Bateries per una gestió intel·ligent de l’energia

BATERIAS INDUSTRIALES (25-60kWh) - Baterías modulares con capacidad de  hasta 360 kWh - Salicru

Quan parlem de bateries, sovint pensem a guardar electricitat barata per consumir-la quan és més cara. És una funció important, que pot ajudar a reduir la factura de les llars i les empreses. Però el seu paper en la transició energètica és molt més ampli: permeten aprofitar millor les renovables, moderar les puntes de demanda i contribuir a la seguretat del sistema elèctric.

Durant molt de temps hem organitzat el subministrament ajustant la generació al consum de cada moment. Amb el creixement de l’energia solar i eòlica, hem d’incorporar una altra capacitat: aprofitar l’electricitat quan el recurs és abundant i disposar-ne també quan baixa la producció. Això requereix xarxes, flexibilitat en els consums i emmagatzematge. Les bateries són una de les eines que ho fan possible.

A casa, una bateria pot guardar part de la producció fotovoltaica del migdia per alimentar els consums del vespre. També pot carregar-se de la xarxa en hores econòmiques i reduir les compres en hores més cares. El resultat depèn de la tarifa, els hàbits de consum, el cost de la instal·lació i les pèrdues del procés. La gestió intel·ligent consisteix a coordinar aquests elements amb la climatització, l’aigua calenta o la recàrrega del vehicle elèctric.

A la indústria i als serveis s’hi afegeix una funció especialment rellevant: reduir les puntes de potència. Una empresa pot necessitar molta electricitat durant intervals concrets, quan coincideixen màquines, processos o carregadors. La bateria pot cobrir una part d’aquesta demanda i moderar la potència que es demana a la xarxa. En determinats casos, això pot facilitar una ampliació d’activitat o la instal·lació de recàrrega ràpida, sempre que l’energia disponible i el dimensionament siguin suficients.

Els municipis també poden beneficiar-se d’aquesta gestió. Equipaments, instal·lacions fotovoltaiques i vehicles municipals tenen horaris i necessitats diferents. La il·luminació nocturna dels nostres carrers suposa un cost molt elevat pels ajuntaments. Analitzar-los conjuntament permet identificar en quines hores té sentit emmagatzemar energia, compartir-ne l’aprofitament i reduir costos. A més, una instal·lació preparada per funcionar de manera aïllada pot mantenir determinats serveis essencials durant una interrupció del subministrament. Aquesta capacitat, però, s’ha de dissenyar expressament: disposar d’una bateria no garanteix, per si sol, electricitat durant una apagada.

A escala del sistema elèctric, l’emmagatzematge ajuda a resoldre un problema creixent: la coincidència de molta producció renovable amb una demanda insuficient o amb limitacions de xarxa. Quan no és possible aprofitar tota l’energia disponible ara non hi ha altre remei que reduir la producció solar o eòlica. És el que coneixem com a curtailment, o retallada de generació. Les bateries poden absorbir aquesta energia i retornar-la en un altre moment. 

L’objectiu és evitar que es perdi una oportunitat de produir electricitat renovable per manca de capacitat per consumir-la, transportar-la o emmagatzemar-la.

També poden contribuir a suavitzar la corba de demanda que veu la xarxa, carregant-se en moments d’abundància i descarregant-se durant les puntes. Això exigeix coordinació. Si moltes bateries responguessin al mateix senyal de preu carregant-se alhora, podrien crear una nova punta. Per això el valor de l’emmagatzematge depèn tant dels equips com dels criteris amb què es governen.

Hi ha encara una funció menys coneguda: els serveis d’estabilitat. El sistema necessita mantenir contínuament l’equilibri entre generació i demanda. Les bateries poden injectar o absorbir potència amb rapidesa i, amb els inversors i controls adequats, contribuir a regular la freqüència i sostenir la tensió.

Una bateria consumeix més electricitat en carregar-se de la que retorna, perquè el procés té pèrdues. Però el benefici ambiental és evident perquè ajuda a substituir el consum de gas que, a més, és la tecnologia que acaba marcant el preu a l’alça i encareix d’aquesta manera la tarifa elèctrica. La gestió econòmica i la gestió ambiental s’han de considerar conjuntament.

Aquesta mirada es pot ampliar a l’emmagatzematge hidràulic per bombeig. Elevar aigua amb electricitat disponible i turbinar-la posteriorment permet desplaçar energia entre moments diferents. Bateries i bombeig poden complementar-se segons la ubicació, la potència, la durada i els serveis requerits. El sistema necessita solucions a diferents escales.

L’emmagatzematge en el seu conjunt evita la caiguda de preus en les hores de màxima insolació que a Espanya l’any passat van ser prop de mil. Això perjudica les noves inversions tan necessàries en energia renovable.

El repte ara és reconèixer aquestes funcions i establir models que remunerin els serveis efectivament prestats. L’estalvi del consumidor, la disponibilitat de potència, la continuïtat del subministrament i el suport a la xarxa tenen valors diferents, que cal avaluar sense comptar dues vegades un mateix benefici.

La pregunta útil davant de l’emmagatzematge en bateries o amb aigua és, doncs, quins problemes pot resoldre per als consumidors ja siguin domèstics, industrials o de les administracions però també per al sistema. Respondre-la bé ens permetrà convertir l’emmagatzematge en una infraestructura al servei d’una energia més neta, segura i assequible.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *