Interpel.lant al Govern sobre plurilingüisme a l’Estat

Publicat el 16/10/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

1– Sempre està justificat parlar de plurilingüisme – en una societat en què les llengües en contacte evolucionen més que mai i de vegades de forma insospitada, – més en un territori com l’Estat Espanyol que les institucions que el governen no reconeixen oficialment la diversitat lingüística, – més encara si a més de no respectar-la la persegueixen.  Necessitat avui més que mai en què el govern del PP no ha parat d’atemptar contra la unitat de les llengües de l’Estat, de dificultar el seu desenvolupament. El darrer episodi la censura de l’Instituto Cervantes a la presentació de Victus- És una assignatura pendent. Des de l’Oda a la Pàtria d’Aribau – avui llegia el mai no prou reconegut professor oriol Pi de cabanyes a La Vanguardia  i recordava la interpretació psicoanalítica del poema que ens explicava a la Universitat – fins a l’Oda a Espanya de Joan Maragall

2 – un Estat que no ha resolt el reconeixement de la seva pluralitat lingüística tampoc no ha resolt la seva diversitat i, per tant, la seva convivència

3 – Respecte pel que suposa de bé cultural de primer ordre però també pel que suposa d’element fonamental per la convivència

4 – Però també perquè, conseller, des del seu govern no s’han preocupat per aquest tema. I com a catalans – i vostè com a membre del Govern molt especialment – ens correspon la defensa del català i aquest està estès per altres CCAA d’Espanya, els que anomenem des del punt de vista cultural, països de parla catalana o Països Catalans – dit sense cap pretensió imperialista i des de la màxima consideració d’igualtat – . Ja sap, Conseller, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó

5 – Cal doncs que Catalunya ajudi i vostès es moguin per ajudar  la llengua catalana i això es fa també defensant el reconeixement del plurilingüisme per part de l’Estat. Ajudar el català també es fa assolint que l’Estat reconegui i fomenti el plurilingüisme

6 – El govern de Catalunya ha d’encapçalar aquesta lluita. Els socialistes ja ho hem portat al Senat l’any passat i els socialistes de tota espanya ens va donar suport. Vam presentar una Llei de “Reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística” derrotada pels vots del PP

7 – Cal superar una història plena de conflictes o encara pitjor, ús partidista no per donar carta de naturalesa a una situació de convivència sinó, encara pitjor, per aconseguir vots atacant llengües de l’Estat tan llengües les minoritàries com la majoritària que és el castellà .Espanya és un país plurilingüe i en lloc d’exhibir el plurilingüisme com una riquesa que pocs estats tenen amb aquesta vitalitat , s’ha presentat com un destorb . En realitat això ha pertorbat la convivència, l’ha dificultat, enverinatLa mesquinesa s’ha imposat a la intel.ligència, la mediocritat a la cultura i a l’altura de mires, la concepció rastrera i egoista a la generositat i a l’amistat

8 – Català patrimoni d’Espanya  i d’Europa

9 – Cal, doncs, un reconeixement que ajudaria a la llengua catalana però també a la convivència de tots els pobles de l’Estat que per altra banda ja figura a la Constitució:

Art. 3.3 Constitució: La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Artículo 46 de la Constitución Española:Los poderes públicos garantizarán la conservación y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico, cultural y artístico de los pueblos de España y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra este patrimonio

10 – En definitiva, conseller, volem que el seu Govern i vostè, baixin a  la realitat, a la feina feixuga i difícil de la quotidianitat QUE TAMBÉ TÉ LA SEVA ÈPICAEns tindrà al seu costat si ho fa. No ens serà aliena perquè ja n’hem dionat sobrades mostres al llarg de la història de lluitar per una de les principals, si no la primera, justificació o raó de ser de la nostra cultura i de la nostra existència com a nació, aviat ESTAT en una Espanya i u na Europa federals.

Interpel.lació al conseller FErran Mascarell al Ple del Parlament el 15 d’Octubre de 2014

Publicat dins de General | Feu un comentari

Prou des del catalanisme d’esquerres – Per un nou estat català federat a Espanya i Europa

Publicat el 15/10/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

Des del catalanisme d’esquerres; des dels qui estem d’acord que Catalunya és un subjecte polític que ha de tenir la possibilitat i el dret de decidir el seu futur encara que legalment no sigui avui reconegut; des dels qui hem lluitat per les nostres institucions; des dels qui vàrem renunciar el 77 a instaurar una nova institució que no fos la Generalitat republicana – no li agrairà mai prou Catalunya a Joan Reventós que fes renúncia a presidir la Generalitat Provisional i va exigir que fos Tarradellas i gràcies a aquest gest podem dir que la nostra Generalitat és anterior a la Constitució del 78 – ; des de la lluita i la contribució de tants com ho hem fet per la llengua a l’escola, al carrer, als mitjans de comunicació; des del compromís amb els moviments de renovació pedagògica, des de la militància activa en moviments sindicals, culturals com les corals o els castells i  tants altres; des de la militància en el voluntariat lingüístic, PROU, President Mas, PROU.

Prou de passar el temps embolicant la troca, enganyant els catalans. Miquel Iceta ha reclamat un cop més des de la tribuna del Cercle d’Economia dir la veritat als ciutadans. Jo li vaig suplicar també en el debat de política General el 25 de setembre de 2012.
Prou de commemorar derrotes i fracassos col.lectius – 1.926, 1931,1934,1936 – i de sumar-ne d’individuals que en l’hora present de crisi es van acumulant de forma intolerable. No n’afegim més mentre milers de catalans ingressen al pitjor grup social que és el de la pobresa, milers de nens no mengen com haurien de fer-ho i el nostre sistema productiu no funciona com podria.

Prou d’amagar amb el miratge de la independència les fragilitats de la nostra democràcia que requereix transparència, neteja, mètodes nous i assumpció de responsabilitats.

Sí, és el PP que no va suportar l’Estatut de 2006, que va fer campanya contra el català, contra el nostre autogovern i no va parar fins que va aconseguir que ens el retallessin. I no content amb això ha continuat des del Govern quan hi va arribar el 2011 menyspreant el poble de Catalunya,   les nostres institucions, la nostra capacitat de governar-nos, les nosttes disponibilitats econòmiques.

Tot això és cert. Però la resposta no podia ni pot ser que el poble de Catalunya  quedi fragmentat i fracturat. Ni que portem quatre anys sense govern, sense fer front a les dificultats, sense assolir cap fita positiva.

Necessitem un govern que no amagui els problemes, que digui la veritat i es dediqui a governar. El govern dels millors ha dissimulat la seva incompetència i no tenim altre horitzó que un desacreditat llibre blanc de la transició que no resisteix cap anàlisi seriosa i que també enganaya quan promet el paradís a una Catalunya que és més dependent que mai i no sols políticament. President, la nostra dependència energètica, d’aigua, financera, tecnològica, els i les nostres dependents físics o mentals, la nostra dependència dels cereals i minerals, la nostra dependència per raó de la nostra situació geo-estratègica, les amenaces a la nostra seguretat pel terrorisme i els compromisos internacionals imprescindibles són qüestions que no pot amagar més i que requereixen acció immediata. Vostè porta quatre anys i des del catalanisme d’esquerres que vol transformar la realitat, amb vocació de govern li hem de dir que no té dret a fer més deixadesa de funcions

Alguns dels que violen donar lliçons encara han de demostrar el seu valor de lluitar en temps difícils quan la democràcia era una quimera i han d’aclarir on ens porten les seves postures de màxims. No em cansaré mai de dir que no és més català qui crida més fort i més cops el mot independència. Més aviat qui ho ha fet al llarg de la història no ha aconseguit fer els catalans menys dependents dels poders econòmics i polítics als catalans ni han assolit gaires avenços en l’autogovern.

Ara es proposa una consulta sense organisme de control independent, sense campanya plural, sense cap reconeixement internacional ni de l’Estat, sense control de les meses de votació amb garanties i amb una pregunta que podria tenir un escrutini d’interpretació impossible. Amb aquestes garanties, algú creu que la consulta i Catalunya com a país tindrà més reconeixement i, sobretot, que serà més factible la consulta que volem com s’ha fet a Escòcia o a Canadà ? O és que en realitat es prefereix fer un simulacre de consulta per preparar les eleccions ?.

Volem votar, no ser convocats a una nova mobilització. Però que aquesta votació serveixi per alguna cosa i no per continuar perdent prestigi i oportunitats de desenvolupament . I volem solucions a la relació federal del nou Estat Català amb la resta d’Espanya i d’Europa – però també per als altres problemes que, si continuem així, romandran qui sap quants anys més.

Continuarem des del catalanisme d’esquerres lluitant per una Catalunya respectada on valgui la pena viure i que no oblidi cap dels i les qui hi viuen.

Publicat dins de General | 2 comentaris

El Parlament encomana al Govern una solució per l’Escola de música de Cambrils

Publicat el 09/10/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

Ara cal seguir l’acompliment de l’acord

Avui he una Proposta de Resolució a la comissió d’Ensenyament i Universitats que demanava que el Govern assegurés la viabilitat de l’Escola de Música de Cambrils. Una altra Proposta de Resolució d’ICV  anava en el mateix sentit i al final tant el PSC com ICV hem acceptat un redactat d’ERC que no era tan taxatiu però que demana al Govern i a l’ajuntament de Cambrils que busquin una solució. El text aprovat és el següent:

“ El Parlament de Catalunya encomana al Govern treballar amb l’Ajuntament de Cambrils per tal de poder mantenir oberta l’Escola Municipal de Música de Cambrils i amb els representants dels ens locals a la Comissió Mixta per a trobar una solució al sosteniment de les escoles de música atenent a la importància del servei educatiu i cultural i la democratització de l’accés als ensenyaments musicals que representen.”

CiU ha votat en contra (8 vots ). A favor han votat PSC, ERC, ICV ( també 8) i el PP s’ha abstingut ( 3 vots). Per desfer l’empat s’ha hagut de recórrer al vot ponderat ( sumar la representació real de cada grup ), amb la qual cosa ha resultat aprovada per 53-50.

He remarcat en la defensa de la proposta la importància al Camp de Tarragona de l’Escola de Cambrils, la seva tradició, la qualitat dels ensenyaments musicals a la vila de Cambrils.

 

“ No pot ser que hi hagi gent que quedi al marge dels ensenyaments musicals per falta de recursos. El principal patrimoni que té un país és la seva gent i el talent de la gent. Costa molt posar en marxa un centre de creació de talent com una Escola de Música, costa molt poc perdre’l. “

 

“ No poder accedir a serveis bàsics o a estudiar sí que suposa una gran dependència per als catalans i les catalanes, és la pitjor dependència que impedeix progressar socialment i personalment a una persona “

” El text aprovat el valorem molt especialment perquè no parla de culpes de ningú, ni de recursos de cap administració en concret sinó que encomana al Govern del país que s’esforci en buscar solucions, quelcom que no està fent darrerament, en definitiva, que el Govern treballi més i no amagui la seva incompetència en banderes i eslògans”. ” Però el text també cita la democratització de l’accés a l’ensenyament i mai millor usada l’expressió. O tots els catalans i catalanes tenen possibilitat d’accedir a l’ensenyament o no estem construint un país amb igualtat d’oportunitat per tothom ”

 

Publicat dins de General | Feu un comentari

Anirem a la via l’11 i després què ?

Publicat el 03/09/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

Prats de Molló des del castell el 25 d’agost de 2014

En la conjuntura actual no podem més que anar a la manifestació de Barcelona l’11 de setembre. Allà hi haurà catalanistes conservadors, federalistes i independentistes però em embla que enguany tindrem el sentiment expressat o silenciat de fracàs. Així que haurem de preguntar-nos què fem a continuació.

És imprescindible tornar la veu als catalans que ens va silenciar el Constitucional l’any 2010. El PP ja ho va procurar a l’oposició i ara també ho fa des del govern retallant el nostre autogovern i atacant i dividint la nostra cultura i la llengua catalana. Però la consulta no es farà perquè Mas i Junqueras no han volgut que es fes. O dit d’una altra manera, la volien d’una manera que era impossible. Seria interessant saber si ells mateixos acceptarien que a Tarragona féssim un referèndum per separar-nos de Catalunya i a continuació ho fessin els de Lleida o també se’ls acudís als de Barcelona o Girona. En la futura constitució catalana hi figurarà aquesta possibilitat ?

Ja sé que és diferent però si volem que l’acompliment de la llei sigui la norma a seguir perquè és l’única manera de conviure, haurem d’acceptar que caldrà canviar la llei primer per poder construir un nou marc de convivència. I tot és possible en democràcia, també que un territori pugui separar-se d’un estat. Però mesurant les forces i els temps. Si no, es pot caure en el ridícul que Josep Tarradellas deia que era l’únic que no podíem fer.

Hi he pensat aquest estiu quan he anat a Prats de Molló. Des d’allí el 1926 el President Macià va dur a terme una aventura impossible; un any abans també va fracassar el complot del Garraf i el sis d’octubre del 34 el President Companys també va haver de treure el mocador blanc al balcó de la Plaça de Sant Jaume. L’Estat Català havia durat deu hores.

N’estic fart de fracassos. Se’ns diu als catalans que només celebrem derrotes però potser no tenim res més que celebrar perquè anem ensopegant sempre a la mateixa pedra.

Aniré a la via catalana amb el meu sindicat perquè sempre he defensat que el millor catalanisme – respecto els altres com espero que respectin el meu- és el que defensa la nació només perquè és la millor forma de servir les persones que hi viuen. És el catalanisme social que defensem des de l’esquerra. Per això l’11 reivindicaré una nació que pensi i defensi la igualtat d’oportunitats de tothom per accedir a un lloc de treball, dels joves a emancipar-se, de les dones a no ser discriminades ni assassinades, dels pobres, dels dependents, dels malalts, del medi ambient i del clima, de l’accés a l’aigua i a l’energia. Una nació que funcioni econòmicament i que sigui exemplar en les formes de democràcia.

Demanaré que puguem votar lliurement quan més aviat millor per establir unes noves bases de relació – també la possibilitat de la separació perquè sóc demócrata – amb la resta d’Espanya. Em permetran els amics independentistes que els digui que això és una fal.làcia en el món cada cop més inter-dependent que ens ha tocat viure i que solucionar els problemes globals que sense anar més lluny estem vivint aquest estiu – terrorisme, conflictes bèl.lics, sequeres, accès a l’energia, relacions amb Europa i amb les seves institucions, i un llarg etcétera – ,  només es pot fer amb aliances que ara no són possibles o, encara pitjor, ens venen a dir als morros des de Berlin, Whasington o París que són impossibles.

Qui vulgui una independència política tan difícil com d’utilitat qüestionable al segle XXI té tot el dret i si un dia s’aconsegueix ens trobarà al peu del canó. Mentrestant, prefereixo lluitar aferrissadamnent pel respecte a les nostres institucions, a la nostra llengua i als nostres recursos materials i immaterials. I per recuperar l’orgull i la dignitat dels catalans, que prou disminuïts els tenim darrerament i no només per culpa dels de fora – pregunteu si no a un ex-President que tan mal ens ha fet a tots plegats es veu que des de fa trenta anys – .

Però lluitar sobretot pels homes i dones que viuen a la nació catalana. Perquè sense aquest objectiu d’un catalanisme social i humà no té senti parlar de Catalunya.

Publicat dins de General | 1 comentari

Poden Pujol i Mas pensar en Catalunya ?

Publicat el 27/07/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

En el moment que ens trobem, després de veure on ens han portat i on ens poden portar encara, poden Jordi Pujol i Artur Mas pensar en Catalunya , en la seva imatge, en el seu bon nom ?.

Poden reflexionar sobre com ens sentim i ens sentirem els catalans i les catalanes, en el nostre estat anímic potser durant molt de temps ?

Creuen que val la pena reflexionar sobre el catalanisme per intentar recuperar el prestigi que han danyat tan greument ?

Pensen que el catalanisme es pot refer ? Els milions de ciutadans i ciutadanes que ens n’hem reclamat en el passat i ara, com ho fem per no avergonyir-nos-en, per continuar sentint-nos orgullosos de pertànyer a un país pel qual val la pena lluitar ?

Com tornar a reconstruir una moral comuna, els nostres senyals de distinció i d’orgull de ser catalans, avançats, moderns, solidaris, atents a les novetats de la història i d’afrontar els reptes col.lectius ?

Com ens podrem presentar davant el món com persones respectuoses de les lleis i dels valors dels quals sempre hem presumit ? Pot qualsevol President a partir d’ara i durant molt de temps apel.lar a la feina ben feta, a acomplir amb els deures i amb les lleis, al millor de les nostres tradicions i forma d’ésser ?

Com celebrar les festes més nostrades, la nostra festa nacional, com estar orgullosos dels nostres pròcers més dignes, en aquells sense tatxa ni màcula, en els qui van fer progressar el país, en els nostres màrtirs, en la gent de bona fe treballadora, que han maldat per tenir un país digne ?

Poden pensar com sortirem durant els propers mesos i anys a l’exterior , creuen que poden sostenir els seus discursos ?

Evidentment que poden fer-ho. Una altra cosa és que estiguin tan atrapats per la seva història, l’un de fa molts anys , l’altre de no fa tants que els condiciona. De Jordi Pujol no podem esperar res. Va liderar Catalunya durant 23 anys i per recuperar el respecte dels qui van confiar en ell i pels qui no hi vàrem confiar però el respectàvem no pot fer res, absolutament res. Que ens deixi en pau i que la trobi si li és possible que ja té i tindrà prou feina fins al final dels seus dies.

Però el President Mas encara pot assumir que encapçala un país que no pot rebre una altra garrotada en forma de frustració col.lectiva que es pot sumar a les que ja venim acumulant darrerament. El poble català es mereix un camí d’il.lusió col.lectiva, de creure en un futur ambiciós però possible. No mereix descobrir de cop i volta que ha estat de nou enganyat. Els catalans i les catalanes necessitem saber que allò que se¡ls proposa és la recerca del bé comú per damunt de qualsevol altre de particular – ja sigui material o d’ambició o de justificació personal -.

Aquesta setmana Artur Mas encara pot reconduir el rumb per de pressa que vagi el vaixell. Miquel Iceta li va dir que els socialistes estem disposats a donar el suport, limitat però significatiu, que necessita ell i el país en el seu conjunt. Vull creure que encara presidirà el seu viatge l’altura de mires que Catalunya necessita d’un President.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Tornar als catalans i a les catalanes un PSC útil

Publicat el 18/07/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

El PSC va néixer per servir d’instrument de transformació i útil als homes i dones de Catalunya. En els darrers temps no se’ns ha vist així perquè no ho hem estat. Reconeguem-ho com a primer pas per ser creïbles. Hem de tornar el PSC a les persones a les quals servim perquè no és nostre – només l’administrem com millor sabem – sinó seu.

Algunes causes de la nostra situació

Les crisis financeres i immobiliàries, les polítiques de la dreta catalana i espanyola, el nacionalisme d’allà i molt especialment el del PP impugnant l’Estatut, retallant competències de tot tipus i recursos i el nacionalisme d’aquí que respon amb una escalada de confrontació i sense sentit de govern.

Bastants errors nostres també

Tot això és cert. Però al costat reconeguem els nostres errors: les inèrcies, un excés de conformisme, falta d’esperit de lluita, emmirallament en polítiques conservadores a falta de propostes d’esquerra, més confiança en les elits dominants que no pas en les pulsions i les energies del poble de Catalunya. El PSC apareix desdibuixat i sense perfil d’esquerres i catalanista que ens caracteritzava. I això en un moment de veritable transició política, econòmica i social en què més se’ns ha buscat per escoltar solucions als gravíssims problemes que ens aclaparen.

Els ciutadans volen una nova transició

Els ciutadans i volen replantejar-ho gairebé tot: una economia al servei d’uns pocs i basada en l’abús de recursos finits; la democràcia i les seves institucions, formes de representació, els partits, eradicació de la corrupció i la transparència; drets conquerits i amenaçats com sanitat, habitatge, treball, educació, pensions, discapacitats, igualtat de gèneres i d’opcions sexuals; l’ús de l’espai públic i els drets de manifestació, expressió i intimitat; o nous drets com l’aigua, l’energia o un medi ambient saludable que deixi d’empitjorar-se a marxes forçades.

Monolitisme o conviure amb el pluralisme

També hem estat percebuts com un partit monolític recelós del pluralisme i la diversitat en una organització que hauria d’aspirar a aplegar tothom que es reclami del socialisme i estigui disposat a lluitar per l’emancipació social dels ciutadans. Ens plau des d’aquesta perspectiva llegir entre el decàleg de compromisos del nou primer secretari Miquel Iceta el punt que diu: “ Sumar. Catalunya és plural. El PSC també. Al PSC no hi sobra ningú, hi cap tothom que comparteixi la nostra Declaració de Principis. Faré de la diversitat el nostre patrimoni. Necessitem un projecte que sumi al voltant d’unes idees i d’uns valors”. El 18 de gener passat alguns dèiem gairebé el mateix a un article publicat en un diari de tirada nacional

Catalunya-Espanya, una relació enverinada

I, per suposat, també es qüestiona la relació Catalunya-Espanya deteriorada des que el Tribunal Constitucional el 2010 i sectors reaccionaris i nacionalistes espanyols van decidir menysprear i retallar l’Estatut que havíem votat els catalans el 2006. Un conflicte d’aquestes dimensions no es pot solucionar si no és tornant a votar i contemplant totes les opcion. La nostra és la federal que vol dir nou pacte i nou respecte a la nació catalana, a la nostra personalitat, a la nostra voluntat d’autogovernar-nos el màxim que sigui possible en un món d’interdependències.

Tenim dret a plantejar una pregunta

Per aquesta consulta els socialistes tenim una pregunta. El passat desembre en vaig suggerir una. Ara Miquel Iceta n’ha concretat una altra que ens sembla encertada. Esperem que sigui igual de reconeguda com ho és la que van acordar altres partits encara que és lògic que considerem més vàlida i possible la nostra que l’altra que suposa la separació unilateral i sense acord.

Un PSC disposat a transformar-se

Aquesta situació requereix d’un PSC que canviï i que elabori propostes per resoldre les dificultats més immediates. Però cal una reflexió més extensa i profunda perquè els problemes són estructurals i requereixen noves solucions. Això no ho podem fer ara sinó en un congrés proper l’any vinent.
Això no vol dir que no hi treballem des d’ara mateix. Els catalans i les catalanes necessiten un altre PSC

Un PSC amb una agenda política que contempli els reptes del segle XXI. Entre altres:

o Domesticar els mercats financers.

o Crear Institucions Europees federals.

o Recuperar la confiança en la política.

o Política de re-industrialització ecològica de la societat.

o Revolució energètica atorgant un nou paper al sector públic i a empreses mixtes en la producció i distribució d’energia elèctrica i apostant clarament per les renovables

o lluita contra el canvi climàtic.

o Drets fonamentals i llibertat en la era digital.

o Lluita contra la desigualtat per una altre model de creixement.

o La salut, prosperitat i alta qualitat de vida.

o Cooperació i pau.

o Construir una alternativa d’esquerres capaç d’obrir espais comuns de diàleg.

o Un PSC inequívocament partidari que el poble de Catalunya sigui consultat amb la seguretat que continuarem la lluita per l’emancipació social sigui quin sigui el resultat que acceptarem- només faltaria– democràticament.

Un PSC amb mètodes nous

– d’un PSC amb personalitat i perfil propis, que adopti les seves decisions sense cap sospita de mediatització.

– un PSC que no tingui altre objectiu que la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya en primer lloc.

– Un PSC que demostri que està en alerta permanent davant les noves injustícies i desigualtats que sempre es reprodueixen al llarg de la història i ara més que mai.

– Un PSC que s’organitza no només territorialment sinó que ho fa també en funció d’idees i projectes compartits i diversos. Els corrents d’opinió i les sectorials han de ser formes organitzatives a potenciar i primar.

– Un PSC que davant un temps nou vol respondre amb polítiques i mètodes nous que ens facin ser útils i recuperar la connexió amb els ciutadans. Les consultes a la militància, la potenciació de la presència activa en els moviments socials, sindicals i de lluita per la igualtat d’oportunitats ha de ser habitual. Els Congressos han d’organitzar els debats sense ponència oficial i discutint les que arribin dels diferents col.lectius territorials, sectorials obertes a persones no afiliades i corrents d’opinió.

– Un PSC, en definitiva, amb perfil propi d’esquerres i catalanista, ecologista i feminista.

El congrés d’aquest dissabte obre una nova etapa en la qual ens sentim compromesos per respecte a la nostra història i al contracte amb els ciutadans i ciutadanes que vam establir fa 36 anys i als quals volem continuar servint. Felicitats Miquel Iceta i nova Executiva. Tots a treballar per les milers de catalanes i catalans que ens esperen i confien o volen tornar a fer-ho en nosaltres. Estem a la vostra disposició des del lloc que ens assigneu o escollim.

Visca el socialisme, visca Catalunya ¡¡

” Sigues agosarat, diferent, poc pràctic, qualsevol cosa que asseguri el teu objectiu i la teva mirada imaginativa front als jugadors segurs, les criatures comunes, els esclaus de l’ordinari” ( Alfred Eisenstaedt, fotógraf )

Publicat dins de General | Feu un comentari

El Món Agrari del Segle XXI a debat

Publicat el 09/07/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

Article del diputat del PSC Óscar Ordeig sobre el debat monogràfic al Parlament sobre el món agrari el 9 de juliol de 2014

El físic nord-americà David Locke que deia “ Els agricultors són els fundadors de la civilització”. La frase il•lustra perfectament la importància històrica que ha tingut l’agricultura, lligada a l’economia i al territori, i les múltiples transformacions fins a l’actualitat. De fet, aquesta setmana el Parlament de Catalunya celebrarà un Plenari Monogràfic sobre el Món Agrari a Catalunya que servirà per establir les prioritats del Govern de la Generalitat pels propers anys.

Aquest debat arriba en un dels moments més oportuns ja que hi ha molts temes pendents de resoldre i que requereixen de respostes urgents des de les diferents administracions públiques i que afecten i preocupen al sector agrari. El debat, al mateix temps, servirà per reivindicar la importància que ha assolit el sector agroalimentari actualment. Per posar alguns exemples sobre el què ens hi juguem; cal saber que l’agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya (excepte la construcció), amb un 3,6% del total del PIB, fent del nostre territori el primer clúster del sector a Europa. A més, la Fira Alimentària de Barcelona és la tercera fira d’alimentació més important del món. Aquestes dades, conjuntament amb un augment de la facturació de les seves empreses, de les exportacions, de l’ocupació i de la innovació any rere any, malgrat la crisi econòmica, ens obliguen a prendre decisions encertades per tal de continuar sent competitius.

Tot i això, aquest xifres macroeconòmiques amaguen realitats complexes i, en alguns casos, extremadament injustes. La dualitat del sector, amb explotacions molt grans o molt petites, i les enormes dificultats dels petits agricultors i ramaders per tirar endavant és un dels principals reptes del present. A més, l’augment constant dels costos de producció i de l’energia i la davallada dels preus que reben els agricultors dificulta, encara més, la seva supervivència.

Si analitzem l’evolució de la renda agrària durant els últims 10 anys, aquesta ha disminuït un 29%. Aquesta situació és deguda a diferents factors. Alguns d’ells tenen relació directe amb el gran augment dels costos de producció, com l’energia, els fertilitzants, l’alimentació animals o la mà d’obra. Aquests elements, juntament amb el fet que alguns dels preus percebuts pels productors s’han mantingut o han caigut de manera preocupant, com és el cas dels cítrics (-22%), l’oli d’oliva (-33%) o la fruita seca (-21%), han posat entre les cordes molts agricultors.
Un dels principals reptes és, doncs, la millora de la cadena alimentària i la comercialització per tal de garantir l’equitat de les parts i uns preus més justos.

L’Observatori Agroalimentari de Preus és una bona eina per detectar aquests desequilibris, tot i que calen solucions més efectives, a nivell català, espanyol i europeu per garantir que els productors no hagin de vendre per sota dels costos de producció i que el mercat actuï de forma transparent.

També cal potenciar els productes locals, amb el comerç de proximitat i certificats de qualitat.

Un altre element essencial per la competitivitat del sector depèn d’Europa. La manca d’una Política Agrària Comuna adaptada a les necessitats dels agricultors catalans fa que els agricultors catalans siguin dels que menys ajudes públiques reben de Brussel•les. Per exemple, el pagès català rep només el 12% del total dels seus ingressos dels ajuts de la UE, mentre que un pagès alemany en rep el 32%. O el fet que la mitjana de fons europeus dels agricultors espanyols sigui de 5.600 €/any, mentre que la mitjana dels ajuts a França sigui de 20.000 €/any.

També l’accés al crèdit, els deutes i impagaments de l’Administració amb el sector i la simplificació administrativa són altres dels deures a resoldre durant els propers mesos i que no poden esperar més. A més, cal donar facilitats per a la contractació de les assegurances per les pedregades i les destrosses que causen. La setmana passada vàrem viure l’enèsima pedregada a les comarques de Lleida, amb pèrdues quantioses. Això, acompanyat de facilitats per a la instal•lació de les xarxes antipedra. Altres dels temes pendents que caldrà abordar són els augments dels robatoris a les zones agràries i la necessitat d’augmentar la vigilància policial. O un control més eficaç de la fauna salvatge i de gestió dels espais cinegètics i de garanties de les indemnitzacions en cas de danys.

Tanmateix, caldrà exigir una resposta urgent, a curt i llarg termini, per a la correcte gestió dels purins de les granges de Catalunya arrel del tancament de les plantes.

Per últim, no voldria deixar passar per alt els incidents de fa pocs dies a la frontera de França amb les destrosses de fruita d’agricultors catalans. Per aquest fet, també proposarem que el Parlament es pronunciï i demani al Ministeri d’Agricultura que reclami la imposició de sancions per part de la Unió Europea a França i que adopti mesures urgents per garantir la lliure circulació efectiva de mercaderies entre els països membres. També caldrà reclamar que la Unió Europea estableixi mecanismes de control i d’estabilitat de preus per tal d’evitar que els productors hagin de vendre per sota del preu de producció.

Crec doncs, que aquest és un debat que ens hauria d’interessar a tots ja que, de ben segur, ens acaba afectant a tots plegats. Ja ho deia Hipòcrates a l’antiga Grècia, “que el menjar sigui el teu aliment i que l’aliment sigui la teva medecina”.

Òscar Ordeig. Diputat PSC al Parlament

Publicat dins de General | Feu un comentari

Socialistes del Camp de Tarragona donem suport a Pérez Tapias com a Secretari General del PSOE

Publicat el 01/07/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

Càrrecs locals i militants de base del PSC i de la JSC donen suport a José Antonio Pérez Tapias i explicaran la seva candidatura al territori per aconseguir guanyar la consulta per elegir al Secretari General del proper dia 13 de juliol.

En les darreres setmanes militants del Camp de Tarragona han formant un equip que dona suport i treballa activament a la candidatura de José Antonio Pérez Tapias, que aspira a liderar el PSOE guanyant les primàries internes que estan convocades pel pròxim dia 13 de juliol. El grup està format principalment per militants de base del PSC i de la JSC, i alguns líders locals de la formació socialista en diferents municipis del territori.
En les darreres setmanes es va fer la recollida d’avals, en la que un total de 128 militants del PSC i 43 de la JSC van donar suport a la candidatura de Tapias, encara que van ser molts més els que van mostrar interès per la seva candidatura i les seves propostes. Aquest resultat va permetre situar-se en la recollida d’avals per davant de la candidatura de Pedro Sánchez i just darrera de Eduardo Madina, ambdues candidatures amb un fort suport del aparell dels socialistes al territori.

Els seguidors de Tapias al Territori defensen la seva candidatura perquè “representa el discurs més d’esquerres i més proper a les necessitats del partit i de la societat, i no ve d’ara, Tapias fa anys que defensa aquest posicionaments, no és una creació del màrqueting electoral ni ha canviat el seu discurs per guanyar vots a les primàries”. Segons defensen “Tapias representa una renovació total del discurs socialista, recuperant l’essència de la que mai s’hauria d’haver allunyat, però a la vegada innovant i adaptant-se a les necessitat de la nostra societat”.

Segons expliquen, per Tapias les prioritats immediates són “lluitar contra l’atur amb polítiques econòmiques socialistes, davant l’antipolítica neoliberal, reconstruir l’estat social que la dreta esta aniquilant, tot potenciant la sanitat i l’educació pública com a pilars de l’estat de benestar. Per fer-ho possible té molt clar que s’ha de treballar per una reforma fiscal, que ens deixi una fiscalitat justa, sense privilegis per les rendes del capital, aplicant progressivitat fiscal i eradicant el frau fiscal, l’evasió fiscal i els paradisos fiscals”. També “és un gran defensor de les llibertats individuals i les polítiques d’igualtat. I té molt clar que a Espanya i també a Catalunya ens fa falta un gir cap a la radicalitat democràtica, una democràcia inclusiva per una societat pluralista, com és la nostra, que afavoreixi la convivència, i que s’han de donar passes decidides per aconseguir la laïcitat de l’estat”.
Els i les socialistes tarragonins que donen suport a Tapias volen destacar “el seu alt grau de compromís amb la reforma de l’Estat de les autonomies, per aconseguir un Estat Federal Plurinacional. Mitjançant un procés de reforma de l’Estat autonòmic en clau de federalisme social, cooperatiu i pluralista, així com el reconeixement de les nacions existents a l’Estat Espanyol”. Per aquest motiu des de fa anys defensa també que “s’ha de promoure la apertura d’un procés constituent per renovar el pacte constitucional, que possibiliti aquests avenços a nivell econòmic, social i territorial, que donin solució als problemes existents avui dia”.

Finalment cal destacar que per Pérez Tapias “el partit socialista ha de ser dels ciutadans i les ciutadanes, s’ha de re-ubicar a l’esquerra i ha d’orientar la seva acció política de manera decidida cap al diàleg amb els moviments socials, amb la resta de forces de l’esquerra i les organitzacions de treballadors”.

És per aquests motius, que molts i moltes militants socialistes del territori veiem en Tapias l’esperança del canvi i la recuperació del partit socialista.

Entre la militància amb càrrecs interns que li donem suport hi ha en aquests moments: Rocio Léon, secretària d’Acció Política del PSC a Tarragona, Ana Santos, Secretaria de Polítiques de les Dones i Igualtat del PSC a Tarragona, Cristóbal Ramírez, Portaveu del Grup Municipal Socialista a Constanti, Yolanda Almagro, regidora i primera secretaria del PSC a Calafell, Sofia Acosta, Sec. d’Organització de la JSC a les Comarques Tarragonines, Xavier Sabaté, diputat al Parlament de Catalunya, Eloi Menasanch, Primer Secretari de la JSC a Tarragona, Marc Liria, Sec. d’Organització de la JSC a Tarragona, Alberto Castillo, Primer Secretari de la JSC a Reus, Fco. David González, Secretari de Nova Ciutadania de la Federació del PSC del Camp de Tarragona, Vale Pino, Secretari d’Organització del PSC a Torredembarra, Ramon Ferré, Portaveu del Grup Municipal Socialista a Calafell o Alejandro Caballero, Secretari d’Acció Política de la Executiva Nacional de la JSC.

Publicat dins de General | Feu un comentari

Desprès de les europees, una nova etapa per al PSC

Publicat el 01/06/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

Han passat les europees i gairebé tothom analitza les eleccions en clau local. Sortosament, els companys de l’SPD exigeixen als conservadors que no se’ls acudeixi formar majoria amb Fidesz de Hungria, Forza Italia, Alternative für Deutschland, etc.; entenen que Europa no ha de fer digerible el dictat de la troika i proposen un gir radical a l’actual rumb d’Europa: reiniciar la negociació d’un acord de lliure comerç amb Estats Units amb màxima transparència i participació de la societat civil, máxima protecció ambiental, drets dels consumidors i sobirania democràtica, regular mercats i bancs, taxa a les transaccions i que siguin els propis mercats financers els que es facin càrrec dels seus deutes; dipòsit de garantia comú a nivell europeu i fons de liquiditat de bancs, no pagat pels contribuents; promoure la competitivitat de l’economia a través d’una estratègia de desenvolupament sostenible per re-industrialitzar Europa; una política climàtica, que el comerç de carboni torni a ser un instrument eficaç i una transició energètica a l’interior de la Unió.

A Catalunya, però, l’oficialitat s’ha llançat a tornar a parlar de l’anomenat “procés” com si les eleccions no hagin de tenir cap repercussió al nostre país. Els partits catalans es miren el melic i em temo que també el PSC, obsessionat en salvar els mobles i amagant el cap sota l’ala més que mai.

Els ciutadans perceben que la direcció del PSC actua com un grup de tecnòcrates aliens a les preocupacions dels ciutadans ?. És per això que milers de catalans i catalanes han passat del PSC aquestes eleccions ? perquè el PSC hem passat d’ells i elles ?. Ho hem de reconèixer clarament i demanar-los excuses. Ens han votat els més fidels però ens han abandonat centenars de milers que abans confiaven en nosaltres i no captem cap votant nou perquè no resultem atractius.

Quan això passa – i ja és la tercera vegada en tres anys i mig i la segona en any i mig, ja es poden forçar totes les interpretacions que es vulguin, però el cert és que no oferim les solucions que connecten amb els ciutadans. I si el PSC sempre ha tingut dos eixos d’actuació que responen als mateixos dos motius que van ser l’origen de la nostra fundació, potser que revisem on errem.

Partit d’esquerres i partit catalanista. Socialistes i catalanistes per les mateixes raons, dèiem. Sempre hem tingut una doble preocupació: la social i la nacional. Ara molts creuen que hem abandonat una i altra i per això cal canviar.

Tant les reivindicacions socials com les nacionals no només no s’han resolt sinó que els darrers anys han anat a pitjor. La crisi econòmica ha agreujat les condicions de vida de la immensa majoria de catalans i la sentència del TC del 2010 i l’actuació del Govern del PP ha retallat greument la nostra capacitat d’autogovernar-nos. Per això el dret a decidir és assumit per tanta gent que no creu que els socialistes l’assumim per molt que figuri al nostre programa.

I no ens resignem. Si ho féssim hauríem de plegar. Però no volem abandonar la lluita pels treballadors als quals sempre hem considerat que serviríem millor si ens podíem autogovernar, si podíem decidir per nosaltres mateixos, si la relació de Catalunya amb Espanya era de respecte mutu i no d’abús i de poc respecte a les nostres institucions, a la llengua i cultura catalanes, a uns recursos justos, a la voluntat que hem expressat a les urnes sobretot quan hem votat els estatuts que no s’han respectat.

El nostre compromís és amb la transformació de les condicions de vida dels ciutadans. Per això renovem la nostra decisió de lluitar aferrissadament amb polítiques veritablement d’esquerres. I també renovem el nostre compromís amb el dret a decidir dels catalans i les catalanes. El PSC ha de treballar sincerament per una consulta que evidentment haurà de ser legal perquè tingui valor i credibilitat.

Però si volem tornar a representar una gran majoria de catalans i catalanes hem de canviar accentuant le nostre perfil d’esquerres i catalanista, ecologista i feminista. Seguir com fins ara significaria continuar sords als clams de la gent. I demostrant que al PSC hi cap molta més gent de la que ara pensa i ha demostrat que vol l’actual cúpula. El nostre és el partit “ dels socialistes” de Catalunya i per tant hem de fer possible que tothom que es reclami del socialisme pugui ser al PSC in dependentment de com somniï la Catalunya del futur. Ara s’han apartat milers de militants, simpatitzants i votants. Fins i tot molts dels qui ens havíem compromès amb l’actual direcció i amb el primer secretari ens hem allunyat de les decisions, ens hem sentit apartats i només acceptem les decisions per respecte a la majoria que sembla donar-li suport. I així també s’han sentit apartats milers de catalans i catalanes. Ara es diu que es comptarà amb tothom i que serà un PSC plural i ben definit. Però els ciutadans no s’ho creuen si no veuen una renovació del nostre perfil i una nova direcció. No n’hi ha prou en maquillar l’executiva del PSC fent canvis per significatius que siguin. El PSC és a la UCI i no necessita maquillatge sinó cirurgia i no ambulatòria sinó major.

Cal un Congrés i potser una Gestora que el prepari acostant posicions, amb mà esquerra, escoltant tothom, incorporant totes les sensibilitats i tots els posicionaments possibles que només haurien de tenir com a límit la lleialtat. Els companys alemanys consulten sovint la militància. Nosaltres ho acabem de fer en un dissabte a les primàries. Per què no fem el mateix i escoltem què diu la nostra gent ?

Les excuses que el partit s’obriria en canal, (com si no ho estigués obert ja ara) o que no es troba ningú que pugui assumir la màxima responsabilitat, demostren poca confiança en la militància i en la seva maduresa i en la qualitat dels seus quadres més qualificats. O que aquesta direcció comença ara el seu cicle com si els cicles en política els marquès la cronologia i no els ciutadans i les ciutadanes.

I són aquests i aquestes que ens ho reclamen. Només cal escoltar la gent més activa als moviments culturals, sindicals, educatius, sanitaris, esportius, associatius de tota mena. És la nostra gent No sentir-ho confirma la ja gairebé nul.la connexió amb la societat. O, encara pitjor, que estem escoltant altres veus alienes a la nostra base de sempre.

El PSC està per damunt de cadascú de nosaltres. Per respecte a la nostra història i als ciutadans als quals hem de servir, hem de renovar l’instrument de què ens vam dotar fa 36 anys. Els reptes d’afrontar la crisi, de defensar les capes més necessitades de la nostra societat i del medi ambient, d’exercir el dret a decidir dels catalans els ha d’encarar una nova direcció del PSC. Un PSC amb personalitat pròpia que estableix relacions amb el socialisme de la resta d’Espanya des de la seva sobirania. Només així tindrem alguna possibilitat de tornar a recuperar la credibilitat del nostre projecte

Publicat dins de General | Feu un comentari

Diana Salvadó perquè és com tu

Publicat el 23/05/2014 per XAVIER SABATE IBARZ

1 – Perquè lluita per la solidaritat essent solidària, pel socialisme essent socialista, pels catalans i les catalanes essent catalanista

2 – Perquè és una activista cultural que ha lluitat al seu poble d’Alforja per un Ateneu d’esquerres i un cop assolit n’és una de les ànimes des de fa anys.

3 – Perquè és una bona filòloga catalana i professora d’informàtica que ha preferit no deixar els i les seves alumnes durant la campanya malgrat que tenia dret a 15 dies de permís com a candidata.

4 – Perquè és rigorosa en els discursos i fins i tot en els mítings.

5 – Perquè sent com a propis els problemes de la gent que l’envolta

6 – Perquè és ecologista defensant el medi ambient i feminista lluitant per la igualtat de gènere.

7 – Perquè és pacient i tolerant, tenaç i diu el que pensa.

8 – Perquè aquesta campanya ha transmès confiança i ha connectat amb les persones

9 – Perquè ha defensat Europa com a marc de convivència i nació

10 –Perquè els qui la coneixem sabem que és una persona amb compromís, idees, valors i força per lluitar

Publicat dins de General | Feu un comentari