Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

 

 

70- A la plana d’en Caxet

 

n el ben  mig d’un racó, tocant a la carretera del Pla al Pont, en unes planes ermes guanyades pel bosc de pi, pels matolls, esbarzers, argelagues, romaní i farigoles damunt d’ un gran rocallís s’aixeca la barraca  “del Caxet”. Una construcció de doble cos, de diferents mides i alçades construïdes en línia trencada per guanyar arrecer al vent.

 

 

La més petita destinada a les cavalleries té la menjadora, i la més gran encara conserva  llenya seca per a fer foc.

De ben segur deurien estar construïdes en diferents èpoques donat que els arcs adovellats , o dits  de rastell, de les portes són ben diferents.

A la vora hi ha una cisterna amb una petita pica picada a la pedra per poder abeurar  l’ animal.

 

 

 La cisterna amb la pica

 

El “Pep Caxet” era un personatge ben curiós. La seva condició era tan humil com il·lustrada en històries i llegendes antigues del Pla que m’explicava en un temps de la infantessa ja llunyana en que les seves històries i records em feien passar estones agradables els dies  d’estiu en que era obligació ajudar – amb desgana – a les feines de pagesia de la casa, sobre tot quan recollíem les ametlles amb aquelles gruixudes i pesades borrasses de sacs cosits, o bé en nits d’estiu a la fresca, al carrer assentat al pedrís de casa seva.

Quina llàstima que no les recordi totes, ni tampoc els personatges amb les seves petites-  sovint gracioses-  historietes o anècdotes que ens descrivia amb tota mena de detalls.

 

 Perfil de la barraca des d' un altre àngle.

 El paratge on es van construir aquestes barraques és tan pobre que hom és fa creus de com se’n podien treure fruits d’elles.