22.01.08
Pla de gestió Territorial del Camp de Tarragona
S'ha sentit a parlar del nou pla de gestió territorial del camp de Tarragona on es pensa fer un gran polígon industrial entre Valls, Aliò i El Pla de Santa Maria, on es pretén fer créixer els pobles un elevat percentatge, comprar terres per construir polígons... sembla mentida en l'era que estem, on la gent ja comença a ser conscient del medi ambient, dels greus problemes que estem causant i ara això, un lloc com el camp de Tarragona que sigui destruït d'aquesta manera, ja hi ha la petroquímica, ja hi ha la central nuclear, el gas... que més?
S'està deixant de valorar el potencial cultural de la terra del calçot, el romesco, els castells i el paisatge mediterrani. Precisament per això, el clima mediterrani és un clima molt vulnerable, un arbre no creix igual al mediterrani que a l'interior de França. Aquí la natura és molt més sensible, més antiga, més tosca. Però en qüestió de pocs mesos el paisatge de camp serà esborrat per fer créixer desmesuradament una industria que ni tant sols donarà feina a molta gent, ja que és logística.
Els polítics no haurien de donar llisons de tancar l'aixeta si els que realment tenen el poder de destrossar o conservar les coses son ells. Hauríeu de començar vosaltres a ser l'exemple. Ara els pobles pretenen que creixin de manera desmesurada, i que passarà? que els pobles aniran perdent mica en mica la seva identitat cultural. Sorgiran com a bolets edificis racionals que estan igual aquí, que al Japó que a Grècia. Sense ser conseqüents amb l'arquitectura de la zona, sense ser conseqüents amb l'entorn rústic.
Senyors polítics, a Tarragona hi ha camp, hi ha natura i paisatge hi ha identitat a conservar i a refer, no a destruir. Per a que vostès m'entenguin, amb el seu idioma, una inversió en els pagesos, que duen una inversió en el paisatge també acaba donant diners, el turisme rural, l'únic turisme sostenible, que respecta l'entorn i valora la singularitat dels llocs. Ara, la gent que vagi a Santes Creus, si ha de sentir-se rodejat de naus de metall que embruten el paisatge igual que una bossa d'escombraries, no aniran.
És veritablement una llàstima, hauríem de mirar més pel bé general, no se com revertirà en un futur a la zona que hi plantin naus, bé sí, perifèries de ciutats gens sostenibles i sobre poblades que triguen anys en refer-se. Ara que pensàvem que les coses canviaven cap a bé, però ara apareix això. Prego per Tarragona.
Manel Rouras
(0) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent
