Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

Compartir un matí de dissabte amb gent que també té la fal·lera per la pedra seca, resulta de lo més gratificant i enriquidor. Si a aquesta oportunitat s’afegeix la vàlua personal dels companys “pedrasequeros” llavors esdevé un matí d'autèntic plaer.

   

 

  Posant a lloc la pedra de caramull caiguda.

 L’hora sagrada de l’esmorzar per en Ramón Artigas, Andreu Camps, Josep Pascual i Joan Trius.

   

Els companys foren els  DRACS VERDS de Sitges, què per la meva sorpresa, m’explicaren que portaven més de deu anys visitant i documentat les construccions de pedra seca del nostre petit territori. Aquets senyors entusiastes del patrimoni cultural porten documentades més de 5400 construccions de pedra seca al llarg i ampla de Catalunya- un bon grapat d’elles del Pla-, quasi res.

Així pel damunt calculen que han fet uns 75.000 kilòmetres en cotxe i tants altres a peu, camp a traves, buscant barraques, cossiols o clapes com aquells que busquen bolets o espàrrecs,  per cert que tenen en la seva colla a un bon especialista.

Per suposat tota aquesta feinada i cost econòmic ho fan de manera altruista.

  

A ells vull dedicar la fitxa d’aquesta gran barraca que pertany a INCASOL, sens dubte el major propietari de construccions de pedra seca de tot Catalunya i part de l’estranger.

Aquesta barraca és d’una construcció molt austera i sòbria en la que destaca la portalada amb arc de punxa. En el seu entorn hi ha un cossiol i una cisterna que ara està molt malmesa.

No tinc dades per descriure l’interior però de ben segur deu ser ampli i amb diverses estances. Com es veu en les fotos està vallada per la seva millor conservació i ben aviat arribarem a un acord per a por accedir  - a totes -al seu interior.

 

Vista de la cara nord

 

 81. La perfecció de la volta de rastell en una barraca a les planes de Santes Creus

 

 

robar-te  una petita meravella , per senzilla que pugi semblar des de l' exterior, sempre esdevé un motiu de satisfacció personal.  

 

 

Com em dic sovint a mi mateix, una barraca de pedra seca se sembla a un meló perquè fins que no hi entres a dins no pots jutjar-la, ni fer te’n capaç del que conté.

Aquesta petita construcció, just a les planes de Santes Creus, a cop d’ull no té res d’especial, però quan la tens davant t’ofereix una singular demostració de la perfecció en la construcció de les voltes de rastell, o volta adovellada,.

Fins hi tot l’arc de la portalada té una estètica impressionant.

 

Aquesta construcció té la particularitat que s’aixeca damunt, i a partir, de la base de la paret picada a la roca d’un metre d’alçada , més o menys.

Les reduïdes mides de la construcció enalteixen, encara més, la perfecció  tècnica d’aquest tipus de construccions de pedra seca, sempre espectaculars i vistoses,  amb la volta de restell.

 Detall de les diferents arcades que configuren la volta de restell.

80. Barraca amb  voltes de rastell o adovellades.

De manera sorprenent, en un de les passejades matinals, he trobat en el mateix entorn una sèrie de construccions de pedra seca amb volta de rastell o adovellada.

Aquesta de doble cos presenta unes peculiaritats originals. En primer lloc les portalades són de mig arc i les voltes dels seus sostres són de rastell, magníficament construïts.

Seria interessant poder conèixer i no pressuposar el perquè en una àrea predomina un tipologia de barraques i en un altre indret predomina un altre tipus de construcció. 

En aquets indret , al sud de Vedat i tocant al camí de Santes Creus a Alió, és troba una concentració de barraques amb aquests tipus de volta, què pel visitant esdevé particularment atractiu i que en l’ època de floració dels lliris és molt més agraït.

 Detall de les diferents arcades de restell que configuren la volta

 

 

79. Descomunal

 Panoràmica de la construcció

 

A la partida del Vedat, dins un entorn molt ben conreat  - sembla fet a propòsit per poder contemplar la majestuositat d’aquesta barraca descomunal -, trobem aquesta cuidada i recuperada construcció de pedra seca, que s’ha de documentar mitjançant diverses fotografies.

 

 

 Volta de rastell o adovellada

La construcció té una sola estança, estreta i llarga que sorprèn al visitant per la seva mida,  a cop d’ull,  des de l’exterior ens dona la sensació de que  trobarem una gran estança i no és així.

Comprovarem què una part de la construcció ha servit per a emmagatzemà, de manera ordenada i integrada a la construcció, una gran quantitat de pedres, segurament provinents de remodelació agrària de la finca, la qual cosa li dona una estructura molt gran.

La volta de l’estança de la barraca és feta amb la tècnica de volta de rastell, o adovellada, molt ben conservada.

Vista de la del darrera de la construcció  on hi ha l'afegit de pedres

 

Em caldrà veure aquesta construcció quan la figuera, que li dona ombra i fruits a l’estiu, estigui en la seva esplendor de vida.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

78. Una dels clots de “La Capona”

gps

N 41º- 21,527”

E   1º-     21,1941"

 

De ben segur en quest dies festius de Setmana Santa, veurem passejar-se per la ruta de la  Capona a molta gent que a més de gaudir d’un paisatge què respira història, austeritat, esforç i treball - l’esperit del Cister- gaudiran de la contemplació de les construccions de pedra seca.

 

La Capona s’ha convertit en un referent mediàtic lligat a la pedra seca. Aquí,  en les barraques que formen part de la Ruta de la Capona, va ser la primera vegada que les barraques de l’Alt Camp es van donar a conèixer mercès a la publicació d’una doble plana al Diari de Tarragona signada per l’excel·lent periodista Gemma Casalé. Ara just farà deu anys en Ramon “ de la caixa” i l’autor del bloc, eren retratats dempeus d’unes construccions magnifiques que van deixar bocabadats tan a la periodista com al fotògraf i sobretot a una multitud de lectors urbans que desconeixien la seva existència.

Des de llavors s’ha popularitzat la Pedra Seca en majúscules.

Per tan, és just què mostri una de les barraques més vistes de la ruta, la que està al ben migs dels clots de la Capona, una construcció de doble cos en forma de tronc de piràmide i dues portalades de restrell. Probablement sigui una de les més antigues del territori.

Els dos cossos estan en línea cabrada. Una, la petita, era destinada als animals.

Pot sobtà trobar aquesta barraca en el mig dels clots – de la fondalada- però cal pensar que la majoria d’aquestes construccions esdevingueren una bona solució per col·locar  les pedres i lloses dels despedreguements dels nous camps de cultiu, i per tan es buscava l’equidistància i un punt central.

Aquesta construcció té la gran avantatge que es pot contemplar des de tots els angles seguint el camí,  en una perspectiva i distancia perfecta.

 

 

 

77. La llegenda

 

En el camí de Sant Pere, que va de la Conca de Barberà  a l’ antiga ermita de Sant Pere de Santes Creus (la seva comunitat en segle XII fou agregada a la novella comunitat del Cister al monestir), hi trobem multitud de construccions de pedra seca.

 

Les més antigues les reconeixerem per la seva tipologia en forma de tronc de piràmide, algunes d’elles ja exposades en aquet bloc ( pep Cabret, etc).

 

Una construcció que sempre m' ha sorprès, és la que us ensenyo en aquets fitxa.   La seva particularitat resideix en el  enfaixament per un marge que l’encercla per tot el seu voltant.

 

La barraca esta construïda damunt un rellevant rocallís , ara és a un nivell inferior dels conreus i bosc en els que està ubicada. Aquest fet ens denota que la construcció de la barraca va ser anterior a l’ aprofitament dels terrenys per conreus.

 

Cal recordar que una bona part dels conreus d’aquest indret son terrens sobreposades als rocallisos, portades de les rieres a cabassos i protegits de l’erosió per uns petits marges.

 

De petit algú em va explicar què aquesta mena de barraques encerclades per un marge, esdevingueren en temps passat uns ocasionals corrals on passaven la nit els pastors i els seus petits remats de bens que pasturaven en aquestes contrades.

 

Aquesta barraca situada a davant del bosc de la Futa, completament encerclada de bosc, em va suggerir la llegenda  dels pastor que pasturaven per les planes en temps  del nostre  rei Pere el Gran, que descrit en  “Aïnea i la font santa”.

 

 

76.Bessones

Ja hem fet referència en una fitxa anterior a les barraques de doble cos, o a les construccions de dos barraques, l’una enganxada a l’altre.

Aquesta construcció té com a rellevant el seu entorn, encerclada pel bosc.

Podem apreciar com les dues barraques deurien ser fetes en dos èpoques diferents i de segur per gent diferent.

El seu estil i la seva manera de fer-les , és distingeixen bé l’una de l’altre, tot i que en la majoria de les construccions de dos cossos, amb dues portalades, la destinada a fer d’estable és més baixa.

 

 

 

Aquesta construcció la trobarem al camí del Mas d'en Roig

 

75- Barraques per a les fades del bosc

robar-te  dins el bosc amb una de les construccions singular de pedra seca com són les grans barraques et pot provocar, a mi m’ho provoca , una estranya sensació que pot donar via lliure a la imaginació.

 

No és fàcil  poder localitzar aquestes construccions amagades per la vegetació, bé ara són més accessibles i visibles donat que en la major part del terme municipal molts pins dels boscos van ser arrencats pels vendavals i pels dos bufaruts del gener del 2009. Una petita par dels boscos s’han  netejat els pins caiguts , per la qual cosa s’han fet més visibles una bona quantitat de construccions amagades, com aquesta que hi ha en el camí dels Muntanyesos a l’alçada de mas d’en Roig.

 

 

 

Aquesta construcció de doble vos ha quedat enmig d’una clariana en la que la neu caiguda el gener del 2010 va aplanar les herbes  i matolls,  donat a tot l’entorn un to i un aire de fantasia . Aquell dia mig ennuvolat, que la vaig trobar, els canvis de llum constant dins el bosc configuraren un escenari de llums i de formes en el que, de cop i volta, hi podien aparèixer les petites fades del bosc que s’ amagaven entre les ombres.

 

La barraca és de dos cossos irregulars, una és evident que feia d’’estable pel animal i l’altre era pel seu us habitual de guarda eines i llenya seca. Està envoltada per dos marges paravent a dreta i esquerra.

 

Fa poc em vaig trobar un grup d’excursionistes de Badalona que feien a peu un tram de la Ruta del Cister i  van preguntar perquè no estaven senyalitzades totes les barraques que es mencionaven en un bloc “ Barraques i cossiols” - aquet bloc-. Evidentment ells no sabien que jo n’era l’autor i tampoc em vaig donar a conèixer.

Quan els vaig comentar l’extraordinària proliferació de construccions que teníem al Pla i en aquell indret de les Planes del Pont - Pla i Santes Creus, van quedar bocabadats.

El que sí els vaig agrair va ser el respecte amb que observaven  el meravellós cossiol d’en Soleta i totes les construccions que visitaven.

 

 

 

74-L’estrany comportament d’ INCASOL

L’ Institut Català del Sol ( INCASOL ) posseeix en el terme del Pla de Santa Maria uns centenars llarg d’hectàrees de sol rústic, que dins el nou Pla Territorial de Catalunya, una  part d’ ell, ha estat classificat com “reserva estratègica”.

Aquestes propietats en els anys 80 van ser comprades per inversors privats per tal d’acollir un parc temàtic de nom  “ IDENTIRAMA” sobre la cultura catalana. Anys més tard aquest projecte va perdre l’ interès de les institucions i del capital privat per l’arribada d’un nou projecte més lucratiu, el que avui coneixem com Port Aventura.

 

En fitxes anteriors he ensenyat algunes de les barraques que són propietat d’INCASOL, en total ni deuen d’haver una trentena (?), totes vallades.

En repetides ocasions m’he dirigit a ells per saber si en varen fer en el seu dia una recopilació, inventari o catalogació, que seria lo més sensat. Mai he rebut una resposta, ni tan sols un senzill e.mail.

Al ser una propietat de diferents propietats. que no està unificada en una sola - és fa difícil, fins hi tot per les imatges aèries, poder-les quantificar.

 

  NOTA POSTERIOR. NOV/ 2010

cAL AGRAÏR AL NOU EQUIP DE PATRIMONI D'INCASOL LA SEVA DISPOSICIÓ

PER TAL DE PODER REALITZAR EL CENS. ENS HAN LLIURAT LES CLAUS I EL SEU CONSENTIMENT PER FER-HO. MOLTES GRÀCIES DAVID PER LA TEVA COL·LABORACIÓ.

 

 

 

 

 

73. L’oblit del temps

assa sovint  ens trobem amb construccions de pedra seca oblidades pel temps, records d’activitats passades enclavades en paratges ara erms, abans productius.

Moltes d’elles són construccions sublims, que encara presumeixen mudes, davant del que observa, el seu art, fruit dels esforços titànics, àdhuc estèrils.

Obres que posen el segell d’identitat  en el paratge, obres que amaguen les vergonyes de l’ oblit enmig dels boscos o tapant-se la cara amb les branques d’una figuera,  cobrint la nuesa dels enrunaments amb els esbarzers o amb les platejades fulles de les oliveres bordes.

 

 

Què n’és de sublim aquesta barraca a les planes del Pla!

La seva construcció escalonada denota la perfecció i el bon gust dels seus constructors. A la portalada, mig tapada per pinetells i l'ametller, encara hi ha restes d’estris inclassificables.

 

 

 

 

72. Fascinant construcció.

 

empre m’ha fascinat aquesta barraca de doble cos i d’una sola portalada, serà perquè ara està emplaçada en el ben mig del bosc, en un indret induït d’un màgia silenciosa i lluminositat especial.

Un bosc que ha sorgit espontani per l’abandó de les terres de conreu.

La barraca està rodejada pels pins altius i fràgils al vent. Aquesta construcció té una estètica de línees cuidades, senzilla i majestuosa. Les pedres de la barraca guarden velles històries de pagesos i pastors obsessionats en treure fruits d’unes pobres terres, que en aquest indret, van veure créixer i donar fruits a uns garrofers, que anys més tard les glaçades de l’any 1953 van assecar la seva vida.  Incapaços de rebrotar varen ser arrencats i destinats a cremar en les llars de focs i les cuines de llenya.

 

L’arc adovellat o de rastell, permet l’entrada a la barraca que té dos estances fosques, separades per una gruixuda paret amb una porta de llindar pla. Una estança pels animals, l’estable, i l’altra pels estris i per a fer foc.

 

En escriure aquestes ratlles he sabut del traspàs del professor Pere Anguera, en l’època que ell era el President del Centre de Lectura de Reus, el vaig trobar visitant algunes de les construccions de la Ruta de les barraques del Pla. Estava meravellat.

 

Aprofitant que som en vigília del dia de Reis, us deixo un petit conte perquè no perdem mai la il·lusió d'infants.

 

 

Els tres Reis de la llinda de l’església de Santa Maria.

Crònica de Ximènis de Palau*

Manel Tosas*/2009

                                                                                   

“Era el mes de març de l’any del senyor 1280. Venia amb sa cort el gran rei Pere  des de Balaguer.  Restaren dos dies sencers  al monestir de  Poblet entre  monjos. Mon senyor caçà pels grans boscos feres  totes de gran mida amb molt de coratge.

 

Demanar  a l’Abat  un fidel guia per a travessar sense demores les terres properes del templer de Barberà,  arribaria en hora bona a Santes Creus  per  poder, en dos dies de camí,  entrar a Vilafranca evitant  ser hostatjat pels Temples de Barberà que guardaven amb gelosia i delmes el pas pel coll curt en forma de cabra

 

A Poblet hi feia estada un boter  de Torrosolla que coneixia, com pocs, els camins drets que travessaven pel sol naixent les terres del camp vorejant les del Bisbe de Tarragona. Eren camins estrets sense l’empedrat antic enmig d’espessos boscos  

 

El cavaller de Moncada fou reticent per travessar  aquell coll de nit, car era un lloc plegat de bruixeries i  mals esperits. Temps feia que lo rei moro   destruir lo castell e feu desmuntar-lo pedra a pedra. Lo moro  degollà  tots els  defensors sense benedicció ni confessió, emportant-se ses dones i  els nins que quedaren vius.

 

Lo rei no atengué la petició del seu cavaller i travessaren de nit  el coll embruixat. De tots era coneguda la valentia i audàcia del gran Rei, amant d’ aventures i dificultats. No tenia por ni de guerrers ni d’ànimes perdudes, sols de la mà de Déu

 

 

 

 

 

Detall de la façana de l'esglèsia de Sant Ramón - inicialment de Santa María - S.XIII El Pla de Santa Maria

 

Els bons homes de Déu evitaven creuar aquell pas, doncs a les nits fosques  les ànimes perdudes dels degollats amb  pecat  encara erraven i ploraven  la  maledicció del poderós  rei i  mag sarraí  de no  deixar creuar ses ànimes, ni a nord ni a sud,  si no era robant el cos d’una  persona que estigués en gràcia de Déu .

 

El boter de Torrosolla  explicar al Rei que per a allunyar les ànimes perdudes  s’omplís sa boca d’alls. És deia  en lo lloc,  que  les ànimes perdudes no entraven per la boca del homes amb pudor d’ alls . Així ho feren tots els seus cavallers,  dames i servents..

 

Caminaren a la vesprada per no donar senyal ni ser vistos en  nit ventosa que ofegava els sorolls dels carruatges. Marxaren quan caigué el sol. Era temps de lluna nova. De tots era coneguda la destresa i afició de lo senyor en cavalcar de nit,  de sa fortalesa en vèncer el fred,  la pluja o la neu i mofar-se de qui grunyia o suplicava.

 

Manar desguarnir les cavalleries de tota mena de faldilles i cintes ostentoses, calia semblar senzills mercaders i no cavallers de cort. Alertada era la comitiva per la presència de bandolers  sarrains conversos de vora les fontscaldetes i de Salmella.

 

 Arribaren de matinada al coll, on bufava tan fort el vent a sa esquena  que travessa les grosses  capes de pell fins als ossos. Els xiscles portats pel vent eren els  crit de les ànimes perdudes cercant els homes  per a reviure en gloria i no en pena. Tan esfereïdors eren els seus  plors i gemecs que més d’un servent s’orinà de por.

 

Resaren tots en veu baixa pregaries als Sants.  A més d’un cavaller li semblar que una ànima perduda volia posseir-lo. Eren cinquanta els cavallers amb dames i escuders amb molts d’altres servents  i mulers que acompanyaven al gran senyor.

 

En sortir el sol havien passat amb poca dificultat el coll. Encaminant-se pel camí a l’ermita   anacoreta de Sant Pere,  a la vora del monestir  reial de Santes Creus, abeuraren ells en una font,  i les cavalleries en un rierol mig glaçat. Sa vista veia la plana del camp amb l’horitzó coronat pel resplendor de la mar.

 

Encengueren una gran foguera al recer  per a escalfar els cossos entumits pel fred i la humitat. Queixalaren  pa eixut dels monjos amb cansalada a les brases,  begueren del fort vi calent. Al deixar de bufar el vent s’oïren els cops dels picapedres a la muntanya

 

El cavaller de Cervelló  explicar que eren els treballs per a una  església que construïa el bisbe de Tarragona a la primera vila del camp en la que es veiés la mar. Era en una  vila amb pocs focs,  coneguda com la  Villalba, amb famílies de carboners i pastors, servents tots,  que  tenien l’esperit ferotge de revolta.

 

Al parlar mon senyor  feia tanta fortor d’all que entre els cavallers es guardaven distància de dos passos . No volia ser recordat per fer  fortor d’alls i ser el motiu de burla d’estranys, ni  de que cantessin rondalles malintencionades  de sa persona

 

Sense donar-se a conèixer voler saber  lo Rei nostre senyor si l’obra del Bisbe era digna de mirar.  Trobaren la nova església , a les afores de la vila closa, ja coberta i  de mides mitjanes. S’alçava damunt un replà  amb la creu seguint el sol , adornada tota ella de mènsules grotesques, la porta guardada i esculpida  amb  àngels i arcàngels.

 

En la llinda, era bellament esculpida la Verge alletant a l’ infant diví , guardats pels arcàngels , acompanyada de Sant Josep espòs , de  pastors que adoraven humils i  encara restaven figures per esculpir dels tres reis d ‘orient adorant a l’ infant. 

 

  Al mestre escultor li feu explicar aquella figura que representava a  Sant Josep de mirada altiva a la dreta de la Verge Maria alletant.  Era feta a  semblança del Bisbe que demanà destacar per damunt de les  altres figures. La figura que no adorava,  mirava arrogantment de front ,molt guarnida de bells vestits adornats de joies

 

 eient la vanitat del Bisbe, oferir mon senyor una moneda per les  figures que restaven  dels mags per fer-les a la seva semblança i a la  dels nobles de Montcada i  de Cervelló.  Les tres figures  tindrien  actitud humil i servil per  a adorar  a l’infant de Déu.

 

Feu el mestre escultor tres ratlles amb el carbó, amb sa destresa esculpí les tres petites imatges a les seves semblances . Complagué molt als cavallers tan distingit tracte de són senyor en quedar gravats,  en la pedra perpètua , acompanyant  al seu gran Rei i   adorant l’Infant diví alletat per la Verge Maria en aquella vella llinda de pedra .

 

Quedava gravada sa imatge en  l’església de Santa Maria  sense que el vanitós Bisbe en fos coneixedor.  En cada Nadal, nostre gran Rei, recordava  que humilment  amb ses nobles fidels adorava al diví infant  en  lloc pla i ventós de Villalba ”.

 

FI

 

 

 Detall del retrat en pedra del tres reis adorant.

                                                     

 

 

 

 

 

 

a en la fitxa 19, vaig ensenyar una barraca amb cinc arneres a la seva cara sud, però res te a veure amb aquest conjunt “d’arneres amb barraca”.

 Les arneres formen dos grups de cinc.

Per una coincidència familiar he conegut l’origen i la finalitat d’aquesta construcció relativament moderna. Aquesta barraca va ser construïda per a poder guardar els estris de crestar la mel de les abelles, de treure’n les sucoses i dolces bresques de mel.

 

Ja s’aprecia en les imatges que la barraca no es va construir de manera massa acurada. Tan la forma com la tècnica, fan entreveure la  urgència i maneres poc acurades. De totes maneres la seva construcció, com totes, té un elevat grau de dificultat i d'esforç.

Tanmateix el sostre de la barraca presenta un encreuament de pals i bigues de fusta , ara corcades, per assegura la volta.

 

La volta de la barraca està reforçada per un entre-creuament de troncs de pi i alzina.

Per contra, les deu arnes del marge de la vora tenen una línia uniforme, acurada. Estan dividides en dues seccions de cinc arneres cadascuna.

 

Ja es veu, a primer cop d'ull, que la seva constyrucció no va esser pas molt acurada.

El paratge agrest, pobre i rocallós en el que les abelles donaven fina mel de farigola, romaní i flor d’ ametller.

Coincideix aquesta publicació en les dates del Nadal de 2009.

Us desitjo a tots molta salut i felicitat, si a més els vostres somnis es fan realitat, podeu considerar-vos molt afortunats!

 

 

 

 

 

 

 

 

70- A la plana d’en Caxet

 

n el ben  mig d’un racó, tocant a la carretera del Pla al Pont, en unes planes ermes guanyades pel bosc de pi, pels matolls, esbarzers, argelagues, romaní i farigoles damunt d’ un gran rocallís s’aixeca la barraca  “del Caxet”. Una construcció de doble cos, de diferents mides i alçades construïdes en línia trencada per guanyar arrecer al vent.

 

 

La més petita destinada a les cavalleries té la menjadora, i la més gran encara conserva  llenya seca per a fer foc.

De ben segur deurien estar construïdes en diferents èpoques donat que els arcs adovellats , o dits  de rastell, de les portes són ben diferents.

A la vora hi ha una cisterna amb una petita pica picada a la pedra per poder abeurar  l’ animal.

 

 

 La cisterna amb la pica

 

El “Pep Caxet” era un personatge ben curiós. La seva condició era tan humil com il·lustrada en històries i llegendes antigues del Pla que m’explicava en un temps de la infantessa ja llunyana en que les seves històries i records em feien passar estones agradables els dies  d’estiu en que era obligació ajudar – amb desgana – a les feines de pagesia de la casa, sobre tot quan recollíem les ametlles amb aquelles gruixudes i pesades borrasses de sacs cosits, o bé en nits d’estiu a la fresca, al carrer assentat al pedrís de casa seva.

Quina llàstima que no les recordi totes, ni tampoc els personatges amb les seves petites-  sovint gracioses-  historietes o anècdotes que ens descrivia amb tota mena de detalls.

 

 Perfil de la barraca des d' un altre àngle.

 El paratge on es van construir aquestes barraques és tan pobre que hom és fa creus de com se’n podien treure fruits d’elles.

 

 

69- Barraques de doble cos, barraques bessones i les afegides.

 

Les barraques de doble cos no són gens freqüents, més aviat    són rareses. En tot el terme en podrem trobar una dotzena (?) com a molt.

Se’n poden distingir diverses maneres diferents segons la manera de fer-les, les de doble cos junts, les bessones o bé les afegides.

Les de doble cos generalment són una construcció posterior a l’altre, primer se’n va fer una i desprès es va aprofitar una de les parets laterals per fer-ne una altre al costat. En aquetes es distingeix clarament la barraca original per que es defineix l’estructura inicial amb  les seves pedres cotoneres més grosses.

Per contra hi ha construccions que clarament es defineixen com una estructura única des del seu inici, aprofitant una paret per suportar el llindar de la porta de l’altre.

En aquestes  diferents construccions, la primera la Camí d’Alió, la segona en les Planes i la tercera a la partida del Vedat, tres indrets diferents i tres maneres diferents de construir barraques de doble cos.

 

El millor exemple el podreu veure en la barraca del Nan. La fitxa nº 4 , en la fitxa 17 i en la 54. En la propera fitxa veurem a barraca de "cal  Caxet", una construcció de dues barraques afegides de diferent mida, molt interesant.

 

 

 

 

 

68. Conjunt al camí d’Alió

questa construcció  imponent forma part d’un conjunt de construccions agrícoles molt freqüents en el camí d’Alió. Concretament la trobarem a la partida de la Garriga Gran, vora el Mas de Martí.  A l’ entorn seu hi ha un pallissa caiguda, un cossiol i una gran cisterna  excavada sota la faixa rocosa, com és veu en la foto.

La barraca d’unes dimensions considerables, té la forma de tronc de piràmide amb un llindar pla a la portalada, reforçat amb un fals arc adovellat sobre seu per poder repartir millor el pes de les pedres sobres la portalada plana. El seu interior és molt auster.

El cossiols té la línea  clàssica amb l' obertura a nord.

La cisterna es troba una mica separada- en direcció al camí-   no deix indiferent, s’endevina un gran esforç en la construcció, deixant entreveure la composició geològica d’aquesta pobre terra de conreus.

El paratge de l’entorn del camí d’Alió es caracteritza per ser molt planer, és molt adequat per fer-hi passejades sense massa esforços. Sorprendrà la quantitat de barraques de tots els estils i formes, a més d’uns quants masos i corrals dignes de fer-ne referència.

Com he explicat en diverses oportunitats la majoria de les construccions són propietats d' INCASOL, a qui ens hem dirigit en diverses ocasions i formes per conèixer si en van fer la catalogació quan les encerclaren en malla metàl·lica. Mai he rebut la més mínima resposta. Serà que només ho varen fer cara a la galeria?