Petiso

3 Jun, 2006

Em vaig despertar a les 8:30 .... weno, el despertador va sonar a les 8:30, jo em vaig despertar mes tard.

Vaig esmorsar, preparar la maleta (lo basic, una segona muda, i roba de tapar), el menjar (lo basic: pa i pernil salat) i a les 9:25 estava a la porta de la resi esperant. Haviem quedat entre 9:20 i 9:40.

Evidentment em vaig tenir que esperar .... van arribar a les 9:35. El cotxe forsa gran, un familiar molt comode i gran, ni que per els canadencs es un cotxe Compacte. Tot seguit vam fer les presentasions de rigor. El Hussein ja el coneigia, i em van presentar al moro2: Masoud.

Enseguida vam agafar el cotxe i vam comensar el viatje (conduia el Hussein).

I aqui va ser quan va comensar el terror. No he vist en ma vida un conductor pitjor que el Hussein: fent eses pel mig de l'autovia, canviant de carril sense motiu i aleatoriament, conduint per l'arcen, anant a una velocitat motl variables ... realment horrible. Vaig intentar fer un cop d'estat, pero resulta que van ficar el cotxe de lloguer nomes al seu nom, i no el podia conduir ningu mes. Per sort la Rocio i el Masoud estaven mes cagats que jo, i no paraven de fer-li bronques dientli que anes mes en compte, que no anes tant rapid, etc.

Malgrat aixo, el principi va ser molt entretingut i distret. Ja que jo anaba al seient de darrera parlant amb el Masoud. Em va dir que era de Iran, i vam estar parlant un munt d'estona sobre la situacio politica d'Iran, i em va estar explicant coses de la societat Irani, que no te res a veure amb el que veiem a al TV (com era previsible). En resum, em va explicar que fa usn anys Iran tenia una monarquia, pero en aquells temps la gent era lliure i podien fer el que volguesin. L'unci problema era la monarquia. Aixi que els "intelectuals" van decidir fer una revolucio per instaurar una democracia. Pero un cop la revolucio estava en marxa, agents exteriors van fer que elnou regim fos controlat per lapart religiosa. I va comensar el govern actual. Ara mateix es una "democracia" pero dirigida pels religiosos. El president del govern esta per sota del lider suprem, que al seu torn esta per sota de deu. Acutlament s'han perdut moltes de les llibertats que es tenien durant la monarquia, i malgrat que pugi semblar lo contrari. nomes un 15% de la gent son fundamentalistes islamics. La resta, o religiosos "normals" (com poden ser aqui els cristians), o pasotes (agnostics). El Masoud es un dels agnostics, que malgrat ser musulma, va perdre la fe fa temps i ara ja no hicreu (ni practica). La prova definitiva va ser quan va volguer parlar a comprar cerveses :-p

A les 12:04 vam fer la primera parada en un poblet de carretera, per estirar les cames i menjar algo. Es el tipic poblet de les pelicules americanes, amb les botigues de menjar rapid per comprar desde el cotxe, casetes petites, molts botigues amb molts lletreros, etc.

El Masoud no va trovar cap botiga per comprar les cerveses, i vam continuar. Pero 200 metres despres veiem una gasolinera amb una botiga de licors, i el Masoud diu al Hussein que pari. Pero el crack en comptes d'entrar a la gasolinera, segueix recte uns 100 metres i para al arcen de l'autovia .... un crack vamos.

Quan ja teniem les cerveses, el Hussein va dir que volia beuren tambe. Mi vaig negar en rotund, i vaig dir que si bevia cervesa no conduia mes i que conduis un altre. La rocio va dir el mateix i al final (per sort, o no ...) no va beure. Cal dir que el Hussein estava enamorat bojament de la Rocio (aix, el amor), i era ocm un goset tot el dia darrera la Rocio. I si ella li deia algo, ell feia cas a la primera.

Vam seguir el viatje cap a Jasper sense mases mes incidents.

La cerretera era molt "bona" i ajudava bastant a no tenir cap accident. Per anar cap a Jasper hi ha una autovia/autopista. La carretera era totalment recta, amb 2 carrils per sentit, amb una gran separacio entre els dos sentits i grans arcens. La unica pega era l'asfalt, que estava bastant malament. A mes, tampoc hi havien mases cotxes, aixo si, els pocs cotxes que hi havien eren tot terrenys que et pasaven a 160, o camions enormes que tambe t'adelantaven bastant rapid.

I els paissatjes, pos tot molt maco: tot molt verd, ple d'arbres, motla aigua, casetes molt mones, etc. L'unic que no m'agradava, es que estava ple de cartelsl publicitaris de tendes, restaurants, etc.

Ah, i evidentment les autovies son gratis. Malgrat aixo, de sobte al mig de la carretera ens trobem com un peatje. Resulta que tota la vall que rodeija Jasper, es un parc Natural, i has de pagar per entrar a al vall (s'ho tenen ben montat). Per sort portavem el pase i vam poder entrar sense pagar.

El paissatje cada cop era mes "bonic", mes arbres, mes verd, mes aigua, i montanyes, senyal inequivoc que ens estavem apropant a les rocoses.

Abans de continuar ... que es Jasper?
Jasper es un petit poble de montanya (molt turistic) que esta al mig del parc natural, i esta ple de llocs per nar a veure: llacs (molts), montanyes, rius, rutes per fer excusions, etc.

Alla les 2 del migdia vam arrivar a Jasper, i vam decidri nar directes cap un dels punts d'interes turistics (un llac) i dinar alli. A les 14:45 ens trobem dinant en un amarrador del llac Anethe. Un llac precios, aigua clarisima, rodejat de montanyes, vistes precioses, etc. Tambe es notava que estavem a mes alsada, ja que feia mes fred que a Edmonton.

Per dinar, teoricament navem de "gitanos", cadascu portava coses i menjavem el que fos. A la practica jo vaig dinar el meu entrepa de pernil de rigor, i ells si que es van repartir el menjar.

Despres de dinar, del paseig i de les fotos de rigor, vam anar cap a un altre llag que estava al costat, el llac Edith. En resum, un altre llac: mes aigua, mes arbres, mes montanyes, etc. La unica peculiaritat i que em va agradar molt, es que tenia una platja (semblava natural) a una bora del llac. Molt xula, i amb l'aigua cristalina. Semblava una platja del "carib", pero amb montanyes nevades de fons.

Un altre cop despres de les fotos i caminada de rigo vam marxar cap a Jasp. Cal dir que al sortir del parking del llac el Hussein casi es carrega a 2 tios fent marxa enrera ....

A les 5 de la tarda estavem a Jasp, i vam anar a un punt d'informacio a demanar informacio i buscar mapes. Ens van recomanar certs llocs per veure i recoreguts. Tot seguit vam anar a veure dos llacs mes. La veritat es que vist un, vistos tots, pero son molt bonics. Primer vam anar al llac Patricia .... mes de lo mismo. I despres al llac Pyramid. Aquest era mes espectacular, ja que tenia una illa al mig del llac, i si pot arrivar amb un pont de fusta, i les vistes son molt xules. A mes el nom del llag es per una montanya que te devant que es diu Pyramid (poc originals) i la vista de la montanya era motl xula. Despres vam anar a l'altre banda del llag Pyramid, que tenia una petita platja, i era espectacular: una petita cala, amb una vista increible de l'illa, i de les montanyes, amb unes barbacoes per fer foc. Em vaig imaginar alli amb alguna noia, mirant una posta de sol estirats a la sorra mentres feiem carn a la brasa ..... mmmmmmmm.

A les 7 tornavem a estar a Jasp, i quan anavem cap a l'inici d'una petita excursio, ens vam trovar2 Elk's (una especie de renus) al costat de la carretera, aixi que vam tornar a parar a fer fotos.

Tot seguit vam anar a fer una petit itinerari de 1-2 hores (teoricament) caminant. estava aprop de jasper, i teoricament pujaves un petit pic que tenies uan bonica vista. La excusrio va estar forsa be, ja que el caminet pasava pel mig d'un bosc i era tot molt maco. Weno, cal dir que ens vam perdre dos cops. El primer cop per que uan cruilal no estava motl ben senyalitzada, i vam agafarun cami que no era. Sort del meu gran sentit de l'horientacio, que vaig veure que anabem molt cap el surd i el caminet teoricament anava cap el oest-nord. I despres vam agafar unba dresera pel mig de la montanya i del bosc per arrivar al parking i el caminet era bastant mes complicat, pero molt xulo tambe.

A les 8:50 tornavem al parking per agafar el cotxe. I vam decidir nar cap al "hostal" a sopar i despres ja veuriem que fariem.

A les 9:10 ja estabem al hostal .... per dirli d'alguan forma, ja que era una merda alberg que li diuen "Hostal internacional" per poder cobrar mes. Era una casa perduda al mig de la montanya, amb dormitoris de mes de 50 llits, lavavos horibles, i tot horrible. I tot per "nomes" 27$ la nit. Un robatori.

Primer vam entrar a veure com estava elhostal, pagar, i vam tornar cap el cotxe a agafar les coses per sopar. I en aixo, que sento algo familiar .... em giro escolto en mes atencio ... i vec a 3 persones parlant en castella (amb accent basc) !!! Aixi que vaig nar cap a ells, i els vaig saludar. Eren una parelal de bascos (Arantza i Javi) i un Catala de pigcerda (Marc) que estaven de turisme i s'acabaeen de trovar tambe. Els dos bascos estaven amb un cotxe de lloguer fent excurions per tot canada (portaven usn quanst dies ja, no recordo ja), i el catala portava 1 mes ja, i nava sol, sense cotxe, a recorre canada: autobus, bicis de lloguer, i sense saber res d'angles (la gent esta boja).

Al final vam acabarsopant tots junts, i vaig aprofitar per parlar castella i catala (em va alegrar el dia). Despres de sopar vam seguir la xarrera fisn tard, i jo vaig estar una mica mes despert intentant xerrar amb un noi i uan noai canadencs, fins la 1:05 de la nit que vaig anar a dormir.

Aixi que vaig nar al lavavo a rentarme les dents .... i m'adono que e mvaig deixar el respall (nem be), vaig tenir que rentarme les dents amb un dit. Despres em vaig ficarel meu supermega pijama dels Simpsons, i ara si a dormir.

Weno .... intentar dormir. Jo estava en una llitera (la de dalt), amb una llum d'emergencia a 2 metros, i la sortida de calefaccio demunt. Feia molta malor, hi havia motla llum i molt soroll. Aixi que no vaig dormir molt. Sort de la GP32, em vaig ficar a escoltar musica. Em sembla que em vaig estar unes 3 o 4 hores per adormir-me.