La recuperació del cabal ecològic del riu Gaià, altrament dit cabal de manteniment, és un clam llargament reivindicat per la societat civil que viu al llarg de la conca del riu Gaià i a la regió del Camp de Tarragona. És un prec per a que l’empresa Repsol acati d’una vegada la Resolució emesa per la màxima representació de Catalunya que és el Parlament, que insta a la fi del segrest de l’aigua a l’embassament del Catllar.

La Plataforma ciutadana “Salvem el Gaià” celebrarà durant la primavera de l’any vinent, el desè aniversari d’una lluita incansable a favor de la dignificació del riu, a favor del seu retorn a la vida. El sentiment que em porta la celebració és doble ; per una part tristesa i impotència perquè encara no s’ha resolt el conflicte, i per una altra banda satisfacció per veure la resistència i la perseverança de la gent que estima lo riu. En aquest darrer període, s’ha aconseguit que la classe política deliberi sobre el tema en la Taula d’Alcaldes del Baix Gaià, i que l’Agència Catalana de l’Aigua hagi creat el Consell de Conca del riu Gaià per fer la diagnosi de la situació real de lo riu, i aporti una solució definitiva. La recuperació de la qualitat i la quantitat d’aigua dels rius catalans, agreujada per la intensa sequera viscuda recentment, ha esdevingut un assumpte de caire nacional, que ha permès que es consolidi la implantació de la Nova Cultura de l’aigua.

La solució passa doncs per la reutilització de l’aigua residual depurada, tal com s’està fent en zones de Califòrnia, Israel, Austràlia, Singapur i municipis del Consorci de la Costa Brava. S’ha de fer un canvi des d’un punt de vista emocional ; abocar l’aigua residual depurada al mar sense cap tipus d’ús és una autèntica aberració. La implantació de xarxes de reg d’aigua no potable en els municipis, i la descontaminació dels aqüífers malmesos pels abusos del passat, incorporen més recursos hídrics al sistema. Si a aquestes iniciatives se suma l’estalvi de consum d’aigua potable, la millora dels rendiments de les xarxes d’abastament i la dessalinització i desalobració, les operacions transvassistes queden relegades a aquells manuals d’Hidràulica que s’estudien com a rareses i disbarats, ja sigui entre conques hidràuliques properes com entre conques llunyanes. És un requisit de la nova Directiva Marc de l’aigua d’àmbit europeu ; l’autosuficiència hidràulica de cada conca.

El bescanvi de tots el drets concessionals d’aigua que disposa l’empresa Repsol a l’embassament del Catllar, per l’aigua osmotitzada de la futura planta de tractament Terciari de les aigües residuals procedents de municipis de Camp de Tarragona, és una solució estructural que no es pot rebutjar ni demorar més en el temps. És el retorn a la vida d’un riu menystingut i segrestat, símbol d’un territori i una història.