Govern de la Generalitat aquesta setmana i que suposa una oportunitat perduda perquè al Camp de Tarragona es puguin generar llocs de treball en aquest sector de futur.

Mentrestant, el President de la Generalitat repeteix únicament l’argument monocorde i gairebé únic del Pacte Fiscal com si, resolt aquest a la manera dels països federals – cosa que nosaltres també subscrivim – , Catalunya tindria tots els seus problemes resolts. Amb això pretén ocultar la falta d’ambició de país, de preocupar-se pels catalans i les catalanes, de pensar en el futur

 Reclamem un gir, un canvi pensant en les persones,  repartir millor les càrregues fent que aportin més aquells qui la van ocasionar i els qui més tenen. Les eleccions franceses són, en aquest sentit, una esperança per a tots els homes i dones que volem una societat més justa i solidària i que pensem que amb François Hollande és possible.