
Teresa Carrera ( Teté ) ha acabat el seu camí en aquest món. Ha estat d’aquelles persones que a cada pas hi han trobat molt de sentit en la implicació en tot allò que pensaven que mereixia la pena de veritat.
Serveixi d’exemple un dels seus poemes preferits que compartíem “ La poesia és un arma cargada de futuro “ de Gabriel Celaya. I en especial aquells versos:
“ maldigo la poesía concebida com un lujo cultural por los neutrales
que lavándose las manos se desentienden y evaden
maldigo la poesía de quien no toma partido
partido hasta mancharse “
Aquest poema que va musicar Paco Ibáñez era una de les seves – i meves – cançons preferides. Quan ella la tocava i cantava a la guitarra li deia que li trobava més sentit que quan la cantava Paco Ibàñez. M’engegava a pastar fang però jo sé que li agradava sentir-se part del gran col·lectiu que lluita per un món millor
Quan fa uns anys em va anunciar amb entusiasme que s’havia tornat a enamorar del seu primer amor Víctor Farré, livaig dir: “ Ei¡¡ Tu vas de Gabriel ( Celaya ) a Gabriel ( García Márquez ) que a ‘El amor en los tiempos del cólera’ explica com Florentino i Fermina viuen un apassionat primer amor de joventut que queda interromput que tornen a reprendre a la vellesa amb un viatge fluvial pel riu Magdalena i decideixen continuar navegant junts indefinidament “ .
Vam riure molt i aquests darrers anys ha tingut la sort de viure aquesta passió retrobada.
Entremig , un fecund caminar per la vida. Li dic a la catedrática Manuela Brunet especialista en canvi climàtic quan em comunica la seva mort: “ Estic desolat. Ha deixat un gran record per on ha passat. Jo la vaig convèncer per deixar la Diputació i treballar amb mi al Port de Barcelona. Després per ser diputada i també per ser Presidenta de l’Associació Salvador Allende de Tarragona. Discreta, lleial sempre en tots els àmbits de la seva vida tant professionalment com politicament i també en la vida privada, s’havia compromès de molt jove políticament i socialment, en la lluita contra el canvi climàtic i pel medi ambient quan encara molt poqueta gent en parlava «
Teté ha estat un exemple no sols per tot això, que ja és dir. També ho ha estat Per les formes de participar en el compromís social .
Profundament d’esquerres, quan la vaig convèncer perquè s’incorporés a la socialdemocràcia a través del PSC em va confessar que ho havia meditat durant algunes nits perquè ella que havia militat al PCE i al PSUC quan va arribar a Ctalunya, considerava la militància política un tema molt seriós i em va advertir que si finalment ho feia era perquè considerava que era un instrument – “no l’únic!”, va matisar aixecant la veu – útil per a la causa de la gent més fotuda ”. Ella que s’havia bregat en els moviments socials i a Comissions Obreres entenia que la lluita organitzada no era res trivial ni banal
Rigorosa en les propostes sempre fonamentades en l’estudi dels temes, conscient del paper que jugava a cada moment. Quan va prendre possessió de l’escó al Parlament de Catalunya em va dir: “i ara què?”. li vaig respondre que tenia poc a aconsellar perquè tenia prou bagatge i compromís. Li vaig dir però: “Només et diré una cosa: quan creuis la porta del Parlament cada dia pensa que no ets tu sinó que són 700.000 persones a qui representes: nens, joves, adults…. I a tu no cal que t’ho expliqui, els que més necessiten de la teva veu són aquells i aquelles que tenen menys possibilitats. I que totes formen part de.
Puc donar testimoni que es va dedicar amb cos i ànima. No tenia horaris ni dissabtes ni diumenges no només si la trucaven sinó que procurava ser-hi present encara que no ho fessin allà on hi havia una inquietud, un problema que pogués ajudar a resoldre. Tenia al cap la província sencera perquè sabia el que es coïa a cada comarca més enllà del que era el seu àmbit de coneixement de política social.
I a més sense participar mai en les lluites intestines que el repugnaven enormement i en les quals mai no va voler entrar allà on era. Lliurada a les causes en què participava, no regatejava esforços a la lluita col·lectiva.
Els qui fem balanç de la vida, li trobem sentit quan en el plat dels aspectes positius podem sumar trajectòries com la seva. Llavors veus com les misèries pesen molt poc i els exemples com el de la Teté decanten la disputa.
Els qui hem tingut la sort d’estimar-la sabem valorar el regal que ha suposat conèixer-la.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.