Tirant Lo Blanc

Dilluns passat es va estrenar a TV3 un nou programa sobre la llengua. Sobre la llengua catalana clar! Un programa de mitja hora, en horari de màxima audiència presentat per Roger de Gràcia i que em va semblar boníssim.

Boníssim que una televisió pública tingui el valor d’emetre un programa de filologia en horari estel·lar. Però encara millor que el programa estigui realitzat amb tanta intel·ligència que por arribar a arrasar a les altres cadenes.

El primer capítol de Caçadors de Paraules va ser un magnífic exemple d’intel·ligència televisiva. Perquè un dilluns a les 21.30 de la nit ¿qui deixarà de fer zaping davant d’un senyor que explica l’origen de les paraules? Ningú!

Però el dilluns a les 21.30 ¿Qui no deixarà quiet el comandament del televisor al trobar-se amb escenes de partits de futbol ? I això va ser el que van pensar els responsables del programa. Que el millor per començar era amb un monogràfic sobre el llenguatge esportiu, el seu origen i la seva influència quotidiana. I res de platós rancis, ni primers plans amb de filòlegs amb ulleres als seus despatxos. Res d’això. Estadis de futbol, gent als bars, imatges d’arxiu de grans gols i entrevistes a locutors esportius professionals. Una genialitat! Per cert la setmana que ve… insults catalans (ja n’hem parlat al blog).

Imagineu-vos proposar-ho a TVE, em tractarien de gilipolles?