AMB LA RÀDIO , NO ESTÀS SOL
25 Abril, 2007 08:49
Publicat per josepro,
General
En la meva ja dilatada experiència radiofònica he pogut comprovar sovint com efectivament el món està ple d'ànimes solitàries de gent que necessitem comunicar-nos i que la solitud crea un altra necessitat tant bàsica com el veure o el respirar : crea la necessitat de parlar amb algú , de compartir en definitiva les nostres angoixes i alegries.
Ahir en un altre apartat d’ aquest programa us parlava d’ aquest jove nord-americà que va rebre 5.000 trucades i missatges després de penjar un vídeo a YouTube amb el seu número de telèfon i l'oferta d'escoltar a qui li volgués trucar.
De fet , el cas de Ryan Fitzgerald ,el jove en qüestió no és excepcional i altres persones han pres iniciatives paregudes , ( no fa gaire per exemple Juan Mann, un altre nord americà que es va fer famós via YouTube per oferir abraçades gratuïtes a estranys)
És preocupant que les persones estiguem tant necessitats d’ afecte , de companyia , de calor humana.
Jo comentava al principi que pel meu treball, curiosament , he pogut comprovar com , efectivament al decurs d’ aquests anys he rebut en diverses ocasions trucades de persones anònimes que a micro tancat m’ han parlat d’ assumptes personals , no se perquè , però suposo que amb la única fi de que els escoltés...i lo que us dic és cert. Pot ser que això de dedicar-se a la comunicació deu d’ inspirar confiança.
De fet , una de les responsabilitats que crec que te la ràdio i el comunicador en particular , és la de inspirar aquesta credibilitat, aquesta confiança als seus oients ,perquè al mateix temps la ràdio és aquest company invisible en moltes hores de soledat. És aquella veu que , pel motiu que sigui , et sona be i amb la que et sents acompanyat.
Hi ha molta gent sola , de vegades fins i tot estan rodejats de gent ,ens trobem sols i pot ser una veu estranya , com la de Ryan o aquella veu que ens parla amb fermesa , amb tendresa, com si ens coneguera de sempre i que escoltem des de algun aparell de ràdio i que des de la nostra mes terrible soledat , ens pot confortar , ens pot ajudar ha sentir-nos acompanyats ,menys sols , participant un poc del mon que ens envolta ,massa vegades ignorant-nos.
Per això avui, El Nostre Mati, el vull començar dient-vos a tots els que treballeu en solitud , viviu en aïllament , ens escolteu en isolament o ens llegiu en soledat , que encara que no ens coneguem personalment , ens importeu .Que us notem i sabem de la vostra presència a l ‘altre costat del sintonitzador i per tant per això, cada dia fem lo possible per minvar-te aquesta sensació i per a que et sentis acompanyat ,encara que sigui en el mes íntim dels aïllaments. No estàs sol , estàs amb nosaltres.