Tirant Lo Blanc

Me sembla que no us ho havia dit, però el dia 23 de juliol me'n vaig cap a Lisboa!! Bueno realment no vaig sol... com ja us podeu imaginar, amor i carinyo me sobra! jeje Però abans de marxar volia fer-vos dententes!

Segurament ara em direu pues jo me'n vaig a Moscú, o a Honolulú... si!!! Molt bonic! Però... jo me'n vaig a Lisboa... i faré aproximadament unes 1089 fotografies que són les que caben a la targeta de la càmara de fotus.. ja les penjaré al Picassa. També portaré un cd de Fados... lo qual encara no sé com sona... però també us diré un secret me volen fer anar a veure Jazz. Jazz? Però si no vaig ni a veure'l a Reus.... (amb carinyu).

Si voleu que us porti alguna cosa només ho heu de dir!!! Espero que les vostres vacances també siguin fantàstiques!

Ahir sentia per la ràdio que fa dos mesos es van fer uns recitals de poesia catalana a Nova York, i la veritat em va impactar al veure la gent que hi va participar. 

El recital va ser organitzat per l’Institut Ramon Llull i hi van participar tres mestres de la música americana, i en especial de la de la ciutat de Nova York: Nueva York, Lou Reed, Patti Smith y Laurie Anderson.

Aquests van llegir versos de gran poetes catalans traduïts a l’anglès, acte que es trobava integrat dins de la setmana de promoció de la cultura catalana titulada Made in CataluNYa. Entre d’altres es van recitar poemes de Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Miquel Barceló, Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol.  

Mirant també he trobat declaracions dels tres cantants, segons ells “uns textos de gran riquesa poètica, un autèntic tresor”. Però sobretot m’agrada el que va dir el MESTRE Lou Read, “em sento molt afortunat de formar part d’aquests recitals d’unes traduccions magnífiques d’una poesia d’excel·lent qualitat”. També va dir que es va sorprendre de l’obra de Blai Bonet. 

Patty Smith comentava que “ aquests pomes ajuden a entendre i apreciar altres cultures, altres llengües i altres tradicions” però sobretot remarca que “el fet de no conèixer res més que el que tens a prop és un dels principals problemes del món, si ens coneixem ens entenem”. 

Per altra banda Laurie Anderson, va reconèixer la seva admiració per Miquel Barceló, i també va admetre que el contacte amb ala poesia catalana del segle XX ha estat una gran inspiració al sentir el desig de la llibertat. "Quan veus una cultura que lluita per la llibertat ho veus al seu art, als carrers, és tremendament inspirador, per això m’he sumat a aquesta iniciativa”. 

Made in CataluNYa va coincidir amb l’exposició Metropolitan Museum of Art de Nueva York que dedicava a l’art català d’inicis de segle XX (Barcelona i el Modernisme: de Gaudí a Dalí).

Uoo!! Què de temps, sembla que va ser ahir que enviava un fax al senyor Tinet, i resulta que era abans d'ahir, o potser fa dos dies; ara no recordo! Avui fa un any i una setmana què vaig començar amb això del bloc, tot per la culpa d'un tal Jaume!!!

Ara us copio l'email intergalàctic que m'ha enviat aquest matí, nit al planeta Bretanya-587 i de la galàxia U-1983:

Estimats i estimades, preferiblement i per qüestions de gust, Estimades!

Em dirigeixo a vostès per tal de fer arribar les meves lletres més enllà del meu petit país. Us sorprendrà que després de més de 400 anys de la meva mort, avui apareixi envoltat de codi binari però em veig amb l'obligació d'avisar-vos sobre el vostre futur immediat. I és que cada vegada ho veig tot més pelut, el vostre món està ple de guerres, d'una fam que no es podrà aturar mai, i als països que haurien de donar exemple són els que menys en donen, vaja un món de disbarats.

L'altre dia vaig anar a una altra reunió (com veieu estic tot el dia de reunions) aquesta era la típica reunió anual de planetes, i la Terra va venir molt canviada (no sé què d'algo de climàtic) però, com tots la coneixem li vam dir que es preocupessin els seus fills per ella que ja ens tenia cansats. Com segur que ja us imagineu Mart, què és un caxondu, li va dir que de vermell quedaria molt bé, la pell s'estira li deia, que graciós que és Mart, aquests del Sud, són la polla! Però clar el planeta Júpiter que no és més del Nord perquè no pot ens parlava de les seves tonteries del fred i de les saunes, que s'ha cregut ell si no sap que és la Mediterrània.

I clar també he tingut una reunió amb els veïns de l'escala (que havien canviat molt i ens vam decidir trobar). La cosa no ha anat malament, vam acordar fer un sopar cada divendres galàctic (tres mesos terrestres), també barbacoes els diumenge i sobretot partides de Trivial els dimecres, on el meu amic el Gedi Martí Joan de Galba em diu les respostes de les preguntes amb em pinganillo (no ho digueu però!).

Ara us ensenyo el nou eslògan de campanya electoral dels Gedais:

Pim, Pam, Pum, bocadillo de atún.

Sisusplau voteu-nos i que la força us acompanyi!

Hola gent! Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a telemadrid. Com que ja suposem que no la llegiran i si més no, no respondran.... M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït Bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa-muntatge de telemadrid. La informació ens fa lliures...o això és el que diuen. Aquí va la carta:

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, un poco sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.  No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas,  ero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas.  

Además, como nos puedenconsiderar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen  andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano,¿seria el caso a la inversa  posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que  quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la  gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice.  

Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano.  

Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: Que les meves llàgrimes deràbia ofeguin la vostra ignorància!

Com va sent tradució durant el últims mesos tots els pasïssos s'han possat a triar al seu personatge més important, com a bon reusenc, fem força per a Gaudí (es pot votar infinitat de vegades...). Així que clica l'enllaç i vota a Antoni Gaudí.

El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s'ha parlat. I de les principals ciutats: Alcira, Játiva, Gandía on quasi s'ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d'una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d'Aragó, en una part de França, i en un poble d'Itàlia. ¡Ah!, i també a Andorra: la Vella.

Suposo que haureu vist aquesta imatga algunes vegades, però em fa tanta gràcia que em veig amb l'obligació de penjar-ho al blog!