VIATGES A PEU -VALDELATEJA- L' EBRE I EL RUDRON
12 Abril, 2007 20:27
Publicat per josepro,
General
Em costa complir la meua promesa des de el darrer escrit.....vaig dir que seguiria explicant les meues caminades per les gorges de l’ Ebre al seu pas per terres burgaleses i ja fa massa dies que no tinc un moment per dedicar- m’ hi. I es que no és lo mal marxar de vacances , lo mal es tornar i trobar que la feina aparcada està per fer i que , naturalment te prioritat davant altres quefers.
Així que avui ,en un moment robat a altres ocupacions domestiques intentaré sintetitzar la resta de passejada. Passejada que seguim des de el lloc on la vàrem deixar , caminant pel costat de l' Ebre adolescent , direcció Valdelateja i a l’ espera de trobar els meus companys que havien anat a deixar el cotxe a aquest poblet i que venien , també a peu , en direcció contraria.
Ens vàrem trobar just a l' arribar a la petita central
hidroelèctrica que també descriu Espinas al
llibre esmentat al primer capítol de la sèrie. Ens quedaven tres kms
fins al poble i en aquest punt teníem que creuar el riu per un estret pont
utilitzat pels treballadors de la centraleta .Abans però ens vam desplaçar per la mateixa riba del riu uns 500 metres fins a la petita i acollidora
ermita de la Virgen de las Aguas.
Desprès de desfer el camí de l' ermita a la central hidroelèctrica i ja tot el grup , fem la resta de recorregut que encara ens reserva una darrera sorpresa. Poc menys d’ un km. abans d’ arribar a Valdelateja l’ Ebre rep les aigües de Rudron , un afluent que de manera generosa engreixa el nostre riu.
L’ Ebre no arriba a Valdelateja. Ara s’ escapa cap a la meua dreta enfilant-se per noves gorges que l 'espren riu amunt .Nosaltres seguim el corriol per la vora d’ aquest altre riu menor , el Rudron , que discorre aigües amunt , segons m’ han dit , també per unes escarpades i atractives parets calcàries......però no hi temps per a molt mes , perquè son mes de les 2 de la tarda i amb tanta caminada s’ ens ha “obert” la fam ,fam que apagarem a Valdelateja , a un petit i acollidor “asador” que hi al altre costat del riu.
De nou el travesso ,ara per una altre arcaic pont donan per finalitzada la meua primera aventura ebrenca.Han estat 3 hores inteses i uns 12 km. guadits des de la mateixa vora del riu que dona nom a la peninsula .Una experiència que no oblidaré.
Demà vull anar a un altre lloc esplèndid que m’ han dit que hi ha a uns 20 km del poble on residim : Ojo Guareña
Josep Roig Cardona