Aquests dies s’està parlant de nou de la construcció de la central eòlica de la Voltorera, a la Serra de Miramar o Carbonaría. La serra de Miramar és, doncs, en perill i, amb ella, una bona part de la població de rapinyaires i altres ocells planadors d’Europa. Perquè, com se sap, aquesta serra és de vital importància per a la migració de la major part d’ocells planadors de l’Europa occidental. En dies en què no llu el sol, cosa que és força freqüent a la tardor i a la primavera, aquesta mena d’ocells es veuen obligats a migrar utilitzant els corents de vessant, és a dir, han de migrar resseguint les carenes de muntanyes. En un viatge de Nord a Sud, és a dir, d’Europa a Àfrica, o viceversa, hi ha a quasi tot el camí moltes carenes per a triar, hi ha moltes muntanyes, al nostre País... El més lògic és, un cop travessat el Pirineu, resseguir la serralada Transversal, els Catalànids, que són plens de bones carenes per al vessant, mercès als vents de marinada i al Mestral o Serè.Però, a l’alçada del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà les carenes esdevenen un coll d’ampolla, és a dir, es van estretant estretant com un embut i, al final, sols n’hi ha una, la Serra de Miramar. Des de la falla del Gaià, amb les darreres estribacions de les serres de l’Alt Gaià, i la falla del Francolí, amb l’inici de les Muntanyes de Prades, els ocells que volen fer un viatge migrador resseguint carenes han de passar, per força, per Miramar.
Aquest és un fet ja constatat científicament mercès al programa Pernis de l’Iinstitut Català d’Ornitologia (ICO). Tanmateix, cal dir que la central estaria plenament al bell mig de l’àrea de campeig de l’únic trio poliàndric reproductiu d’àliga perdiuera que tenim al País, altrament el primer descobert a tot el Món. Recordem que l’àliga perdiguera o cua-barrada (Hieraaetus fasciatus) és una espècie catalogada de molt sensible i que compta amb menys de 65 parelles nidificadores a tot Catalunya.Doncs bé, aquesta zona privilegiada per a la migració de les aus, és actualment amenaçada per la costrucció imminent d’una central eòlica que, molt probablement, provocarà la major mortalitat de rapinyaires d’Europa!!!
El Bosc
de la Marquesa
i Punta de la Mora
és l’espai més emblemàtic del litoral del Camp de Tarragona, i és alhorael símbol del triomf de la mobilització
ciutadana tarragonina i del moviment ecologista envers la preservació dels
espais naturals meridionals. La seva conservació com a Espai d’Interès
Natural, ha esdevingut un referent i ha motivat l’efecte dominó cap als
espais més propers: la desembocadura
del riu Gaià, els Muntanyans i Salats de Torredembarra, el Gorg de Creixell, la Platja Llarga, i
l’anella agroforestal de Tarragona.
Pel que fa
referència a la gestió mediambiental de l’espai, cal reconèixer el mèrit
d’haver aconseguit un projecte LIFE i haver endegat una interessant tasca
pedagògica i de descoberta per als ciutadans. Però en canvi, el que no s’ha dut
a terme ha estat la gestió forestal de l’Espai. Si a més a més, s’afegeix la
complexa relació de competències que hi ha entre les diferents administracions
públiques sobre l’EIN, i la imminent creació de l’Anella verda agroforestal
tarragonina, fa que s’hagi de crear un ens supramunicipal que configuriel Pla de Gestió del Bosc de la Marquesa.
Un Pla que no
pot anar deslligat del projecte de gestió de l’Anella verda agroforestal
tarragonina, i que no hauria de permetreque
projectes com el Camí de Ronda i el Passeig de la Platja Llarga de
Tarragona,redactat per la Secretaria de Costes de
l’Estat, es puguin tirar endavant, ja que suposarienuna ferida mortal i irreversible per a l’EIN. El
Bosc de la Marquesa
ja disposa d’una xarxa de camins perimetrals, transversals i longitudinals, de
terra i d’arena, i no té cap necessitat d’eixamplar el camins existents. Cal
evitar una major pressió antròpica sobre l’EIN, i s’ha de regular la seva
mobilitat. S’han d’obviar les neteges del sotabosc i s’han de realitzar d’una
manera molt acurada les esclarissades del bosc, per tal de preservarun dels millors savinars litorals(Juniperus phoenicea lyciae)que
es conserven a Catalunya i un sotabosc molt divers i ric amb espècies com el
llentiscle, l’arçot, l’aladern, l’arítjol, l’ullastre, el margalló, el
lligabosc, el càdec, el garric, l’esparreguera boscana, el bruc
d’hivern, l’estepa blanca, el romaní,..., que serveix d’aixopluc per la
fauna. Cal aturar l’extracció d’argila groga dels penya-segats de la platja de la Cala Fonda (“Waikiki”)
que provoca una gran erosió, regular l’accés motoritzat a la zona tal com s’ha
fet aquest estiu, recuperar els marges de pedra seca, instal·lar el Centre
d’Interpretació de la natura al Mas Grimau i millorar la senyalitzacióde l’espai.
En definitiva, la supervivència del Bosc de la Marquesa està en perill,
i només depèn d’un Pla de Gestió que reguli els seus usos, que tingui un
pressupost real, i que senzillament el protegeixi d’amenaces absurdes i
irracionals. És necessari que s’incorpori veloçment al futur Parc Natural
de les Terres del Gaià.
Lluís Estamariu i Lola Paniagua
Plataforma Salvem la
Platja Llarga, cala Fonda (Waikiki) i Roca Plana
M'agradaria
explicar-los totes aquelles actuacions que ha fet el govern de
Tarragona i les que farà en el futur per tal que vegin un futur
optimista per al Bosc de la Marquesa i les platges del voltant,
incloent-hi la platja Llarga, així com per a la resta del nostre
municipi.
Entenc i comparteixo la seva preocupació per aquestes
zones del nostre litoral, que combinen uns extraordinaris valors
naturals, culturals i paisatgístics amb una hiperfreqüentació, sobretot
a l'estiu, que fa perillar la seva conservació si no ens posem d'acord
tots els agents interessats: govern municipal, ciutadans, entitats,
DMAH, ministeri, etc.
El govern local comença a fer els deures.
Per primera vegada en molts anys hi ha hagut un control de la guàrdia
urbana al Bosc de la Marquesa i a totes les platges del municipi. S'han
evitat les acampades, s'han denunciat les agressions i les conductes
incíviques tant al bosc com a les platges, i hi ha hagut informadores
ambientals durant tota la temporada d'estiu.
L'Ajuntament ha
entrat a formar part de la xarxa de custòdia del territori per tenir
les millors eines a l'hora de preservar els espais naturals de tot el
seu terme municipal i, pel que fa al Bosc de la Marquesa, buscarem la
fórmula de gestionar-lo conjuntament amb totes les administracions
competents, amb la propietat privada i amb Depana, contribuint a
l'execució de les actuacions previstes en el pla de protecció del medi
natural i del paisatge del PEIN Tamarit-Punta de la Móra, elaborat pel
DMAH, i en el pla d'ordenació redactat per Depana, amb tot allò que
comporta (senyalització, potenciació del savinar, regulació d'accessos,
etc.).
Hem signat convenis amb Depana, La Sínia, els voluntaris
forestals i la SES (Societat d'Exploracions Submarines) per tal de
protegir i difondre els valors naturals del litoral i dels rius, camins
i zones forestals del nostre municipi, i per executar projectes de
restauració dels marges del Gaià i el Francolí i d'una reserva marina
al llarg del nostre litoral.
Amb la nova aprovació inicial del
POUM quedarà protegida tota la plana de Tamarit, desapareixen els
desenvolupaments urbanístics previstos al costat de la platja Llarga i
al Pont del Diable i, amb la incorporació d'un catàleg d'espais
naturals, es defineix una anella verda de sòl no urbanitzable a
protegir que connectarà amb les zones verdes urbanes que es
desenvoluparan a tot el municipi.
Pel que fa al projecte del camí
(camí, no pas passeig) de la platja Llarga, està ja en la fase final.
Inclou un sender de fusta per respectar les dunes que hi ha i facilitar
la regeneració dels trams que han estat sotmesos a tot tipus
d'agressions, la protecció de l'entorn dunar, la millora del sanejament
de tota la platja, la integració paisatgística de les instal·lacions,
la plantació de vegetació autòctona arbrada, arbustiva i dunar, i
l'ordenació i limitació dels aparcaments a l'àrea que actualment ocupen
els cotxes però retirats de les dunes i amb places només per a la Creu
Roja, discapacitats, serveis, etc.
La resta de vehicles hauran
d'utilitzar un altre aparcament que s'habilitarà a l'altre costat de la
via. Així mateix, l'enllumenat serà el mínim necessari i limitat a les
zones actualment urbanitzades.
Moltes de les actuacions que farem
a la platja Llarga les traslladarem també a la resta de platges del
nostre municipi, com les que es refereixen a la millora del sanejament
i dels serveis, la integració paisatgística de les instal·lacions, la
plantació de vegetació autòctona i l'ordenació dels aparcaments.
Els
vull dir que resto a la seva disposició, jo i els tècnics que treballen
amb mi, per explicar-los tot el que desitgin saber sobre aquests temes,
i com bé sap la senyora Paniagua (al senyor Estamariu no tinc el gust
de conèixer-lo personalment) el meu número de telèfon està a la seva
disposició.
L'acció d'avui s'ha suspés en part. Només ens hem trobat al
port de Torredembarra amb el Veler d'Ecologistes en Acció, que no ha
pogut sortir de port per les condicions climatològiques.
El dilluns, 20 d'octubre, membres de Salvem el Gaià sortirem del port
de Torredembarra a les 10 del matí amb el veler d'Ecologistes en Acció,
amb l'objectiu d'arribar a les 11 a la desembocadura del ri Gaià. Un
cop allí, desembarcarem per reclamar el cabal ecològic del riu Gaià.
Aquest és el manifest de l'acció conjunta d'avui de les plataformes
Salvem el Gaià, Salvem la Platja Llarga i Salvem els Muntanyans:
Manifest a la desembocadura del riu Gaià
Tamarit, 18 d’octubre de 2008
Avui, hem pogut recórrer part del litoral del Baix Gaià amb el veler
d’Ecologistes en Acció, que ha fet parada al port de Torredembarra, en
la seva campanya Banderes Negres per denunciar l’estat del litoral
mediterrani. El passat 16 d’octubre, ja van plantar una bandera negra a
la platja de Gavà, on es va desplegar una pancarta on es podia llegir
“Salvem les nostres costes”. Al Baix Gaià, tres plataformes estem
treballant per la preservació del territori. Salvem els Muntanyans de
Torredembarra, Salvem la Platja Llarga a Tarragona i Salvem el Gaià.
Ens hem aplegat avui aquí, a la desembocadura del riu Gaià, per
reclamar a les administracions competents que escoltin el clam de la
societat que demana una major protecció del nostre territori i dels
seus valors naturals. Des de Salvem el Gaià i la resta de col•lectius
del Camp, que d’una manera o altre vetllem pel la preservació del
territori, considerem necessari i imprescindible aconseguir la
protecció especial dels territoris que envolten el curs del Gaià,
mitjançant el Parc Natural de les Terres del Gaià.
Amb aquest objectiu, Salvem el Gaià presentarà les seves al•legacions
al Pla Territorial del Camp de Tarragona, denunciant entre d'altres les
agressions que pateix el litoral o els problemes ambientals generats
per la pedrera de Vespella de Gaià i reclamant, que s’estudiïn les
fórmules oportunes perquè el conjunt de les terres del Gaià i el seu
litoral associat tinguin el suficient grau de protecció per garantir-ne
la preservació dels seus valors naturals, culturals i socials.
I com no pot ser d’altre manera, l’eix vertebrador d’aquestes terres
del Gaià, el seu riu, ha de recuperar-ne el cabal d’aigua. Demanem a
REPSOL, que assumeixi les seves responsabilitats vers aquest riu
escapçat per una presa sobredimensionada, i a l’administració, que faci
els passos necessaris perquè s’acompleixin les resolucions ja adoptades
pel parlament de Catalunya i que abans de l’any 2015, data límit que la
Directiva Marc de l’Aigua Europea, estableix perquè tots els estats
membres de la UE garanteixin uns mínims ecològics a tots els riu
Europeus, el Gaià torni a ser un riu amb vida, sense oblidar-nos de la
necessitat de garantir-ne la seva connectivitat.
Per la preservació del litoral.
Per la conservació dels Muntanyans i la platja Llarga.
Per un riu Gaià ben viu.
VIII Fòrum de les Terres del Gaià
Montferri, 18 d'octubre de 2008
Benvolgudes/guts:
Amb la present us convoquem al proper Fòrum de les Terres del Gaià i
van
vuit. Es celebrarà el proper 18 d'octubre a Montferri (Alt Camp,
Mig Gaià)
al Casal, al C/ Major. És on està el bar i el Casal
del Barça. A les 17h.
Després de donar-nos la benvinguda i presentar-nos, parlarem dels
següents
temes:
1. El Parc Natural de les Terres del Gaià: Breu resum dels Fòrums i
situació actual
Persona que presenta el punt: Toni Bara
Durada del punt: 20 min.
2. Actualització de notícies dins de la campanya de Salvem el Gaià:
On va
l'aigua del Gaià?
Persona que presenta el punt: Hèctor Hernandez / Montserrat García
Durada de la presentació: 20 min.
3. Pla Territorial del Camp de Tarragona: Presentació
d'al·legacions
Persona que presenta el punt: Robert Adzerà
Durada de la presentació: 20 min.
4. Presentació de les Primeres Jornades de divulgació i estudi del
Gaià
Persona que presenta el punt: Un representant del Centre d'Estudis
del Gaià
Durada de la presentació: 10 min.
5. Una breu reflexió conjunta del profitós camí recorregut pel
Fòrum, tot i
que fa pujada i trobem trampes.
Persona que presenta el punt: Antoni Ruiz de Castroviejo
Durada de la presentació: 30 min.
La recuperació del cabal ecològic del riu Gaià, altrament dit cabal de manteniment, és un clam llargament reivindicat per la societat civil que viu al llarg de la conca del riu Gaià i a la regió del Camp de Tarragona. És un prec per a que l’empresa Repsol acati d’una vegada la Resolució emesa per la màxima representació de Catalunya que és el Parlament, que insta a la fi del segrest de l’aigua a l’embassament del Catllar.
La Plataforma ciutadana “Salvem el Gaià” celebrarà durant la primavera de l’any vinent, el desè aniversari d’una lluita incansable a favor de la dignificació del riu, a favor del seu retorn a la vida. El sentiment que em porta la celebració és doble ; per una part tristesa i impotència perquè encara no s’ha resolt el conflicte, i per una altra banda satisfacció per veure la resistència i la perseverança de la gent que estima lo riu. En aquest darrer període, s’ha aconseguit que la classe política deliberi sobre el tema en la Taula d’Alcaldes del Baix Gaià, i que l’Agència Catalana de l’Aigua hagi creat el Consell de Conca del riu Gaià per fer la diagnosi de la situació real de lo riu, i aporti una solució definitiva. La recuperació de la qualitat i la quantitat d’aigua dels rius catalans, agreujada per la intensa sequera viscuda recentment, ha esdevingut un assumpte de caire nacional, que ha permès que es consolidi la implantació de la Nova Cultura de l’aigua.
La solució passa doncs per la reutilització de l’aigua residual depurada, tal com s’està fent en zones de Califòrnia, Israel, Austràlia, Singapur i municipis del Consorci de la Costa Brava. S’ha de fer un canvi des d’un punt de vista emocional ; abocar l’aigua residual depurada al mar sense cap tipus d’ús és una autèntica aberració. La implantació de xarxes de reg d’aigua no potable en els municipis, i la descontaminació dels aqüífers malmesos pels abusos del passat, incorporen més recursos hídrics al sistema. Si a aquestes iniciatives se suma l’estalvi de consum d’aigua potable, la millora dels rendiments de les xarxes d’abastament i la dessalinització i desalobració, les operacions transvassistes queden relegades a aquells manuals d’Hidràulica que s’estudien com a rareses i disbarats, ja sigui entre conques hidràuliques properes com entre conques llunyanes. És un requisit de la nova Directiva Marc de l’aigua d’àmbit europeu ; l’autosuficiència hidràulica de cada conca.
El bescanvi de tots el drets concessionals d’aigua que disposa l’empresa Repsol a l’embassament del Catllar, per l’aigua osmotitzada de la futura planta de tractament Terciari de les aigües residuals procedents de municipis de Camp de Tarragona, és una solució estructural que no es pot rebutjar ni demorar més en el temps. És el retorn a la vida d’un riu menystingut i segrestat, símbol d’un territori i una història.
Per segon cop a Catalunya, s’ha celebrat el “Big Jump”, una acció que consisteix en banyar-se als rius d'Europa de forma simultània per reivindicar la qualitat i la quantitat de les seves aigües (veieu <www.rivernet.org/bigjump/).
L’acte d’avui al Gaià, que ha servit per a seguir reivindicant el cabal ecològic, ha consistit en la pintada d’un riu, coordinada per l’artista Morera (<www.rafaguilar.com/morera/). Després la seixantena d’assistents han simulat una remullada col·lectiva al riu carregats d’estris de bany (flotadors, tovalloles, etc.). Després de l’acció el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament del Catllar Roberto Bianchi i Lepore ha llegit el manifest unitari del Big Jump a Catalunya, redactat per la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, el qual reclama l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua.
El riu Gaià té el cabal tallat a l’alçada del Catllar des del 1975. La major part de l’aigua és emprada per Repsol per als seus usos industrials deixant completament sec el tram final. Salvem el Gaià reivindica el cabal ecològic des de fa quasi 10 anys.
L’acte ha tingut lloc al riu Gaià, a l’alçada del Catllar, concretament davant de la Torre d’en Guiu, a les onze del matí. El lema de l’acte ha estat “Ens hem de pintar el riu” fent referència, precisament, a la manca d’aigua al tram final del riu Gaià. Entre els assistents cal destacar la presència de diversos regidors de la comarca (El Catllar, La Riera de Gaià, Altafulla, La Nou de Gaià, etc.) així com l’alcalde del Catllar Josep Maria Gavaldà i el conseller comarcal de Medi Ambient, Francesc Farré.
Un dels comentaris que vaig escoltar en el Big Jump d’aquest diumenge em va fer rumiar. “T’imagines com seria aquest espai tan bonic si, a més, baixés aigua?”. Resseguint el camí que va de l’antic càmping, espai municipal avui en dia, cap amunt, en direcció a la presa, hom pot contemplar l’ús social i recreatiu que es dóna a l’espai. Els joves asseguts a les escales que baixen, els avis que estiren les cames i fan temps abans d’anar a dinar, els matrimonis amb la canalla, els ciclistes que vénen d’esmorzar del bar de la Cooperativa, els que s’acaben d’aixecar i es van a remullar a la piscina...
Molt sovint hem parlat dels valors naturals de l’entorn fluvial. Però cal fixar-se amb la dimensió social, d’identitat i de lleure que dóna el riu. És aquí un rau un dels principals valors d’aquest entorn. El riu és una mena de bioindicador social de la importància que donem al nostre medi. I la comarca s’ha posat a caminar per trobar sortides a l’atzucac burocràtic que fa que avui el tram final sigui una vergonya col·lectiva sense precedents.
El riu Gaià pot esdevenir una oportunitat per a demostrar-nos que les coses poden canviar i que no cal acceptar com a definitives les injustícies ecològiques i socials que patim des de fa dècades. El riu Gaià és una oportunitat per a vertebrar aquesta comarca i enllaçar-la amb la resta de la conca que arriba fins a Santa Coloma de Queralt.
Per segon cop a Catalunya, elproper 6 de juliol tindrà lloc el “Big Jump”, una acció que consisteix en banyar-se als rius d'Europa de forma simultània per reivindicar la qualitat i la quantitat de les seves aigües (vegeu http://www.rivernet.org/bigjump/).
L’objectiu principal del Big Jump és reconciliar la gent amb els seus rius. El proper 6 de juliol de 2008 ens banyarem, simultàniament, als rius de tota Europa. A Catalunya, aquest acte tindrà una vessant reivindicativa, pedagògica i lúdica, pel tal de posar de relleu l’estat actual dels nostres rius, on difícilment ens podem banyar, ja que el bany és el símbol que mostra el bon estat ecològic del nostres rius. Cada grup promotor de l’acció en cadascun dels rius decidirà el tipus d’acció que vol desenvolupar que ha d’incloure, necessàriament, un bany real o virtual al riu, en funció de l’acció que es vulgui reivindicar. Les fotografies de l’acte així com un petit resum de l’acció estarà penjada a la pàgina web “Big Jump” Europa.
Al Camp de Tarragona, l’acte central tindrà lloc al riu Gaià a l’alçada del Catllar, concretament davant de la Torre d’en Guiu, a les onze del matí. El lema de l’acte serà “Ens hem de pintar el riu” fent referència, precisament, a la manca d’aigua al tram final del riu Gaià. L’acció reivindicativa consistirà, doncs, en pintar un mural que representi el riu i que es col·locarà en la llera seca del mateix i la simulació del bany amb vestimentes de bany i inflables. L’acte finalitzarà amb la lectura d’un manifest redactat per la Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, entitat que promou el Big Jump a Catalunya, adaptat a la realitat del nostre riu.
No hi ha riu sense aigua ni conca sense el seu riu.
Aquest diumenge vam conèixer un bell racó de la nostra comarca i ens ho vam passar molt bé. Felicitem al Lluís (i al Jaume) per la feina feta amb les Samarretes i també a totes les companyes i companys que van participar a la marxa i la trobada al cap damunt de l'embassament. Un dels comentaris era "altre cop aquí". De fet, en els quasi 10 anys de funcionament de Salvem el Gaià, ja hem pujat unes quantes vegades fins l'embassament. Esperem que no calgui pujar-ne gaires més!
I com no, el vídeo de la jornada el va gravar en Jordi:
La propera assemblea de Salvem el Gaià serà el dijous, 19 de juny a les 8 del vespre al Casal Popular Numen Mestre de Torredembarra. Bàsicament, parlarem de l'acció del 6 de juliol, dins de la campanya europea del BIG JUMP.
Pel que fa al manifest de la marxa, vam llegir un text d'en Josep Santesmases, que va llegir la Violeta i que us reproduïm a continuació:
Aquest diumenge, 8 de juny, una vegada més, de manera pacífica, tornem a reivindicar el cabal d'aigua per al nostre riu.
Sortirem de Renau a les 10 del matí en direcció a l'embassament. Passarem a prop del torrent de Renau, i com a gotes d'aigua, arribarem fins al nostre objectiu.
I ja us podeu reservar a la vostra agenda el dia 6 de juliol. Torna el Big Jump!
Aquest diumenge, 18 de maig, vam anar fins Amposta per participar a la manifestació en contra del transvasament de l'Ebre organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Vam estar a la part del darrere de la mani conjuntament amb d'altres col·lectius que treballen per la conservació del territori i la defensa dels seus valors naturals, culturals i socials. Hi havia la gent de Yesa no!, Teruel existe i molts d'altres. A veure si tot plegat serveix perquè els polítics que ens governen escoltin una mica més a les persones!
Aquí teniu un recull de fotos de la mani. Salut i Gaià!
Aquest dissabte, 17 de maig a les 5 de la tarda, tindrà lloc a Vespella de Gaià (a Mas d'en Planes), el VII Fòrum de les Terres del Gaià.
Abans, a les 4 de la tarda, ens trobarem al Casal de Vespella de Gaià per tractar temes de Salvem el Gaià, com ara preparar l'acció del dia 8 de juny, reunió de l'ACA amb el Consell Comarcal del Tarragonès i les comandes de les samarretes.
Fins dissabte!
Aquest és l'ordre del dia del VII Fòrum:
-Coevolució del Parc Natural de les Terres del Gaià amb les Anelles Verdes imbricades; nova proposta. POUM de TGN coherent i respectuós?!
-Sincronies, estat actual, funcionament, treball i comunicacions de la Xarxa d’entitats“Coordinadora Salvem Gaià”.
-L’amenaça de fractura a la Baixa Segarra, una unitat paisatgística-ambiental-històrica-social, i perspectives de futur per a la pedrera i el torrent de Vespella.
-Extensificació de contactes i suports de les entitats del Mig i Alt Gaià, la Baixa Segarra, i terres veïnes de l'Anoia, Penedès... Corraboració de les entitats subscribints de la Proposta de LIC i de les al·legacions a la XN2000.
-Extensificació de la moció de suport municipal als municipis del Baix, Mig i Alt Gaià, Baixa Segarra, Anoia i Penedès; Altafulla + Vespella + Renau + La Pobla + + +A càrreg de la Xarxa Salvem Gaià en Nom del Fòrum. Moció al web.
-Compilació del suport dels consells comarcals implicats, de tots els partits polítics, d'entitats, recollida de signatures particulars...
-Situació actual del Pla Territorial del Camp de TGN; reconeixement ínfim de la campanya. Al·legacions de les entitats.
-Pla Director Urbanístic de la Regió Central del Camp; menysteniment del corredor del Gaià.
-Nova persona responsable com a secretari/a & coordinador/a del nostre/vostre web.
-Imminent nou domini del web: .alvent
-Elaboració de Power Point& dossiers varis de presentació versats sobre les Terres del Gaià; article a la revista Quercus..
-La samarreta de campanya.
-Estat de l’organització de les Ies.Jornades estudi i divulgació de les Terres del Gaià a Santes Creus 14-15 de novembre del 2008.
-Elaboració i difusió, a la premsa i als diferents responsables polítics, de la subsegüent Declaració de Vespella de Gaià per les Terres del Gaià
-VIIIè.Fòrum; compromís de propera seu i d’anfitrions.
La Xarxa d'Entitats Salvem el Gaià, reunits en assemblea el dimecres, 30 d'abril, vam decidir per majoria donar ple suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i declarar-nos com a entitat antitransvasista. També donem ple suport al manifest d'Unió de Pagesos.
Per altra banda, Salvem el Gaià vol denunciar la concessió d'aigua que l'ACA atorga a EMATSA, d'un milió de metres cúbics anuals del Pou de Renau i demana als Ajuntament implicats, Renau, Salomó, el Catllar, La Riera de Gaià, Tarragona (Ferran i Tamarit) i Altafulla i la resta del Baix Gaià, que s'hi posicionin en contra.
Durant l'Assemblea celebrada el passat dimecres, 30 d'abril, al Casal popular Numen Mestre de Torredembarra, la Xarxa d'Entitats Salvem el Gaià, va aprovar els tres punts que s'havien plantejat per aquest dia i que tot seguit passem a resumir:
1.- En primer llloc, es va tractar la qüestió de la concessió d'aigua que ha atorgat l'ACA a EMATSA del Pou de Renau i que li ha de permetre d'extreure fins a un milió de metres cúbics d'aigua a l'any. Aquesta concessió d'aigua de l'aqüífer del Gaià, no menciona pas ni la temporalitat ni cap excepcionalitat, per tant no estem parlant d'una concessió en cas d'emergència, sinó d'un transvasament sense ni tant sols data de caducitat. No entenem que a la conca del Gaià, per una banda, ens diguin que és deficitària d'aigua i municipis com Altafulla, Torredembarra, etc... consumeixin aigua de l'Ebre i per altra banda, l'aigua de l'aqüífer del Gaià vagi fins a Barcelona. La Nova Cultura de l'Aigua ens ha de portar a una gestió més sostenible de l'aigua i conques com la del Gaià, han de poder gestionar internament aquest recurs. Potser així, algun dia l'aigua que refrigera les petroquímiques podrà tornar a brollar pel nostre riu.
Des de Salvem el Gaià ens oposem a aquesta concessió d'agua del Pou de Renau i volem denunciar la manca total de transparència d'aquest procés i la poca informació que s'ha donat als ajuntaments i vilatans/es del Baix Gaià. Així doncs, demanem als diferents ajuntaments implicats que facin arribar una queixa formal a l'ACA i alhora, que en els propers dies, l'Agència Catalana de l'Aigua convoqui una reunió informativa per donar explicacions de la situació real de l'aqüífer del bloc del Gaià i de les condicions de la concessió atorgada.
2.- En segon lloc, Salvem el Gaià dona ple suport al manifest d'Unió de Pagesos en defensa dels aqüífers i la pagesia del Camp de Tarragona, i volem sumar-nos a la manifestació del proper dissabte 10 de maig a Tarragona en defensa dels aqüífers del Camp de Tarragona . Aquest manifest recull la necessitat de replantejar-se la gestió i l'ús de l'aigua amb criteris de sostenibilitat i amb un tracte igualitari entre els diferents sectors socials i econòmics i que en cap cas discrimini el sector agrícola.
3.- Per últim, Salvem el Gaià es declara com a entitat antitransvasista i dona total suport a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i volem sumanor-nos a la manifestació que amb el lema “Els transvasaments no són la solució”, s'ha convocat per al proper 18 de maig a Amposta. Des de Salvem el Gaià, pensem que hi ha diferents alternatives abans que el transvasament d'aigua entre conques i que encara hi ha diferents recursos que es poden utilitzar, així com seguir treballant en l'estalvi d'aigua, l'arrenjament de les pèrdues de la xarxa d'aigua potable, la reutilització de l’aigua depurada del procés terciari de les estacions depuradores d’aigües residuals tant pel que fa al reomplenament dels aqüífers com pel reg agrícola, reg de jardins públics i ús per la neteja viària de carrers, i la descontaminació i aprofitament de l’aigua dels aqüífers.
Durant l'Assemblea també es va parlar de l'acció que realitzarem el dia 8 de juny de 2008, per seguir reclamant el cabal de manteniment d'aigua del riu Gaià i que s'acabarà de concretar una vegada coneixem el contingut de l'avantprojecte de l'ACA, que ha de presentar el dia 8 de maig davant del Consell Comarcal del Tarragonès i que segons sembla, ha d'aportar solucions al conflicte del cabal del riu Gaià. Així i tot, amb tota provabilitat, aquest acte tindrà un punt d'inici a Renau, per denunciar el transvasament d'aigua d'aquest pou a Barcelona.
En el mateix sentit, també es va parlar de les airades i fora de lloc declaracions de l'alcalde de la Riera de Gaià, que va comentar que recuperar el cabal natural del Gaià és “malgastar aigua”. Des de la xarxa d'entitats, volem evitar de respondre aquestes declaracions i apostem pel conscens de tots els municipis de la conca del Gaià, que ja van demostrar durant la darrera taula d'alcaldes i els animem a seguir treballant per tal de recuperar el cabal d'aigua del Gaià i impulsar el Parc Natural de les Terres del Gaià.
Salvem el Gaià és una xarxa d'entitats integrada per:
GATA, Alternativa Baix Gaia Torredembarra, ABG Vespella de Gaià, ABG Renau, ABG Roda de Barà, ABG La Pobla de Montornès, GEPEC, Ecologistes en Acció, Ass. Mediambiental la Sínia, Ass. Joves del Baix Gaia, Iniciativa Rierenca, Xarxa Nova Cultura de l'Aigua, Ass. Cultural Kaleodoscopio, DEPANA, Salvem la Platja Llarga, CGT Camp de Tarragona, Centre d'Estudis del Gaia, JERC Altafulla, ERC del Catllar, ERC de La Nou de Gaià i el Timbal Associació Cultural del Baix Gaià.
I si la vostra entitat o associació vol participar-hi, envieu-nos un correu electrònic per poder-nos coordinar millor: 655486116 o sinia@siniadelgaia.com
Aquest blog recull les notícies i activitats de la plataforma Salvem el Gaià. Donada la pluralitat d'entitats que estan adherides a Salvem el Gaià, també hi publiquem articles i escrits que de vegades, poden no ser compartits per totes les associacions que hi formen part. Per aquest motiu, els articles i d'altres opinions que no s'hagin concensuat en assemblea, i per respectar l'opinió de totes i tots, aniran sempre signats per les persones que l'hagin redactat.
Hèctor Hernàndez
SALVEM EL GAIÀ
Entitats adherides
GATA
GEPEC
Ecologistes en Acció
Ass. Mediambiental la Sínia
La Gaianada
Junts per La Riera
Xarxa Nova Cultura de l'Aigua
Ass. Cultural Kaleodoscopio
DEPANA
ABG Torredembarra
ABG Vespella de Gaia
ABG Renau
ABG Roda de Bara
ABG La Pobla de Montornès
Alternativa Altafulla
Salvem la Platja Llarga
CGT Camp de Tarragona
Centre d'Estudis del Gaia
JERC Altafulla
ERC del Catllar
ERC La Nou de Gaia
El Timbal Associació Cultural del Baix Gaia
Joves d'Esquerra Verda de Tarragona
Associació Cultural La Pleta de la Nou de Gaia
UGT Camp de Tarragona
JERC Tarragona
Per adherir-vos o enviar-nos algun escrit, fotografies o posar-te en contacte amb nosaltres, podeu escriure'ns a la següent adreça:
salvemelgaia@gmail.com
Portaveu de Salvem el Gaià:
Josep Muntades (650190924)
