Txus Garcia

16 Mar, 2006


CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 20:31

Parat en aquell cantó, un cantó de la ciutat,

parat al cap del carrer, ell era un home parat.

No sabia d’on venia i no tenia on anar,

i en arribar al cantó en el cantó es va quedar.

Passaven -i ells les mirava- parelles d’enamorats,

agafats de la cintura, agafats en un abraç.

Passaven infants i dones que tornaven del mercat,

i l’home no s’hi movia perquè era l’home parat.

Llums que s’apaguen i encenen, la fira de la ciutat,

i en el rostre d’aquell home una amarga dignitat.

Si de vegades plorava ningú no el veia plorar.

Ningú res no li advertia, ni veia l’home parat.

Es féu un arbre de pena, es feu un arbre d’espant,

allí, al cantó del carrer, ple d’orgull i humilitat.

Algú va avisar l’alcalde, i l’alcalde, un “concejal”,

i el “concejal” els qui duien la grua municipal.

Com qui lleva un monument d’un carrer de la ciutat,

varen endur-se una nit l’home, l’home parat.

Vicent Andrés Estellés

Comentaris


Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya:



Powered by LifeType