Txus Garcia

26 Jun, 2007


Tauromàquia cultural o “LA SUERTE DEL NOVILLO”

FLAIXOS — Publicat per katalitz @ 20:57

Tenim una ciutat amb Patrimoni, aires de canvi, vaixells de guerra, Char3 paralitzada i 2016. I plaça de braus, la qual cosa em permetrà desvetllar-los certes analogies amb les polítiques culturals que gaudim des de fa anys a la nostra ciutat i que els in-gestors/es culturals desitgem canviar. En primer lloc, ens trobem que la nostra plaça està únicament i exclusiva pensada reservada a professionals del món del toro, és a dir, a esdeveniments d’alta tauromàquia.

Tarragona no està pensada per fer-hi “novillades” o “becerrades” -algun bombero torero de tant en tant per a distreure la plebs, això si-, sinó que es mesura la possibilitat de tocar l’arena de la plaça segons les “herbes” o primaveres que ha pastat el brau (grau d’experiència). Així doncs, la cultura se’ns organitza per gust i oferiment de la Presidència, que disposa d’un personal de plaça que executa les seves delícies i preferències. Aquest personal de plaça, entre el que trobem els “alguacilillos” (encarregats de transmetre les ordres del President), el “Chulo de chiqueros” i els polivalents “monosabios”, són els qui s’ocupen de que la corrida vagi com Déu, els polítics i el temps ho manen. 

El toreros professionals fan el “paseíllo” amb la seva quadrilla, han de brindar el toro a la “manola” que més quartos tingui, dependre de la professionalitat del personal de plaça per no sortir amb la femoral oberta després de la corrida i confiar en els picadors perquè li preparin l’animal que han de sacrificar en honor de la Presidència. Tot seguit, s’esforcen en fer tots els molinetes, naturals i veròniques que poden (virtuosisme cultural), abans d’entrar a matar. Estoque final, aplaudiments del respectable i somriure sardònic del President, orgullós d’una “faena” que ell només ha contemplat des de la seva estupenda tribuna a l’ombra. I aleshores, amb el toro a mig morir, entra qui el remata (des del “burladero” estant ha contemplat la faena del mestre) i qui l’arrossega, el “cabestro” de torn, diguem-li creador novell.

Amb unes polítiques culturals fetes des de la voluntat de programar únicament un tipus de cultura enllaunada i de consum ens quedem sense alternatives emergents sòlides i s’articula una estratègia que no permet l’ús dels equipaments (els pocs que tenim a la ciutat) per a activitats que no reportin beneficis econòmics o de públic.

Les arts escèniques fa temps que ens pateixen d’aquest mal: espectacles prêt-à-porter, llestos per a consumir, rentables i agradosos als “compraabonaments”, “llepapalcos” i altres elits nostrades de tecletes i maginets. Caldria afegir a aquestes maneres, suades i de gran “contentisme popular”, una sèrie de polítiques culturals veritables i amb certa assumpció de risc, tal i com proposava Ferran Mascarell en una xerrada que va oferir a la nostra ciutat, i basades en quatre punts essencials i aplicables a totes les arts:

  • Foment de la creació: O de la cultura com a centre de la construcció del territori ciutadà. A Tarragona ens cal mantenir una cantera de creadors que puguin ser els propis protagonistes de l’acció cultural. Entenem, doncs, la creació  artística com a espai de les idees, barreja de les arts i aposta de futur. Una ciutat sòlida ha de donar veu i sortida a les creacions dels artistes joves o inèdits, tot fent una aposta de risc per la cultura de base o “dels ciutadans cap els ciutadans”.
  • Exhibició i Producció: O de donar oportunitats de promoció i difusió real als artistes emergents. En aquest cas es tracta de donar a conèixer i fer escampall mediàtic i públic de tot allò que bull a la cantera de creadors. Es tracta de fer una aposta clara, compromesa i estable per donar sortida a les creacions locals facilitant una xarxa supracomarcal àgil i de qualitat. De la mateixa manera, cal fer enllaços de mobilitat cap a les altres províncies, facilitant l’intercanvi de projectes creatius entre les diferents administracions.
  • Participació, cohesió i identitat: O de la dimensió simbòlica de la cultura com a reforç d’identitat territorial. L’activitat dels creadors emergents és un revulsiu social, un catalitzador de la vida ciutadana i una manera de trobar el sentiment de pertinença a una ciutat o territori. Els artistes són un vehicle de valors, llengua, tradicions, cultura i novetats que cal aprofitar i revertir en el creixement comunitari. El reforç i la coordinació d’un treball associatiu potent, així com la creació progressiva d’una xarxa de creadors, agents culturals i equipaments de les comarques de Tarragona, fa que la ciutat esdevingui un referent identitari de qualitat, fet des del territori i per al territori.
  • Globalització de la cultura: O de l’ambició per una cultura veritablement democràtica. Per als creadors emergents, la globalització és una proposta d’intercanvi entre els artistes de Tarragona i el conjunt de les persones que configuren la societat. Els ciutadans, com a productors culturals primers i principals (enlloc de l’administració), són ambaixadors de les arts al carrer i democratitzen l’espai cultural (museus, teatres i altres equipaments), aixecant-ne les restriccions socials i elitistes.

Txus Garcia

IN-gestora cultural

www.katalitza.com

 

Comentaris

  1. encontre tu blog hace tiempo, y me encantan los "textos" ke colocas,generalmente son autores de mi gusto.

    goooood!!!!!!!!!

    bueno saludos!
    y adioo

    Kamila

    Publicat per golocida love jajaj — 28 Jun 2007, 21:40


Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any:



Powered by LifeType