Pedra seca.Barraques i Cossiols. Ruta del Cister

Realment aquesta barraca i el seu entorn ben bé valdrien la qualifiació de cinc estrelles. La construcció és imponent, ben cuidada amb un interior ple d'elements: cucós, prestatges, menjadora, etc. , a l'exterior  un gran mur paravent i una construcció lateral indefinida. Al davant de la portalada un petit marge que dóna el tomb a quasi tota la barraca per tal de protegir-ne l'interior de les inundacions de l'aigua de la pluja, donat que el nivell del rocallis de la barraca és més baix que el del cultiu. Un espectacular pi hi dóna ombra i omple la cúpula de fulles seques. El seu entorn amb ametllers i garrofers és net -amb un gran rocallis- i ben cuidat. Tot el conjunt, en sí mateix és magnífic i cal felicitar al seu propietari per conservar-la d'aquesta manera.

Avui , 20 d'agost de 2012, afegeixo el croquis - Wikipedra - del seu interior ja que la portaha estat tapada per els seus propietaris, donat el perill d'enrrunament. En una altre fitxa s'esplica com un fort bufarutva fer caure l'enorme pi damunt la barraca.

Com més conec el terme de el Pla, més m’enamoro de les seves construccions de pedra seca. Avui us ensenyo una barraca de les de  l’Incasol.

Aquesta barraca té una estètica molt maca, la seva cúpula coronada esta adornada amb dos anells de pedres rastellades que sobre tot de par darrera li configuren una imatge espectacularment atractiva i la part anterior, la de cara al sol té tota mena d’elements, una bonica i sóbria portalada, una treballada menjadora per l’animal i un cocó exterior no puc descriure l’interior perquè la porta de la tanca esta tancada amb clau.

Aquesta barraca esta  emplaçada en vell mig d’una parada , amb la qual cosa la seva figura queda magnificada.

Cal dir que totes les barraques d'Incasol tenen el seu entorn perfectament cuidat.

 Barraca del Pere Poaso, de volta de rastell – de canó- Aquesta és una construcció una mica peculiar donat que son dues construccions enganxades, de dos estils diferents i de dues èpoques diferents. La construcció primitiva, és la que queda al darrera té poques peculiaritats remarcables i en podríem dir que és de les tradicionals – sí existís aquets terme- de les que hi ha en la partida del terme que anomenen del Camí d’Alió i de les Gambades. La construcció més “ nova” és la que queda al davant i destinada a acollir els animals, la mula o al matxo generalment. Hi ha una menjadora i possiblement podia resguardar fins hi tot un petit carro. La peculiaritat la trobarem en la perfecta volta de rastell – de canó en diuen els arquitectes – molt ben conservada.

Ara que el que sorprèn més es que la porta de la barraca més antiga està mig tapada per una de les parets de la barraca de volta de rastell.  ¿Devien prendre malament les mides?. És remarcable tanmateix la rampa del costat per poder enfilar-se fins a dalt de tot de la barraca. En una anterior també hi varem trobar el mateix estil de rampa, que un comentari va apuntar com a contrafort.

En l’entorn d’aquesta construcció hi un petit i profund cossiol i un foradot que deuria ser per fer els fems.

Una sorpresa molt agradable

Al veure aquesta foto potser que n’hi haurà més d’un que es preguntarà on és la sorpresa.

Veureu, aqueta es un apetita barraca de marge, és a dir que està integrada o és un element més d’un gran marge. Cal reconèixer que si no hagués estat per la tasca de la neteja que el seu propietari ha fet en el terreny, el tros en diem naltros, i que deixa a la vista aquesta petita, però alhora increïble construcció no hi hagués tret el cap.

D’entrada em cridà l’atenció l’amplada de l’ arcada adovellada de la porta, de poca alçada però de perfeccionista construcció i una vegada a prop si veu com la construcció de la barraca continua a dreta i esquerra amb una volta de rastell - adovellada- d’un parell de metres per sota el marge. Les dues voltes de , encara que petites son precioses.

Entrant a la dreta, al final de la volta, hi ha un cossiol en el que hi fa cap un túnel estret de recollida de l'aigua del camí.

La sorpresa agradable  i la conclusió és que en qualsevol lloc, per petita que sigui la construcció de pedra seca, sí pot trobar una excel·lent representació i testimoni de l’art d'una especial forma de construir, i d’una manera de viure dels nostres avantpassat i que en aquestes pobres i pedregoses planes de Santes Creus, allò de que de les pedres se’n feien pans, hi té una de les seves bones representacions.

Evidentment aquestes construccions no eren pel sopluig al mal temps, ni tant sols per fer-hi la migdiada, sinó que més aviat eren  construccions destinades a guardar-hi les eines i part dels fruits.

S'ha produït un enrunament d'una petita part de la volta de la porta que esperem no vagi a més.

Tots som experts en tonteries

Tots som experts en fer les coses malament quant volem contradir les experiències i els coneixements dels avantpassats.

Aquesta foto és un clar exemple. Varen voler “ impermeabilitzar” la barraca revestint- la cúpula amb paviment, en lloc de afegir-hi pedruscall on calia, el resultat és que la pròpia erosió de l’aigua de puja està malmetent tota la construcció i cada vegada que passo per aquell indret el seu estat de conservació és pitjor. El dia que torni a ploure fort aquesta barraca tindrà els seus dies comptats. Llàstima que hi hagi tants enginyers...

Una raresa

La raresa d’aquesta barraca cal trobar-la  primer en l’orientació de la seva portada, completament orientada a l’est, cosa molt estranya en aquestes contrades de les planes de Pla – Pont, ja que sempre estan a contravent i de cara al sol, és a dir cara sud. Però lo realment estrany i rar és que té unes arneres a la seva cara al sud i per tant caldria pensar que aquesta barraca va ser construïda per aquet motiu per tenir-hi arnes per fer la mel.

Les arneres son una de les construccions més habituals en pedra seca i en tenim nombrosos exemples: a La Capona, a la plana del Pepet Cabret, al Mangol, i en tantes d’altres.

L'altre raresa és també la rampa, com un caminal per pujar al sostre de la barraca, ja que en la majoria de vegades sempre hi ha escales.

Com es pot apreciar en l'imatge la barraca té dues cúpules, en realitat son dos barraques juntes.

Per sort la creativitat dels nostres avantpassat en la construcció de les barraques era evident, encara que com deia el meu pare, els pagesos del Pont n'eren uns mestres.

2008-01-20

No sempre son el temps,  la meteorologia o els propis moviments de la terra les causa de la destrucció de les barraques, moltes vegades el factor humà i l’acció de la fauna també influeixen, però sí que la mateixa manera de construir-les, la tècnica i la qualitat de les pedres hi influeixen

Aquesta barraca és un clar exemple de quant  la destrucció és produeix  per causes de la pròpia tècnica constructiva .

L’espectacularitat d’aquest barraca enrunada en una gran part, és que ens deixa veure les entranyes i l’essència de la seva construcció, sobre tot a l’hora d’enlairar la volta. Com és pot apreciar, a partir del punt  en que les llosses configuren la volta, cada pedra surt més que la que té a sota i cadascuna està falcada per una petita pedra que li dona una inclinació ascendent  i així, una damunt de l’altre van guanyant alçada.

Ja hem explicat en una altra lloc, que cada llossa porta darrera i damunt seu una sèrie de lloses, grosses i petites, que fan de contraforts i que a la fi donen l’amplada de les parets.

Aquesta tècnica de construcció comporta que sí una de les falques o de les lloses cedeix, es mou o llisca provoca que es pleguin d’altres llosses i es produeix un efecte com si fossin fitxes de dominó.

Personalment vaig ser testimoni de con s’ensorrava  una petita barraca sense cap altre causa aparent.

2008-01-16

 Barraca de doble cos.

Al llarg de tot el terme del Pla hi podem trobar construccions de barraques de doble cos, és a dir dues barraques juntes. Aparentment podria semblar que és un caprici o que no tenien res mes a fer aquells valents i soferts pagesos que dedicar el temps a les construccions de pedra seca. El tema es solament arquitectònic i de limitació de la mida  de la construcció basada, en  la seva construcció original, en els contrapesos  amb  les pròpies pedres, l’una damunt de l’altra, amb la qual cosa el gruix de les parets va creixent de manera proporcional a l’amplada i a l’alçada de la barraca. Per tant si es pretenia fer una barraca amb l’interior  ampla la cúpula havia de ser gran i els contrapesos de les pedres, que conformen a la fi el gruix de les parets, també seria molt ample. D’altre manera és limitava el risc de la seva construcció. Cal comentar que també es troben  dobles barraques en les que s’aprecia clarament que estan fetes en dos èpoques diferents. Aquesta doble barraca té unes portalades planes amb lloses molt grans, està en un entorn cuidat pel seu actual propietari i en el que en pocs metres hi ha moltes construccions diverses con cossiolets i paravents

En aquest muntatge es pot apreciar les dues cares d'una cisterna. En la imatge superior es pot apreciar que l'estructura no és una circumferència exacte, si no que  s'acaba sobresortint, com una espiral. Aquest tipus d'acabat respon a la necessitat de resguardar del vent l'entrada nord de la cisterna. Les diferència d'una cisterna a un cossiol son evidents només comparant les seves imatges ( veure les imatges dels cossiols). El la foto de la cara anteposada a l'entrada s'aprecia clarament que aquesta construcció té un cós central rectangular, molt probablement l'originari, però per donar-li més consistència es va revestir d'una estructura més compacta, com la pinya dels castells, deixant sense recobrir la part en la que hi ha els forats per l'entrada de l'aigua de pluja en el rocallís. L'entrada -porta -d'aquesta cisterna, com totes, és molt estreta i està al nivell del rocallis la qual cosa no és masa habitual donat que generalment estan una mica elevades del nivell del terra.

Aquesta foto recull dos petits cossiols que estan en mig d'un bosc, ara amagats de qualsevol desconegut. No tenen cap altre peculiaritat que ser un viu testimoni de temps passat que cal, almenys, preserva amb una imatge.

D'un cossiol semblant i que avui esta mig enrunat i brut de purins d'una granja veïna, en la meva infantessa encara n' havia begut aigua a l'estiu, quant collíem les ametlles amb el pare. Val a dir que aquella aigua sempre era fresca per molta calor que fes.

 Els cossiols son construccions per a recollir l'aigua de la pluja. Generalment son petits, encara que en tenim un o dos de majestuosos al terme del Pla que ja els mostraré més endavant. La diferencia entre un cossiol i una cisterna és la seva capacitat i forma de construcció. Les cisternes son fondes ( de dos a cinc metres) i per damunt del sol sobresurt una petita construcció circular o quadrada, de un metre o metre i mig amb portella, mentre que un cossiol no té més d' un metre de profunditat aprox. i la seva construcció és comparable a la d'una barraca. El cossiols tenen l'obertura cara nord per preservar l'aigua del sol directe i evitar l'evaporació. És un cossiol cobert. La peculiaritat d'aquest cossiol , ara en mig del bosc ( de cal Pona ) és  el rec picat a la llossa per afavorir l'entrada de l'aigua de pluja. No en conec cap altre així. Els constructors dels cossiols generalment aprofitaven les pròpies irregularitats dels rocallisos i en alguns van picar la pedra per fer-los més grans.

(El meu agraïment a TradiBlog per convidar-me a la seva associació dels blogs de Cultura Popular dels Països Catalans. Quant aprengui a afegir el seu logo ja ho faré)

Les barraques d'INCASOL

 No és normal trobar barraques que tinguin una xemeneia. En els construccions del nostre territori les cúpules son sempre de pedra, no hi terra ni lliris plantats com en construccions d'altres indrets. Generalment el fum s’escapoleix per tota la cúpula de la barraca. En Aquesta hi ha en la cúpula una xemeneia oberta en dos direccions: N/S. Com podreu observar el seu estat es de total abandonament, al igual que el seu entorn que no es conrea des de fa dècades. L'interior de barraca és un autèntic cau de conills. A l'exterior hi havia una menjadora per l'animal del pagès

Barraca de la plana d'en "Pepet Cabret" 

Aquesta barraca és una de les més interessants, primer de tot per la seva magnitud i característiques, ja que té dos estances independents, la més petita hi té un amagatall molt ben dissimulat.  Aquest tipus d'amagatalls és una característica que es dona en més d'una d'aquestes construccions. Aquests amagatalls servien per guardar i amagar els fruits. Una altra característica de la barraca és la mida colossal de les pedres de la base i la petita obertura per l'entrada d'aire i claror. En l'actualitat la seva propietària ha tingut cura de netejar l'entorn, un entorn en la que hi ha un nucli de construccions remarcable amb barraca, arnera, cova per desar les portadores, cisterna i un petit hortet. tot ell configura  un nucli entranyable que mostrarem properament. Per la proximitat a dos masos propers -el mas de la Fam i el mas de cal Tosas, no seria d’estranyar que hagués estat habitada en els primer anys en que es va conrear aquesta zona ( principis del s. XVII; i que inicialment pertanyia al monestir de Santes Creus.

Aquestes increïbles exhibicions de mal gust i de poca responsabilitat i sensibilitat amb el nostre patrimoni son uns temes que lamentablement no estan legislats per manca de voluntat del govern, tant el municipal com el de la Generalitat.

És una pena comprovar massa sovint com propietaris nou vinguts malmeten les construccions.

Aquesta barraca és una de les més monumentals, amb un perímetre colossal. La portalada té una amplada de metre i mig amb tres lloses planes. Aquesta és una de les més aberrants manifestacions i dels irrespectuosos atemptats envers el patrimoni.