Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

77. La llegenda

En el camí de Sant Pere, que va de la Conca de Barberà  a l’ antiga ermita de Sant Pere de Santes Creus (la seva comunitat en segle XII fou agregada a la novella comunitat del Cister al monestir), hi trobem multitud de construccions de pedra seca.

Les més antigues les reconeixerem per la seva tipologia en forma de tronc de piràmide, algunes d’elles ja exposades en aquet bloc ( pep Cabret, etc).

Una construcció que sempre m' ha sorprès, és la que us ensenyo en aquets fitxa.   La seva particularitat resideix en el  enfaixament per un marge que l’encercla per tot el seu voltant.

La barraca esta construïda damunt un rellevant rocallís , ara és a un nivell inferior dels conreus i bosc en els que està ubicada. Aquest fet ens denota que la construcció de la barraca va ser anterior a l’ aprofitament dels terrenys per conreus.

Cal recordar que una bona part dels conreus d’aquest indret son terrens sobreposades als rocallisos, portades de les rieres a cabassos i protegits de l’erosió per uns petits marges.

De petit algú em va explicar què aquesta mena de barraques encerclades per un marge, esdevingueren en temps passat uns ocasionals corrals on passaven la nit els pastors i els seus petits remats de bens que pasturaven en aquestes contrades.

Aquesta barraca situada a davant del bosc de la Futa, completament encerclada de bosc, em va suggerir la llegenda  dels pastor que pasturaven per les planes en temps  del nostre  rei Pere el Gran, que descrit en  “Aïnea i la font santa”.