Petiso

9 Mai, 2006

A les 4:05 de la matinada, surtim del Molnars en cotxe cap a BCN. Viatje tranquil sense masa a destacar. Arrivem a BCN a les 5:05, i nomes arrivar demano el billet, tambe sense masa a destacar.

A les 6:02 ja embarco, despedida de la familia .... ploraneres i tal, ni que son 6 messos nomes.

Em fan esperar fisn les 6:30 (aprox) per pujar a l'avio, i tot bastant caotic (Luftansa). La gent puja a l'avio sense cap ordre, i tots embutits com una llauna de sardines, els porta equipatjes de l'avio casi plens, no hi cavia res.
A les 6:50 l'avio despega, il viatje bastant tranquil, al despegar l'avio els nervis tipics de la primera vegada que agafava un avio (el que vaig fer quan era jove a mallorca no el conto). Aixi que em va fer una mica d'impresio, pero ni mareig ni res.
Primer xoc amb uan cambrera borde. A mig vol pasa una cambrera i diu algo semblant a: "kajwle or jqkaeeeuien", total que no m'empano, i li pregunto si no parla espanyol i em fot un bocta devant. Despres vaig interpertar que m'havia dit "chess or chiken", i l'entrepa que m'havia donat era de chiken. Pero misteriosament, tenia gust a pernil dols .... misteris de la ciencia. Aixi que com tot un home em menjo l'entrepa sencer (treient l'enciam que hi havia per alli al mig esclar, que jo no soc un cargol).

A les 9:45 arrivem a frankfurt. Aqui comennsa l;odisea dels tranbords. Per sort una asafata (rosa i molt mona) m'explica on haig d'anar. Enseguida trovo al porta d'embarcament del vol cap a Toronto, i a esperar que sigui l'hora per embarcar. Aixo si ... les alemanes molt fluixes.

A les 10:50 surt l'havio de frankfurt a toronto. Aquest cop l'embarcament es MOLT mes ordenat (els canadencs son uns controaldors). Primer fan pujar als passatjers amb nens, la gent gran. I despres poc a poc els passatjers comensant pels de al cua, d'aquesta manera no es fan embusos i es tot mes rapid i ordenat. Com que tenai un sellent per devant, pujo dels ultims, busco el meu seient (de finestra) i tenia una senyora al costat. De cop aparexi un senyor, que em diu si li puc canviar el lloc, per anar sentat amb la seva dona, i li pregunto si es finestra, ell me diu que no que es pasadis central i no cal que ni li digui que no, i em demana perdo per les molestis. El avio de frankfurt a toronto per sort es moooolt mes ample que el primer i podia anar sentat comodament. A mes, de cop aparexi un azafatu que li diu a ma emva veina, que si vol pot anar a seure al costat del seu home. I jo "wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii" (d'alegria). Tot el viatje amb dos seients per mi.
Aixi que em plantejo dormir, pero els azafates amb una obsesio casi malatisa d;amavilitat, cada 30 minut o menys pasaven a oferri algo per menjar i/o veure.

Primer una mica d'esmorsar TODO (qeu era??), despres algo per veure (jo demano un suc de taronja). Despres el dinar ..... aquest cop una azafata mes amabla que l'alemana em diu: "chuiken or lam" (pollastre o corder). En un atac de bojeria per la falta d'oxigen i de son i de l'alsada, demano lam. Aixi que me dona uan bandejeta amb: un plat d'enciam (modo cargol ON), un "lam" amb uan salsa rara, patates bulldies, pastenaga i bajoques, un panet, una ampolleta d'oli i binagre barrejat, una tarrineta de mantega, i uns sobrets amb sal i pebre.

Amb previsio que el ganviet s'embrotaria amb la salsa, primer de tot escampo la mantega pel pa. Tot seguit faig el que puc, i me menjo tot el lam i les patates bullides (qui ho havia de dir). I tambe amb una demostracio de maduiresa, intento menjar una mica d'amanida ... pero no puc amb l'enciam i es queda amb un intent.

Cokies per verenar.

mes sucs de toronja ... i per sopar una pizza, de formtje o salami (estos canadenc no saben el que es una pitza). vaig demanar de salami ... i emla vaig menjat .... evidentment, despres de treure tot el tomacat i el formatje.

Tornonto - inmigracio, preguntes, mes inmigracioa, em requisen el pernil.