Aquesta tarda del 12 de juliol de 2012 li he dit a la consellera Rigau a la Comissió d’Ensenyament del Parlament que “encara està a temps de salvar l’escola Olga Xirinacs de Tarragona.” .
La mateixa consellera ha reconegut que s’han produït alguns errors en el procés pel que afecta a l’escola Olga Xirinacs. Precisament per això l’he emplaçat a esmenar aquests errors i salvar així l’escola. La consellera no ha esmentat en cap moment que hi hagi raons demogràfiques ni econòmiques per tancar l’escola. Per tant, si hi ha voluntat per part del Departament d’Ensenyament, encara som a temps de salvar el centre.”
Confio que la consellera reconsiderarà la decisió de tancar una escola que s’ha demostrat que es necessària al centre de la ciutat ja que hi ha deu escoles més que superen les ratios establertes pel mateix Departament.
Pel que fa a l’Escola Oficial d’Idiomes la consellera s’ha remès a la reunió que aquest proper dilluns mantindran l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, amb representants del Departament d’Ensenyament a Barcelona.
“Malgrat això, he de manifestar la meva preocupació perquè la consellera ha fet referència a dificultats administratives per complir el conveni signat entre la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona i perquè també s’ha referit a altres possibilitats per al proper curs pel que fa al lloc que aculli l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona.”
Unes alternatives a l’emplaçament definitiu a l’edifici de la Chartreuse que nosaltres ja considerem com a rebutjables ja que entenem que el Govern de la Generalitat ha d’assumir els compromisos adquirits amb un Ajuntament que tant ha facilitat el trasllat de l’Escola Oficial d’Idiomes, fins al punt d’avançar els diners per a finançar les obres”, ha emfatitzat el diputat tarragoní.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Gràcies Xabier …
La veritat és que no havia vist mai una lluita com la que estem portant.
El no desfallecer de pares mares en aixecar-se cada vegada que ens tiren a terra n-mil vegades està més enllà del que mai m’havia imaginat, …
a aquestes alçades encara pares i mares lluitant amb la misma força que al principi és d’alló més motivador que m’he trobat mai a la meva vida, i no et dic en el temps que corren …
…. vull agrair aquí directament els seus esforços a Xavi Paba, María José Pino Gracia, Nuria Martorell, Anna M. Alcaraz Aguilar, Montse García, … i molts altres pares i mares que han perdut i perden hoes i hores de somni treballant pel que creuen just.
Som-hi EOX !!! encara podem.
Perdo XaVier els meu origen euskaldun m’ha jugat una mala pasada i t’he canviat el nom.
Javier.-