Tirant Lo Blanc

M’ha costat un parell de dies, però havia de pensar bé que volia dir. Al final he tingut clar que en el fons no he de dir gaire cosa, que tot està dit. Diumenge vaig anar a la presentació d’un llibre “El Calafell de les dones”, escrit per Úrsula Subirà i Helena Paricio i que ens parla de les dones de Calafell durant la època de la guerra civil.

Desgraciadament no vaig poder veure tot l’acte, per molt que en tenia moltíssimes ganes (veure a gent en situacions diferents a les habituals sempre t’emociona), però gràcies a les noves tecnologies puc dir que he sentit i vist (més o menys bé) tot el que va passar allí sense mi. (com s’atreveixen a començar sense mi).

Podríem dir que he vist l’embaraç de la criatura i al final el naixement. Penso que els hi ha costat moltíssim, moltes hores de treball, i encara moltes més de preocupació. Han entrevistat unes 30 persones, tot i que al llibre en surten 22. Primer van fer les entrevistes (suposo que per destriar una mica i no agafar perfils massa semblants) i després segones i terceres entrevistes, per gravar-ho, ja sigui en mp3 o el que fós i després en vídeo, per acabar fent un DVD que ve amb el llibre.

De diumenge només puc dir un parell de coses (estava tot el rato menjant jeje). Les dones (totes majors de 80 anys) que eren les protagonistes de l’acte estaven realment contentes, totes acabaven de sortir de la peluqueria, amb les millors colònies i amb el vestit del diumenge. Estàven totes molt contentes, algunes (bastantes) emocionades i molt agraïdes a les autores, entre les autores i les “àvies” es van passar tot el matí tirant-se floretes.

I la segona cosa important (per mi) va ser que vaig prendre una decisió, si mai tinc relació amb un llibre delegaré la firma a algú, no us podeu iamginar quants llibres van arribar a firmar, amb la seva corresponent dedicatòria, quantes es van repetir? Estaria bé poder fer un estudi sobre dedicatòries.

Com deia tot va ser molt bonic i molt emocionant. No he participat en gaire cosa del llibre, la portada, però de debó que pel poc que em toca estic orgullòs del treball que han fet. Espero que aquelles inseguretats que tenien al principi es converteixin en moltes ganes de tonar a formar part d’algo com això, amb més ganes si es pot!

http://www.calafell.org/4%5F0/NOTICIES/detall.cfm?ID=00000001SV&IDIOMA=CAT&IDIOMA_ID=1